L’aur
 
Per designar lo metal preciós de color jauna, lo mot occitan recomandat es l’aur. Aital o vòl la nòrma classica de l’occitan, elaborada per Loís Alibèrt e lo CLO. Aur se pronóncia en general [ˈaw] car una -r finala es muda après lo son [w]. Solet lo dialècte vivaroalpenc pòt prononciar [ˈawr]. Aqueste mot aur ven del latin aurum.
 
Dins la lenga eiretada e non normativa, los pauques parlars locals qu’utilizan encara la forma l’aur son sustot auvernhats e gascons. L’immensa majoritat dels locutors primaris de l’occitan desconeisson la forma l’aur e utilizan lo francisme l’òr* (del francés l’or). Aquel francisme es desconselhat perque menaça una forma autentica l’aur qu’es encara viva.
 
Dins las Valadas, la forma l’òr* es desconselhada e ven de l’italian l’oro. Al País Niçard e a Mónegue, l’òr* es tanben una forma desconselhada; pòt èsser tant un italianisme coma un francisme. En Aran, l’òr* es egalament una forma desconselhada, ven del catalan l’or e de l’espanhòl el oro.
   
 
Un pauc de fonetica istorica
 
Es aital que vesèm un aspècte interessant de la fonetica istorica.
 
L’occitan es una de las raras lengas romanicas que gardan solidament lo diftong latin au: en latin aurum, en occitan l’aur. Lo romanés fa coma l’occitan: aur. La màger part de las autras lengas romanicas tendon a remplaçar lo diftong latin au per la vocala simpla o: en catalan l’or, en italian l’oro, en espanhòl el oro, en francés l’or… Lo portugués a una solucion originala amb lo diftong ou: ouro.
 
 
Questions de prestigi social
 
I a una segonda rason per evitar la forma francizada òr*. L’aur es un metal preciós liat al prestigi social. En parallèl, al nivèl lingüistic, lo francés es la lenga del prestigi social.
 
L’imposicion del francés coma lenga de poder, a partir del sègle XV, a ajudat a impausar, dintre l’occitan, de mots francizats liats al prestigi social coma l’òr* en luòc de l’aur, Mossur* en luòc de Sénher (en francés Monsieur), plèti* en luòc de se vos plai (en francés plait-il), etc.
 
La restauracion de la dignitat sociala de l’occitan demanda una restauracion simbolica de las formas l’aur, Sénher o se vos plai.
 
 
Qualques mots de la meteissa familha
 
I a de mots de la meteissa familla que demandan un pauc d’atencion.
 
Lo vèrb daurar a gardat largament, dins l’usatge popular, sa forma occitana autentica amb lo diftong au. La forma francizada dorar* es rara (en francés dorer). Aquel usatge vigorós de daurar ajuda a far acceptar pus facilament la restauracion de la forma l’aur.
 
Lo nom daurièr~daurièra (regionalament: daurier~dauriera, daurèir~daurèira, daurèr~daurèra) designa l’artisan que trabalha amb los metals precioses. Un sinonim valable es argentièr~argentièra (regionalament: argentier~argentiera, argentèir~argentèira, argentèr~argentèra). Un sinonim francizat e superflú es orfèbre* (del francés orfèvre).
 
Lo nom aurelhaire~aurelhaira designa la persona que cèrca d’aur dins los rius. Aquel mot es atestat encara en vivaroalpenc popular. La traduccion francesa es orpailleur~orpailleuse.
 
 
Lo tresaur
 
Un mot qu’a una istòria similara a l’aur es lo tresaur. L’-r finala i es muda levat en vivaroalpenc. Existís una varianta lo tesaur.
 
Aquel mot ven de l’occitan ancian tresaur (o tesaur o tesòr), que ven el meteis del latin thesaurus, que ven el meteis del grèc thēsaurós. Lo tresaur a pas ges de relacion etimologica amb l’aur.
 
Los parlars populars esitan entre lo tipe occitan regular lo tresaur e lo tipe enigmatic lo tresòr (que pòt venir de l’occitan ancian lo tesòr o del francés le trésor).
 
La nòrma classica de l’occitan (sistèma Alibèrt-CLO) recomanda puslèu de dire lo tresaur, amb lo diftong au, perque es la forma pus regulara a respècte de l’etimologia grèga thēsaurós.