CAPÇALERA2: AMICS DE JORNALET

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 22 de julh

Domergue Sumien · Questions de lenga occitana

Diluns, 26.6.2017 03h00

Sandala (sàndola), una istòria fosca


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Dictionnaire des rêves




Etiquetas
manlèu, sandala, sàndola, sendàlia, sumien

Lo nom femenin la sandala (en niçard la sàndola) ven aparentament del grèc ancian o bizantin sándala, nom nèutre plural, qu’es el meteis una forma de sándalon, nom nèutre singular. Lo sens originari en grèc èra “sandala de fusta fixada per de correjas que passan sus lo pè”.
 
En grèc modèrne se ditz sandáli, santáli o pus rarament sándalo, sántalo, que son totes de noms nèutres, amb lo sens de “sandala”.
 
Aqueste mot a sofèrt en occitan d’una abséncia de codificacion clara. Lo diccionari e la gramatica d’Alibèrt, que son las basas de la nòrma classica, ne dison pas res. De diccionaris non normatius de l’occitan modèrne (dont los de Mistral e de Palai) pòrtan en general lo tipe sandala. Sols los diccionaris niçards pòrtan la forma un chic diferenciada sàndola.
 
Las correspondéncias foneticas dialectalas e regularas de l’occitan modèrne explican pro facilament aquesta dualitat superficiala de sandala e sàndola que devon aver la meteissa origina.
 
Ara, una pichona dificultat apareis. Lo tipe occitan actual sandala o sàndola contraditz una forma de l’occitan medieval qu’es sendàlia. Sendàlia s’explica per lo latin sandalia, nom nèutre plural, de sandalium, nom nèutre singular, que significa “sandala”, e que ven el meteis del grèc sandálion “pichona sandala”, diminutiu de sándalon, forma grèga de basa qu’avèm ja vista çai sus.
 
Lo catalan ditz sandàlia (pus ancianament sindàlia, sendàlia): es un tipe similar al de l’occitan ancian sendàlia e que divergís de l’occitan modèrne sandala/sàndola.
 
A aqueste estadi, nos poiriam demandar se l’occitan modèrne sandala o sàndola seriá pas un francisme, impausat per lo francés sandale, alonhat de l’occitan medieval e del catalan...
 
Mas diferents aspèctes del dorsièr suggerisson que lo francisme es pas brica evident.
 
Lo tipe niçard sàndola, qu’es esdrúchol o proparoxitòn (amb un accent tonic sus l’antepenultima sillaba), exclutz completament un manlèu al francés sandale ont una accentuacion proparoxitòna es impossibla. En mai d’aquò, la forma femenina del niçard la sàndola sembla d’exclure tanben un manlèu a l’italian ont se ditz il sạndalo al masculin. Donc lo tipe niçard sàndola sembla una forma occitana liura de tota influéncia francesa o italiana.
 
Podèm supausar donc una origina simpla de l’occitan sandala o sàndola a partir del grèc ancian o bizantin sándala, mas l’istòria exacta del mot rèsta de far e nos caldrà obténer una documentacion pus precisa dels tèxtes istorics. Per passar del grèc a l’occitan, i aurà agut una lenga intermediària...
 
S’aquesta ipotèsi es corrècta, l’occitan auriá conegut donc dos tipes concurrents a passat temps: d’un caire lo tipe sandala/sàndola, qu’es restat dins l’usatge modèrne, e d’autre caire lo tipe sendàlia, ben documentat en occitan medieval mas uèi desparegut. Lo modèl francés sandale auriá pogut jogar un ròtle dins la preferéncia modèrna per sandala, e mai se sandala ven pus probablament del grèc, coma sàndola.
 

abonar los amics de Jornalet



publicitat



Comentaris

10 de julh 17.16h

#1 Arabe, pensi pas, lo mot i es desconegut. Per contra lo turc l'a plan: sandal vòl díser sandala, en turc.
.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de junh 16.27h

Fòrça interessant — aquela lenga intermediària, auriá poscut èstre l'arabe? O se pòt imaginar una introduccion directa dau grèc per Niça o Marselha?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions