CAPCALERA: la botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 21 d'abril

Alan Sibé

Dimècres, 9.12.2020 03h00

Dret e legitimitat tàd Azerbaidjan


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargament


Un aute còp de mes era actualitat internacionau que ns’amuisha era importància de question nacionau. Un gran nombre de conflictes que vaden dab aquera question qui ei de maishant hèr. En efèit que i a de trobar tostemps era linha justa shens càier deth costat de nacionalisme reaccionari o ath contrari deth costat de cosmopolitisme e d’imperialisme.
 
Eth conflicte enter Armenia e Azerbaidjan que ns’auhereish un exemple d’aquera dificultat. Quan hè necèra un posicionament internacionalista, eras nombrosas presas de posicion que’s pòt leguir e enténer que ns’en esluenhan hèra. Arguments nacionalistas chovins e reaccionaris, espiars imperialistas, que ns’arrepèran sovent eth temps dera “Ententa.”
 
 
Nacions shens estat e minoritats nacionaus
 
Armenia e Azerbaidjan que son ens parçans de moviments de populacions de longa data, a partir de territòris d’origina e pr’amor d’arrasons de totas, economicas e sociaus per segur, mes tanben politicas dab conflictes locaus e guèrras interimperialistas. Uei que’s pòt véier encara era resulta d’aqueth passat luenhèc e pròche. Atau, per Azerbaidjan com per Armenia, que’s tròba de nacionalitats esparricadas qui consèrvan trèits lingüisticas e culturaus vius hèra. Tà parlar sonque deth conflicte de uei que i a unitats armenianas en Azerbaidjan com unitats azerbaidjanesas en Armenia. Ua situacion com aquesta qu’envita en cada país com enas suas relacions a de politicas democraticas e internacionalistas.
 
 Era mapa ací-devath[1] que ns’endica tota aquera diversitat peths territòris nacionaus armenian e azerbaidjanés. Aquera diversitat non cambia pas era natura nacionau pròpia a cada país. Quan disi territòris nacionaus qu’enteni territòris qui an hèit tàra formacion deras nacions armeniana e azerbaidjanesa.
 
Eras autas nacionalitats presentas que son era resulta de moviments de populacions quitament ancians, arron era formacion de comunitats etnicas devengudas nacionalitats. Que son installadas sus territòris qui n’an pas hèit ara origina dera sua identita nacionau. Lavetz, non son pas nacions shens Estat mes simplament minoritats nacionaus.
 
Com minoritats nacionaus qu’an drets politics, economics, sociaus, religiós, linguistics, culturaus, ecà, ... tot parièr com era nacion d’arcuelh. Mes totun n’an pas eth dret politic d’autodeterminà’s, de desseparà’s e de hèr vàder un Estat pròpi. Que significaré gahà’s un territòri. Ací era ancianetat d’installacion non da pas dret de proprietat deth sòu. Ad aqueth parat qu’ei fondamentau de destriar nacion shens Estat de minoritat nacionau.
 
 
 
Haut-Carabagh: enclavadura e minoritat nacionau
 
Era populacion de Haut-Carabagh que’s tròba en ua deras nombrosas enclavaduras, en Azerbaidjan, dab totun ua importenta demografia. Qu’a tanben ua diversitat etnica o meilèu, qu’avè, pr’amor que i a de populacions non armenianas qui estón fotudas entà dehòra de Haut-Carabagh, a mesura que pravava eth nacionalisme armenian. Qu’ei importent d’arremercar qu’ei enclavadura, atau era populacion armeniana qu’ei desseparada dera nacion d’origina. Abans de 1994 qu’èra arreligada ara tèrra de casa, Armenia, sonque per un correder, passatge suth territòri azerbaidjanés.
 
 
Qu’am d’at precizar encara, era preséncia hòrt anciana d’Armenians peth Haut-Carabagh, com era importància demografica non pòden pas balhan un dret de proprietat d’aqueth territòri, non hèn pas d’aqueths Armenians ua nacion shens Estat. N’an pas nada legitimitat tàd apîtar un projècte d’autonomia, d’independéncia e quitament de restacament a Armenia. Que demòran e que demoraràn minoritat nacionau
 
 
Ua politica de conciliacion?
 
Per aqueth parçan de Caucasa eths nacionalismes que son estats tostemps vigorós. Eths bolchevics qu’arrecercàn bona ententa e solidaritat enter totas aqueras nacionalitats, classas obrèras e tribalhadors. N’estó pas aisit, eras influéncias deth passat feudau e dera epòca deth tsarisme qu’entertienèvan nacionalismes qui ahiscava tà divisar e mestrejar peras societats e dinc ath dehens deths partits comunistas. D’encontres e negociacions que’s debanèn entà trobar adesions comunas.
 
En ua entervista a La Pravda en 1920 titolada “Visca Armenia sovietica”, Josèp Estalin que declarava, arron era vaduda der Estat d’Armenia sovietica, “Eth 1 de deceme Azerbaidjan sovietic qu’arrenóncia de plen grat aras províncias contestadas, que desclara de hicar a Armenia sovietica Zanguezor, Nac.hichevan, Nagorni-Cararabagh“[2].
 
En aquera entervista l’ Estalin qu’estó tròp optimista quan digó, “Eth òdi seculari enter Armenia e eths musulmans qui l’entornan qu’ei estada resolvuda d’un còp peth establiment d’ua solidaritat frairau enter tribalhdors d’Armenia, de Turquia e d’Azerbaidjan.[3] En hèit era situacion politica que coneishèva destrobles e combats enter comunistas e nacionalistas (ligats aras fòrças de l’Ententa”- “Dashnacs”: borgesia armeniana ath poder en Armenia e ligada ar imperialisme britanic tàd atacar eth poder sovietic).
 
Que pareisheré aqueth decís de hicar Haut-Carabagh a Armenia n’estó pas seguit. Lavetz ena Constitucion d’U.R.S.S. deth 25 de heurèr de 1947, article 24, que’s legueish: “Que hèn partida dera Republica socialista d’Azerbaidjan: era Republica socialista sovieyica de Nac.hichevan e era region autonòma de Nagorni-Carabagh.”[4]
 
Qué’s passà enter 1920 e 1941 ar’entorn dera question de Nagorni-Carabagh? Quins desbats, quins arguments tà n’arribar a un estatut de “region autonòma”? Costat armenian e imperialistas occidentaus J. Estalin qu’avore dat Haut-Carabagh a Azerbaidjan. Acús aisit tà estujar ua auta realitat e protegir eth nacionalisme armenian reaccionari. Que permet de destornar era atencion sura des.hèita deths nacionalistas contra eths comunistas armenians.
 
Qu’ei de maishant hèr d’aver elements explicatius. Que i a ua interessenta entervista deth professor vadut d’Armenia, Arsène Saparov[5]. Ara question “Era en hèit un decís d’Estalin, com ei pretendut sovent, era incorporacion de Carabagh com autonomia ath dehens d’Azerbaidjan sovietic?’[6] Que responó, “De tots eths documents qu’èi vists, n’i a pas nada pròva dirècta qu’Estalin aja hèit o dit quauquarren per aqueths dotze dias der estiu de 1921 qui [pervienón ad aqueth decís sus Carabagh ]. ... Que cercavi pròvas tà compréner era logica deth decís deths bolchevics. Era mea conclusion eth decís [de hicar Haut-Carabagh ath dehens d’Azerbaidjan] que rebat simplament era situacion suth terrenh e qu’eths comunistas armenians n’avèvan pas nat conta-ròtle sus Carabagh. Era susmauta de Dashnac a Zangezor qu’èra estada espotida dijà e eth sol argument utilizat tà hèr de Carabagh ua partida d’Armenia – qu’eth autrei de Carabagh a Armenia heré domau ara posicion deths Dashnacs – qu’avè desapareishut.”[7]
 
Peth moment n’i a pas guaire elements qui poscan explicar eth decís de creacion dera “region autonòma”. Per jo eths principis marxistas sura question nacionau n’estón pas completament aplicats, qu’èram encara ath cap der Estat socialista e que mes que i avè era “pression deth temps e eths decidaires n’an pas avut temps tà pensar”[8]. Atau Haut-Carabagh non podèva pas estar region autonòma.
 
 
Un nacionalisme reaccionari
 
Eth feblèr màger d’Armenia qu’ei un nacionalisme reaccionari. Quin ei possible de sosténguer un nacionalisme dab un esperit colonialista qui’s gaha dinc a 14% deth territòri azerbaidjanés? Que’s pòt demandar se n’i a pas un nacionalisme particular deths Armenians de Haut-Carabagh, un nacionalisme colonialista, e se n’i a pas tanben ua contradiccion politica enter Armenians d’Armenia e Armenians de Haut-Carabagh. Ervan n’a pas arreconegut eth proclam d’independéncia. A perpaus d’aqueth nacionalisme A. Saparov d’arreperar, “que pòdi díser quauques uns deths comunistas armenians de Baco que’s menshidavan hèra deths comunistas armenians de Carabagh, pr’amor que’us consideravan com nacionalistas, mes chepicós de protegir eras gents deth sué grop etnic que deth internacionalisme e dera revolucion.”[9] Non pòdi pas empchà’m de pensar a d’autes exemples coloniaus passats o actuaus.
 
 Mes qu’ua independéncia eths nacionalistas qu’arreivindican eth restacament a Armenia. Non pòden pas emparà’s sus ua continuitat territoriau qui n’existeish pas, “qu’ei impossible de díser qu’existeish un ligam terrèstre definit enter eths dus. N’èi donc pas vist nada pròva tangibla der existent d’un ligam terrèstre.’[10] Se n’i a pas, que i a de’n hèr vàder un. Qu’ei era politica nacionalista armeniana causida. Era mapa qui segueish qu’amuisha eras tèrras aucupadas, ua politica desastrosa qui provoquè desplaçament de milèrs d’Azerbaidjanés. vaduts de Haut-Carabagh e der’entorn.
 
Aqueth nacionalisme qu’a arrecebut eth sosten der imperialisme francés a travèrs era votacion d’ua mocion de totas eras suas compausantas, de dreta com d’esquèrra e de Vèrds. Ua unitat imperialista qui a de’ns hèr pensar a nosauts occitanistas. Que’s sentí tot d’un còp era aulor rançosa de colonialisme e imperialisme, deras aventuras d’ingeréncias politicas e militaras. En bons eretèrs deths “Dashnacs”, eth nacionalisme qu’aperà era intervencion estrangèra.
 
 
[11]
  
 
Era intervencion russa qu’empachà ua desbandada complèta. N’èi pas era mapa navèra deth parçan. Que’s sap Azerbaidjan qu’a acceptat d’arrestar eths combats en tot acontentà’s dera situacion, quitament se n’avore pas arrecuperar tots eths 14% deras tèrras perdudas en 1994. Mes que deisharé atau ua possibilitat de compromés qui non pòt pas estar mancat ena situacion de uei.
 
 
 
 


[2] Josèp ESTALIN, Visca Armenia socialista, Obras noveme de 2017- deceme de 1920, Paris, NBE, 1978, p. 357.
[3] idem, p. 358.
[4] J. ESTALIN, Le marxisme et la question nationale et coloniale, Extraits de la Constitution stalinienne Compte tenu des modifications et additions approuvées par le Soviet suprême de l’U.R.S.S. le 25 février 1947, Paris, Editions Norman Bethune, 1974, p.395.
[5] Arsène Saparov, professor adjunt de relacions internacionaus ara Universitat de Sharjah, Emirats arabes units. Vadut en Armenia. Doctor dera London School of Economics. Autor deth libe “Deth conflicte ara autonomia peth Caucase: Union sovietica e era fabricacion d’Abc.hazia, Ossetia deth Sud e Haut-Carabakh.” (Routledge 2015).
[6] Intervista d’Emil Sanamyan dab Arsène Saparov: Nada pròva qu’Estalin a “dat” Carabakh a Azerbaïdjan/ Emil Sanamyan’s interview with Arsène Saparov: No evidence that Stalin “gave” Karabakh to Azerbaijan | Aniarc
[7] idem.
[8] idem.
[9] idem.
[10] idem.
[11] Infographie Le Monde, 28.09.2020.
 




abonar los amics de Jornalet

 


 



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Comentaris

9 de decembre 16.35h

Que's coneish qui as escrivut l'article en reaccion aus devís pro-armenis qui desbrembavan de mentàver los desplaçaments de populacion arron la conquèsta deu haut -Karabagh/Artsakh de 1994. Totun que hès silenci sus la politica autoritària e militarista d'Aliev qui n'aida pas a apatzar l'ambient dens la region.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Las mai...


Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions