Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Païsatge e talvera urbana

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
En Occitània, avèm l’escasença de viure dins de ciutats e vilatges que se bastiguèron subre unes milenaris de civilizacion urbana e agricòla. Aquel modèl produsiguèt de païsatges urbans e rurals que se transformèron amb l’expansion periurbana de las cinquanta darrièras annadas. E un païsatge nòu apareguèt entre lo centre urban e la campanha, es la talvera urbana.
 
Fòrça ciutats e vilòtas occitanas existissián ja del temps de l’Emperi Roman o de l’Edat Mejana. Atal, dins la màger part d’Occitània, los nòstres païsatges venon vesiblament de l’economia de l’Edat Mejana ont ciutat e natura èran a l’encòp dissociadas e en proximitat immediata. Èra un modèl de ciutat concentrada enrodada per l’espaci agricòla. Los camps debutavan tre las muralhas passadas. Es aqueste modèl que dirigissiá lo nòstre agait subre lo païsatge, es pr’aquò qu’èra un modèl cultural.
 
La fin de la poténcia politica e economica de las ciutats occitanas al profit de París e lo pauc de destruccion de las guèrras mondiala mantenguèron en Occitània aquela distincion entre païsatges urbans e païsatges rurals fins a las annadas 1970.
 
Un modèl economic e social nòu apareguèt en Euròpa dins la segonda mitat del sègle XX amb la mobilitat automobila individuala a l’entorn d’infrastructuras viàrias de mai en mai impausantas. Desencadenèt una expansion urbana subre l’espaci rural. Per préner un exemple extrèm, calguèt 2 milenaris per urbanizar las 300 ectaras de la Tolosa medieval, puèi calguèt un mièg milenaris per urbanizar 300 ectaras mai e ara, la metropòli tolosana s’espandís de 300 ectaras cada annada. Es un cambiament mai que prigond, es una revolucion de l’espaci urban e rural occitan.
 
L’enjòc politic, social e cultural es d’importància. Non es una fatalitat, es una causida politica que s’inscriu dins lo movement de liberalisme economic planetari e de centralisme industrial de l’estat francés. Las ciutats occitanas se transformèron subre lo modèl de la banlèga parisenca o de Nòva York, ont la creissença economica se fa amb l’espandida urbana.
 
En d’unes decennis, lo modèl d’urbanizacion ancian foguèt transformat per la revolucion dels transpòrts que n’acabèt amb la necessitat economica de densitat e de proximitat entre ciutat e natura.
 
Perqué estalviar un espaci agricòla pas mai indispensable? Un còp las muralhas tombadas, pas cap de limit materializava l’encontre del bastit e del non bastit per construire lo païsatge.
 
De camps en camps, tot es devengut construsible a l’entorn de la vilas.
 
Alavetz, perqué faire dense? Perqué pegar al vesin e non pas s’ofrir aquel tròç de natura dins un campàs amb l’ostal al mièg?
 
L’expansion urbana, fondada subre lo transpòrt automobil individual estira l’urbanizacion a l’entorn de las rotas, dins un espandiment sens fin que liga de mai en mai los vilatges o las ciutats los uns als autres.
 
Aquel fenomèn es mai marcat en França en causa del grand nombre de comunas ont los conses non son en capacitat de resistir a las demandas d’urbanizacion dels proprietaris de fonzièr agricòla. Per restancar aqueste procès d’expansion urbana e de subreconsum d’espaci, la lei francesa instituiguèt de SCOT (eSquèma de COesion Territorial) per tentar de gerir l’urbanizacion al nivèl de las aglomeracions e non pas mai de las comunas. Atal, de cintas verdas, agricòlas, forestièras e naturalas son dessenhadas subre los plans d’urbanizacion. Mas aquelas prescripcions, sota l’influéncia dels conses de las comunas perifericas, non permetèron d’arrestar l’expansion urbana, e foguèron de còps contraproductivas en destructurant lo païsatge periurban. De fait, l’urbanizacion se faguèt alara subre los camps non urbanizats que subsistissián entre las vilas de las periferias o alara enlà la cinta verda, dins una periferia encara mai luènha.
 
Pr’aquò, dins los païsatges periurbans, son aqueles voides que fan païsatge a l’escala locala. Per servar un païsatge urban de qualitat que vòl inscriure lo futur dins l’istòria urbana locala, la creissença urbana deu preservar los voides e préner en compte lo païsatge urban e agricòla legat per las generacions que nos precediguèron. Dins aquela perspectiva, l’agricultura non deu pas mai èsser fòrabandida de las periferias urbanas, mas deu demorar dins l’aglomeracion per venir una agricultura periurbana.
 
Dins las periferias urbanas, non deu pas mai èsser la ciutat que s’espandís dins un païsatge rural, mas la campanha e la ciutat que, mesclada l’una amb l’autra, fondon amassa un païsatge urban nòu dins lo respècte l’una de l’autra.
 
De seguir

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article