Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo blanc que cantava com un negue I

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Podèm pas resumir los Estats-Units a un país de sauvatges on los policièrs blancs tiraren a boca tocanta sus lors conciutadans néguers entre duas tuaderas dens una universitat, lavetz que lo president es un “afro-american” eth medish, quitament se la situacion raciala es tostemps complicada e de mau comprénguer vista d’Euròpa estant. Los darrèrs eveniments passats balhan deus USA un imatge drin estranh, una mena de lòc d’apartheid oficiós dambe castig de mòrt a execucion immediata.
 
Vertat que los rapòrts entre los Blancs e los Néguers i son estats tostemps tibats e la violéncia es pas jamès luenh.
 
Vos volerí condar l’istòria de Sam Phillips, un òme que, en octobre 1949, lòga un locau plan petitòt a Memphis, dens lo Tennessee, a l’adreça 706 Union Avenue. Ne hè un estúdio d’enregistrament e apita sa societat: Sun Records. Lo petit Sam avèva creishut dens una plantacion dens l’Alabama e sa draubertura d’esperit e son costat visionari l’avèvan miat a escotar, causa fòrça rara per un Blanc, la musica deus Néguers.
 
Complètament a contrabriu de l’ambient de l’epòca, Sam Phillips draubís son estúdio a totis, es a díser tanben aus artistas néguers, condemnats se que non a’s despatriar au nòrd (de cap a Chicago, au labèu Chess per exemple) ende poder enregistrar. La resulta hè saunejar: monde coma Ike Turner (lo marit de Tina), Rufus Thomas, Howlin’ Wolf, B.B. King, e mès tard Johnny Cash, Jerry Lee Lewis e Carl Perkins venguen gravar lo vinile dens sa tuta.
 
Mes çò que cambiarà la vida de Phillips (e pas sonque) es una jornada d’estiu de 1953 quan un gojat veng enregistrar un disc a l’unitat a 4 $ ende l’anniversari de sa mair. Sam Phillips es pas a l’estúdio, mes de ser escota lo trabalh de la jornada. Ausís peu purmèr còp la votz d’un Blanc … que canta coma un Néguer. Per astre, lo tecnician se bremba de l’endret o lo piri trabalha (Crown Electric Company) e de son nom petit: Elvis.
 
Apastat aus cants de la glèisa pentacostista on va cantar cada dimenge dambe sons pairs, lo joen Elvis avoèc aver escotat las estacions de ràdio de blues a l’amagat. Phillips le tròba una còla de musicians: Scotty Moore a la guitarra e Bill Black a la contrabassa.
 
De cap a la fin d’una session d’enregistrament, Elvis, qu’a una cultura musicala e una memòria susprenentas, que sia de country, de old time, de gospel, de rythm and blues o de blues, cantorleja a Sam Phillips la cançon That’s All Right Mama, un títou d’Arthur Crudup, un cantaire néguer deu Mississipi. Còp sec, lo productor sap que teng atau quicòm que va revolucionar la musica. Un metissatge, un mescladís que s’apèra rock’n’roll. Peu purmèr còp, las termièras musicalas entre monde blanc e néguer s’aclapan.
 
La formula de l’Elvis Presley, que vaserà mès tard lo King, s’impausa pas aisidament e hè romegar l’America puritana. S’acontenta pas de tutar una musica de Néguers, mes tanben passa l’òsca sus l’empont dambe movements deu malh que la morala religiosa pòt pas que reprovar. Per contra, se la franja conservatora s’indigna, la joentot s’ahueca de tira. Los animators de ràdio localas redneck an pas acabat de copar discs a l’antena …
 
Seguida la setmana que veng …

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

antalya apraquital
2.

e ben....! pas qu'un comentari per lo "king".... an lo ròck mòl los occitans !

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article