Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

L’òdi de se. Contra l’Odissèa

Alem Surre-Garcia

Alem Surre-Garcia

Cargat de lenga e cultura occitanas alprèp del Conselh Regional Miègjorn-Pirenèus de 1989 a 2006. Traductor, escrivan, poèta, assagista, autor dramatic, conferencièr o organisaire d'esveniments culturals.

Mai d’informacions
Pauques occitanistas conéisson l’obratge d’Eugène Garcin  Les Français du Nord et du Midi  paregut en 1868 e que debana una argumentacion en favor de l’assimilacion totala dels Miègjornals. L’autor aimava de se dire felibre provençal, pivelat qu’èra estat, coma tantes autres, per la personalitat solara de Frederic Mistral, lo Mistral de Mirèio. Mas quora pareguèt Calendal, l’epopèia nacionala de Provença, foguèt un autre parelh de margues. La critica francò-parisenca se descabestrèt: nacionalitats novèlas espelissián de per Euròpa tota, e França crentava la contagion al dintre del territòri, al moment que se bastissiá , ela, lo seu empèri colonial a pretencion universala.
 
Coma republican, Garcin s’atissèt contra la vesion istorica de Calendal: i vegèt la marca de la division nacionala e del separatisme. ”Je combats ses idées”, çò escriguèt contra Mistral. Son libre lo volguèt polemic, mas demòra verinós dins son biais de devalorizar e de mespresar la lenga e la cultura d’òc . Una marrida fe e un tal òdi de se (fa pensar a Daudet e a sas tartarinadas) que malurosament los podem encara trapar, uèi, en çò d’unes occitanistas que defendon lo  sobeiranisme francés: “Moi, félibre provençal, je ne puis sentir vivre mon pays et moi-même que dans la France et par la France”.
 
 Aquí los arguments principals de Garcin:
 
— “le Midi ne peut rien s’il n’est appuyé sur le Nord…L’histoire du Midi isolé n’offre qu’une lamentable décadence”. Aquí l’argument afavorit dels colonialistas.-”Ainsi cette civilisation enfantine charmante ne put s’élever à la virilité”! Autra afortida colonialista, conquistaira e mascla. ”La poésie subtile des troubadours, antérieurement à la guerre des Albigeois, elle se mourait déjà. Il lui fallait la transfusion d’un génie plus mâle, plus puissant…Quelle sera l’œuvre virile, sérieuse, durable des Félibres…Le français, seule langue qui peut donner le pain viril du savoir”. Una meteissa tissa sexuala coma aquela menada uèi tant per Daesh coma per Poutine, contra un Occident “afemelit”.
 
— Lo “Miègjorn” l’autor lo presenta coma un país despoderat e doncas incapable de se fargar un futur. “Si l’esprit philosophique du nord n’eut prévalu, la plupart des villes méridionales seraient, à cette heure, couchées dans le même cercueil où gît l’Espagne.
 
Garcin s’entreva puèi de privilegiar las semblanças entre Nord e Sud, per melhor minorar las dissemblanças e las redusir a d’anecdòtas. Atal per la lenga: “Hommes du Nord et hommes du Midi sont de même race…Ils ont toujours parlé, sous des dialectes divers, la même langue…Je n’ai trouvé que des nuances, d’où résulte l’harmonie admirable de notre nation…Le terme de patois, donné au provençal, n’est que la constatation d’un fait indéniable et non point d’une insulte. J’emploierai donc le terme de patois”. Vòl afortir contra subèrna la necessària omogeneitat de l’Empèri: “La grande nationalité française, une et indivisible dans le présent, eut, dans le passé bien plus d’homogenéité qu’on ne suppose d’ordinaire”. Caldrà esperar las analisis de Franz Fanon, Aimé Césaire e Albert Memmi (revirat a l’occitan) per comprene la mecanica de l’òdi de se, e del colonialisme que siá del defòra o del dedins. Mas çò que tafura Garcin, çò insofrible per el, aquò’s lo fach que Mistral se siá amistançat amb d’estrangièrs, los Catalans, una mena de traîson: ” Paris, c’est la France, le foyer intellectuel de notre nation…Que toute lumière y converge et que, de là, elle rayonne partout”. L’òdi de se s’acompanha pron sovent de l’òdi de l’Autre.
 
Dins son assag publicat en aquesta debuta d’annada, Arrogant comme un Français en Afrique (ed. Fayard), Antoine Glaser demòstra cossí un sistèma clavat sus una tala arrogància a menat e mena França al seu aflaquiment internacional: “Les Français ont toujours nié l’histoire de l’Afrique antérieure à leur implantation sur le continent…Les dirigeants français vont plus souvent chercher à former des Africains à leur image qu’à comprendre leurs spécificités et leurs désirs”. L’istòria repàpia.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Felip Martèl Montpelhier
3.

Garcin explica la parentat entre oc e oïl per lo fach que totas doas son en fach...derivaas dau galés. Dauc cop, s'es fach escagassar per Pau Meyer, l'amic de Mistral. Per l'aure, ço que ditz es ço que se ditz d'en pertot a l'epoca (suus trobadors jà morts avans la Crosada, o lo Migejorn qu'es aitant degenerat coma Espanha o Italia (Michelet e Taine entre mila autres). Garcin a fenit que s'es reconciliat amb Mistral a la fin de sa vita.

  • 4
  • 1
Abú Bakr Saragòssa la Blanca
2.

Cossí se pòt daissar trainar en librariá una publicacions coma aquesta, d'un racisme ostentatòri tant descabestrat ? Los prepauses racistas son fòrabandits per las leis de l'exagòn, non ?

  • 7
  • 3
Marcus Garvey Nòva York
1.

"Moi, félibre provençal, je ne puis sentir vivre mon pays et moi-même que dans la France et par la France”. Traduccion en lenga d'òmes liures : "Ieu, debil provincial, non pòdi sentir viure ma dignitat qu'esclafada jol pè d'aquel que me trepeja". Plan mercés, Alem !

  • 11
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article