Bandièra01 1180x150: La Passem

Opinion

La rebarba e l’ensalada

París 1934
París 1934
O sabiam que La Princessa de Clèves li agradava pas, ara sabèm que deu èsser —o que fariá— un fotut ortalièr. Jos l’influéncia de la femna, pareis que, desempuèi, a legit lo libre e soi segur qu’aquesta li farà present d’un diccionari d’expressions per sas intervencions a venir.
 
De tota faiçon, consultat per una jornalista sus aquela associacion ensalada-rebarba, En Alain Rey declarèt que, quitament se n’èra pas la bona expression, l’”invencion” èra un trobalha  e l’absolguèt. L’èx, que fa tot per èsser lo futur, pòt anar en patz…
 
De se rire un pauc dins un periòde coma lo que vivèm nos pòt pas far de mal e benlèu En Sarközy vol far rampèl al president en exercici, plan conegut per sas repartidas…
 
Qual que siá lo resultat del dimenge que ven, una pagina ven de se virar. Sens èsser un tsunami, l’ondada bruna a susprés tota la classa politica e los mèdia.
 
Fins ara, quand lo vent marrit se levava, l’esquèrra n’apelava al subresaut republican e la drecha fasiá del ni-ni sa dòxa. E, lo lendoman, totes passavan a quicòm mai en abandonant las promessas dins las urnas e en preparant lor reeleccion!
 
Aqueste còp, es pus possible de far l’estruci per çò que l’eleccion presidenciala se sarra e los que vòlon venir califa veson puntejar lo morre d’”una” califa que sas tropas quitan pas d’aumentar e fan pas pus los fièrs.
 
Avèm tot entendut del subresaut al sacrifici del civisme a la responsabilitat, e las formulas jacobinas an florit suls pòts dels uns e dels autres.
 
En guèrra ja contra la barbaria jihadista, la nacion es en guèrra tanben contra “l’ondada bruna” e, del Primièr ministre al president de LR en passant pels tenòrs de la politica, son pas que discorses guerrièrs e bandièras al vent.
 
Mas pas un a fach son mea culpa! en disent als Franceses que s’èran mai preocupats de lor carrièra que non pas de França.
 
Dempuèi gaireben quatre decennis, jògan a la cadièras musicalas, quora un quora l’autre, e an enveja de contunhar sens se preocupar autrament que dins de discorses dels malaürs dels autres.
 
De “moisida”, França —e Occitània— vendriá faissisanta?

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article