Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Los Juraments d’Estrasborg e l’aparicion de l’occitan

Los primièrs tèxtes en lengas romanicas
 
Las lengas romanicas nasquèron al nivèl oral pendent la Nauta Edat Mejana, a partir del latin popular, a l’entorn de 700, entre 650 e 750 mai o mens... Mas apareguèron pus tard dins l’escritura. Lo latin restèt qualque temps la sola lenga escricha dins los païses romanics. Los tèxtes en latin d’aquela epòca de transicion comprenián ça que la de formas que revelavan l’influéncia de las lengas romanicas parladas.
 
Al sègle IX, tenèm qualques documents en italian e en francés que son, bensai, los primièrs tèxtes escriches dins de lengas romanicas. Per exemple, en italian, lo Grafiti de la Catacomba de Commodilla es del mitan del sègle IX. E en francés, la Sequéncia de Sant Eulàlia es un poèma de 880 aperaquí.
 
Los primièrs tèxtes escriches de manièra segura en occitan apareguèron pus tard, entre 950 e 1000. Podèm pas certificar lors datas amb mai d’exactitud. Son lo poèma de la Passion d’Ausborg, lo poèma de l’Alba bilingüa (en occitan e en latin) e las demandas de garison en occitan que son inseridas dins un manuscrit latin del Breviari d’Alaric. Un pauc pus tard, a l’entorn de l’an 1000, apareguèt en occitan lo Poèma de Boèci...
 
 
Los Juraments d’Estrasborg
 
Òr, es pas completanent segur que l’occitan escrich siá aparegut en retard a respècte de l’italian e del francés...
 
D’efièch, i a un tèxt misteriós que los especialistas arriban pas de l’atribuir facilament a una lenga precisa: son los Juraments d’Estrasborg del 14 de febrièr de 842. Aquel tèxt conten tres lengas: 1º lo latin, 2º l’alemand primitiu, e 3º una lenga romanica mal identificada. Fa partida dels primièrs tèxtes escriches dins una lenga romanica. Mas quina lenga romanica es?
 
L’istorian Nitard escriguèt aquel document. Contèt lo jurament d’ajuda mutuala entre dos fraires de la familha imperiala carolingiana: Carles lo Calvet e Loís lo Germanic. Carles e Loís s’alièron contra un tresen fraire, Lotari. Se rescontrèron a Estrasborg e prononcièron lors juraments amb lors armadas respectivas.
 
Los soldats de Loís lo Calvet venián de tèrras romanicas: demest eles i aviá probable de francofòns mas, tanben, òm supausa que i aviá una bona partida d’occitanofòns de la granda tèrra d’Aquitània. Los soldats de Loís lo Germanic venián d’Alemanha.
 
Carles e los soldats alemands de Loís jurèron en alemand. Loís e los soldats romanics de Carles jurèron dins la lenga romanica.
 
Totes los lingüistas qu’an examinat los Juraments d’Estrasborg admeton que la lenga romanica en question es d’atribucion dificila. Mas an elaborat d’ipotèsis.
 
— D’unes supausan qu’aquela lenga es d’occitan. Lo filològ italian Arrigo Castellani pensa quitament, amb una precision susprenenta, que seriá lo dialècte occitan de Peitieus. D’efièch, Peitieus èra una vila de lenga occitana a aquela epòca. S’aquela ipotèsi se confirma, l’occitan seriá, tre 842, una de las primièras lengas romanicas escrichas, al costat de l’italian e del francés.
 
— Lo filològ francés Bernard Cerquiglini pensa qu’es un idiòma romanic artificial, creat per la cancelariá carolingiana de l’epòca, ont se mesclan d’elements de diferentas lengas romanicas: un pauc d’occitan, de francés e benlèu d’arpitan...
 
— D’autres filològs pensan qu’es un tipe de francés fòrça arcaïc.
 
— D’unes que i a i veson d’arpitan.
 
Totas aquelas ipotèsis son respectablas e se basan sus d’analisis seriosas.
 
Ara, cal denonciar un discors insuportable. Qualques propagandistas del chauvinisme francés afirman que los Juraments d’Estrasborg serián, sens la mendre nuança, “lo primièr tèxt en lenga francesa”. Que sián en francés, aquò es solament una ipotèsi demest d’autras ipotèsis, es luènh d’èsser un fach assegurat.
 
Per vos en far una idèa, vaicí, çai jos, lo tèxt originari dels Juraments d’Estrasborg. Es dins la primièra colomna del tablèu. Lo tròç en lenga romanica (en italic) compòrta qualques grafias latinizantas que s’escartan probable de la forma romanica realament prononciada. Per exemple, lo mot et pòrta una grafia latina, lo cal interpretar benlèu en e. Dins la colomna del mitan trobaretz una adaptacion en occitan modèrne amb de formas pròchas del tèxt originari, dins un estil un pauc esquerrièr mas gramaticamament corrècte. Dins una tresena colomna, avètz lo tèxt en occitan modèrne dins un estil fluid.
 
Tèxt originari
Occitan modèrne
(pròche de l’original)
Occitan modèrne
(pus fluid)
   
[latin] Cumque Karolus haec eadem verba romana lingua perorasset, Lodhuvicus, quoniam maior natu erat, prior haec deinde se servaturum testatus est:E quora Carles repetiguèt las meteissas declaracions en lenga romanica, Loís, en essent l’ainat, jurèt primièr de las observar:...
   
[lenga romanica] «Pro Deo amur et pro christian poblo et nostro commun salvament, dist di in avant, in quant Deus savir et podir me dunat, si salvaraeio cist meon fradre Karlo, et in adiudha et in cadhuna cosa, si cum om per dreit son fradra salvar dift, in o quid il mi altresi fazet ; et ab Ludher nul plaid numquam prindrai, qui meon vol, cist meon fradre Karle in damno sit.»«Per l’amor de Dieu e per lo pòble crestian e nòstre comun salvament, d’este dia endavant, en quant Dieu saber e poder me dona, si que salvarai ieu aiceste fraire mieu Carles, e en ajuda e en cada causa, coma òm deu per drech/dreit son fraire salvar; e qu’el, per me, faga parièr; e amb Lotari nul plaid jamai prendrai que, de mon voler, siá un damatge per aiceste fraire mieu Carles.»«Per l’amor de Dieu e per lo pòble crestian e nòstre comun salvament, d’aqueste jorn/dia endavant, en quant Dieu me dona saber e poder, si que salvarai ieu lo mieu fraire Carles qu’es aicí, en ajuda e en cada causa, coma òm deu, per drech/dreit, salvar son fraire; e qu’el, per ieu, faga parièr; e amb Lotari prendrai pas jamai de plaid que, de mon voler, siá un damatge per lo mieu fraire Carles qu’es aicí.»
   
[latin] Quod cum Lodhuvicus explesset, Karolus teudisca lingua sic hec eadem verba testatus est:Quand Loís finiguèt, Carles repetiguèt lo meteis jurament en lenga alemanda:...
   
[alemand] «In Godes minna ind in thes christianes folches ind unser bedhero gealtnissi, fon thesemo dage frammordes, so fram so mir Got gewizci indi mahd furgibit, so haldih tesan minan bruodher, soso man mit rehtu sinan bruodher scal, in thiu, thaz er mig sosoma duo ; indi mit Ludheren in nohheiniu thing ne geganga, the minan willon imo ce scadhen werhen».«Per l’amor de Dieu e per lo salvament del pòble crestian e de nosautres dos, d’aqueste jorn endavant, en quant Dieu me dona saber e poder, sostendrai mon fraire qu’es aicí, coma òm deu, de drech, sosténer son fraire. E amb Lotari passarai pas cap d’acòrdi que, per mon voler, lo poguèsse damatjar.»...
   
[latin] Sacramentum autem quod utrorumque populus, quique propria lingua, testatus est, romana lingua sic se habet:E lo sagrament, que cada pòble lo prononcièt dins sa pròpria lenga, es ansin en lenga romanica:...
   
[lenga romanica] «Si Lodhuvigs sagrament, quae son fradre Karlo iurat, conservat, et Karlus meos sendra de suo part lo stanit, si io returnar non lint pois, ne io ne neuls cui eo returnar int pois, in nulla aiudha contra Lodhuwig nun li iv er».«Se Loís consèrva lo sagrament qu’a son fraire Carles jura, e se Carles mon senhor de sa part lo manten pas, se ieu lo pòdi pas retornar, se ni ieu, ni nul autre que ieu, pòdi pas retornar, en nulla ajuda contra Loís non i serai.»«Se Loís manten lo sagrament que jura a son fraire Carles, e se Carles, mon senhor, de sa part, lo manten pas, se ieu lo pòdi pas retornar, se pòdi pas retornar ni ieu ni cap d’autre que ieu, serai pas dins cap d’ajuda contra Loís.»
   
[latin] Teudisca autem lingua:E en lenga alemanda: 
   
[alemand] «Oba Karl then eid, then er sineno bruodher Ludhuwige gesuor, geleistit, indi Ludhuwig min herro then er imo gesuor, forbrihchit, ob ih inan es irwenden ne mag, noh ih noh thero nohhein then ih es irwenden mag, widhar Karle imo ce follusti ne wirdhic».«Se Carles ten lo sagrament qu’a jurat a son fraire Loís e se Loís, mon senhor, enfranh aquel qu’a jurat, se per cas lo pòdi pas retornar, li devi pas portar cap d’ajuda contra Carles, ni ieu, ni degun que poiriái retornar.»...
 




Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l'associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

marco
6.

Un autra causa particulara del jorament d’estrasborg es l'abséncia complèta del article.
Es un autre indici del artificialitat del lengatge utilizat car l'article es utilizat dins totes los successives textes romanics, que son posteriors sonque de quauques desenas de ans.

  • 3
  • 0
Martelaire Midgard
5.

Provablament èra un ancian parlar alemand del Rheinland.

  • 1
  • 1
Emmanuèl Isopet
4.

Foguèsse de francés o d'occitan, lo tèxte es plan aluenhat de las lengas actualas... me demandi se lo latin de cosina del jurament es pas mai accessible! Aqueles debats per saber quna lenga estranha es sul jurament d'Estrasborg, o de quora data lo primièr tèxte de tala o tala lenga me fa pensar als ados que se la mesuran. En tot cas es pas la valor literaria o filosofica d'aqueste tèxte que marca l'istoria de la lenga (quina que foguèsse). Question de curiositat, los germanistas se carpinhan per saber quin dialecte alemand es escrich dins la partida "tedesca"?

  • 12
  • 15
Domergue Sumien Ais de Provença
3.

#2 Soi d'acòrdi al 100% amb çò que dises, Felip.

  • 10
  • 2
Felip Martèl Montpelhier
2.

L'istoria dels debats a l'entorn dels sagraments d'Estrasborg es amusanta : chascun de lor costat, los Catalans, los Occitans, los Romanches e los Furlans au sègle XIX an totes afortit que l'i avia aqui lo premier texte dins lor lenga. Un nimesenc dau temps de Napoloeon Ier o a provat de biais decisiu en donant a sos legeires tot simplament la reviraa dels sagraments en occitan contemporaneu… Ieu sio pas especialista, mas serio puslèu de l'aveaire de Cerquiglini : una mena de volapuk amagestrat sus un canto d etaula a la lesta per correpondre au texte germanic, que se poia apontelar jà sus la debuta d'una tradicion escricha inconoissùa en domeni roman. L'autor aurè assajat de montar un cause a pauc pres comprensible d'Aquitània a Nord de Francia occidentalis, per u public probablament estrech (chau pas imaginar los dos fraires amb un megafon a parlar a de miliers de guerriers, puslèu una chausia de notables).
Dins lo text "roman" l'i a de causas que son clarament dau nord : "savir", amb -v- e pas -b- e ont lo i nota probablament un i: long en evolucion vès la diftonga ei (modèl : ço qu'en alemand ancian se nota î e evoluis puèi vers ei (ay)). "Cosa" es curios : l'i a simplificacion de la diftonga de "causa", mas pas de palatalizacion coma dins "chose", que se fai forçadament avans la monoftongason. Sieie l'autor sap pas notar la palatalizacion, sieie manleva lo mot a un parlar de nord ont la palatalizacion s'es pas facha (normanno-picard per ex.).
-Per contra, una forma coma "ab" per "amb" remanda puslèu au sud (en proto- oïl tre aquela epoca, seria jà quauque ren coma "o"< au) . Es aquo que me fai pensar a una mena de volapuk. Lo manten de -a- returnar, fradra… es sieie una concession au sud roman, sieie l'incapacitat o lo refus, au nom de la tradicion latina, de notar la palatalizacion de /a/, ja aquesia a aqueu moment. Vai-t'en saber/savir.
Suu fons, ne far lo premier texte "francés" m'a sempre pareissut una escrocaria patriotarda : es un doc totalament isolat, pas la debuta d'una tradicion. Chal esperar la fin dau IX (Santa Eulalia, oc) per veire vertadierament un texte en oïl (Wallon ?)

  • 21
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article