Opinion
Lo referendum fantauma de Catalonha Nòrd
La Prefectura de Perpinhan vòl illegalizar un desconegut Comitat per l’Autodeterminacion de la Catalonha Nòrd
Son president aviá trabalhat pels servicis secrets exteriors de l’estat francés
Del meteis temps que se crèa en la Catalonha jos administracion francesa lo collectiu SEM —ont confluisson de manièra unitària de partits politics, ANC e d’entitats culturalas— amb l’objectiu de revendicar un estatut de collectivitat territoriala e de competéncias autonomicas per Catalonha Nòrd, la Prefectura de Perpinhan a anonciat que demandariá a París l’illegalizacion d’un desconegut Comitat per l’Autodeterminacion de Catalonha Nòrd. La rason d’aquela mesura es qu’aquela associacion “voliá organizar arunan un referendum sus l’independéncia e sul recampament de Catalonha Sud e Catalonha Nòrd dins un sol estat independent e sobeiran.”
“Referendum fantauma”
L’existéncia d’aquel Comitat e la volontat d’organizar un referendum a susprés las entitats que, dempuèi qualques annadas, organizan las mobilizacions catalanistas en Catalonha Nòrd, coma l’ANC, la Federacion d’Entitats, lo Casal de Perpinhan e los partits politics catalanistas. “Sabiam pas res d’aquel referendum fantauma”, çò afirma la còla de la seccion nòrd-catalana de l’ANC.
Aquel Comitat per l’Autodeterminacion de Catalonha Nòrd revendica un trentenat de membres, que lo mai conegut que es l’èx-deputat socialista Jean Codognès, a l’ora d’ara membre d’Euròpa Ecologia-Los Verds. Codognès es avocat e non s’èra jamai mostrat, fins ara, dins una militància catalanista. L’ANC e la Federacion d’Entitats (qu’amassa gaireben un centenat d’associacions) asseguran que ni l’èx-deputat ni lo president del Comitat, Robert Casanovas (tanben jurista), an participat pas jamai a l’organizacion dels actes multitudinaris coma la Via Catalana e la Via del nòrd qu'aquestas darrièras annadas mobilizèron de milièrs de nòrd-catalans. Hervé Pi, de l’ANC, explica qu'ensajaràn "de parlar amb eles per veire se vòlon trabalhar d’un biais unitari”. La meteissa opinion l'exprimís Joan Ridaura, president d’ÈRC en Catalonha Nòrd. Ridaura s’es entrevist amb Casanovas e afirma: "Cresi que podèm sosténer aquela iniciativa, pòt èsser interessant de veire cossí reagís l’estat a de proposicions d’aquela sòrta”. Casanovas auriá agut tanben de contactes amb Convergéncia Democratica de Catalonha e, a Barcelona, li aurián demandat de “refrejar” son iniciativa.
Ancian membre dels servicis secrets
Lo president d’aquel Comitat per l’Autodeterminacion de Catalonha Nòrd, Robert Casanovas, s’es fach remarcar per utilizar sovent los tribunals. Ancian foncionari civil dels servicis secrets franceses (Direccion Generala de la Seguretat Exteriora - DGSE) ganhèt un litigi contra lo Ministèri de la Defensa francés, l’an 2002, per licenciament abusiu. Denoncièt e ganhèt un jutjament contra la banca Nexia per “defècte de las informacions”, un autre contra lo president de l’Universitat de Perpinhan, e mai arribèt de secutar en justícia la NASA per aver mesa la bandièra estatsunidenca sus la Luna.
Justícia e Conselh de Ministres
La possibla illegalizacion del Comitat per l’Autodeterminacion de Catalonha Nòrd per “atemptar contra l’integritat del territòri nacional” se tròba dins las mans del Tribunal de Granda Instància de Perpinhan, ont Codognès, coma avocat e conselhièr de l’associacion, a presentat un recors. La “dissolucion” (demandada tanben per la Prefectura) de l’associacion, totun, pòt solament èsser prononciada pel conselh de ministres del govèrn de París. Aquela mesura (article L212-1 del còde de seguretat interior d’una lei de 1936) s’aplica fòrça rarament, e s’es emplegada solament, fins ara, contra de partits politics d’ultradrecha violents, contra d’organizacions racistas o de grops armats independentistas de Corsega e Bretanha. Serviguèt tanben a illegalizar e “dissòlvre” l’FLN d’Argeria abans qu’atenguèsse l’independéncia.
Article publicat originàriament en catalan sus El Punt Avui.
Informacion restacada: L’estat francés a pas reüssit a illegalizar lo Comitat per l’Autodeterminacion de Catalonha Nòrd (Jornalet 29.04.2016)
Son president aviá trabalhat pels servicis secrets exteriors de l’estat francés
Del meteis temps que se crèa en la Catalonha jos administracion francesa lo collectiu SEM —ont confluisson de manièra unitària de partits politics, ANC e d’entitats culturalas— amb l’objectiu de revendicar un estatut de collectivitat territoriala e de competéncias autonomicas per Catalonha Nòrd, la Prefectura de Perpinhan a anonciat que demandariá a París l’illegalizacion d’un desconegut Comitat per l’Autodeterminacion de Catalonha Nòrd. La rason d’aquela mesura es qu’aquela associacion “voliá organizar arunan un referendum sus l’independéncia e sul recampament de Catalonha Sud e Catalonha Nòrd dins un sol estat independent e sobeiran.”
“Referendum fantauma”
L’existéncia d’aquel Comitat e la volontat d’organizar un referendum a susprés las entitats que, dempuèi qualques annadas, organizan las mobilizacions catalanistas en Catalonha Nòrd, coma l’ANC, la Federacion d’Entitats, lo Casal de Perpinhan e los partits politics catalanistas. “Sabiam pas res d’aquel referendum fantauma”, çò afirma la còla de la seccion nòrd-catalana de l’ANC.
Aquel Comitat per l’Autodeterminacion de Catalonha Nòrd revendica un trentenat de membres, que lo mai conegut que es l’èx-deputat socialista Jean Codognès, a l’ora d’ara membre d’Euròpa Ecologia-Los Verds. Codognès es avocat e non s’èra jamai mostrat, fins ara, dins una militància catalanista. L’ANC e la Federacion d’Entitats (qu’amassa gaireben un centenat d’associacions) asseguran que ni l’èx-deputat ni lo president del Comitat, Robert Casanovas (tanben jurista), an participat pas jamai a l’organizacion dels actes multitudinaris coma la Via Catalana e la Via del nòrd qu'aquestas darrièras annadas mobilizèron de milièrs de nòrd-catalans. Hervé Pi, de l’ANC, explica qu'ensajaràn "de parlar amb eles per veire se vòlon trabalhar d’un biais unitari”. La meteissa opinion l'exprimís Joan Ridaura, president d’ÈRC en Catalonha Nòrd. Ridaura s’es entrevist amb Casanovas e afirma: "Cresi que podèm sosténer aquela iniciativa, pòt èsser interessant de veire cossí reagís l’estat a de proposicions d’aquela sòrta”. Casanovas auriá agut tanben de contactes amb Convergéncia Democratica de Catalonha e, a Barcelona, li aurián demandat de “refrejar” son iniciativa.
Ancian membre dels servicis secrets
Lo president d’aquel Comitat per l’Autodeterminacion de Catalonha Nòrd, Robert Casanovas, s’es fach remarcar per utilizar sovent los tribunals. Ancian foncionari civil dels servicis secrets franceses (Direccion Generala de la Seguretat Exteriora - DGSE) ganhèt un litigi contra lo Ministèri de la Defensa francés, l’an 2002, per licenciament abusiu. Denoncièt e ganhèt un jutjament contra la banca Nexia per “defècte de las informacions”, un autre contra lo president de l’Universitat de Perpinhan, e mai arribèt de secutar en justícia la NASA per aver mesa la bandièra estatsunidenca sus la Luna.
Justícia e Conselh de Ministres
La possibla illegalizacion del Comitat per l’Autodeterminacion de Catalonha Nòrd per “atemptar contra l’integritat del territòri nacional” se tròba dins las mans del Tribunal de Granda Instància de Perpinhan, ont Codognès, coma avocat e conselhièr de l’associacion, a presentat un recors. La “dissolucion” (demandada tanben per la Prefectura) de l’associacion, totun, pòt solament èsser prononciada pel conselh de ministres del govèrn de París. Aquela mesura (article L212-1 del còde de seguretat interior d’una lei de 1936) s’aplica fòrça rarament, e s’es emplegada solament, fins ara, contra de partits politics d’ultradrecha violents, contra d’organizacions racistas o de grops armats independentistas de Corsega e Bretanha. Serviguèt tanben a illegalizar e “dissòlvre” l’FLN d’Argeria abans qu’atenguèsse l’independéncia.
Article publicat originàriament en catalan sus El Punt Avui.
Informacion restacada: L’estat francés a pas reüssit a illegalizar lo Comitat per l’Autodeterminacion de Catalonha Nòrd (Jornalet 29.04.2016)
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari