CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 18 d'octòbre

Alem Surre-Garcia

Divendres, 1.7.2016 03h00

Occitània-Tibet


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Repression militara en Tibet (2008)
© SFT HQ (Students for a Free Tibet)




Etiquetas
colonialisme, occitània, surre-garcia, tibet

Aquí lo nom d’una conferéncia-diaporama presentada pel primièr còp a Lugan còsta Lavaur, lo 21 de mai passat. Una comanda del cónse dins l’encastre d’una collaboracion de la comuna amb una ciutat tibetana. Una placa per concretizar oficialament foguèt desvelada per onorar lo pairinatge entre Jyekundo e Lugan.
 
La conferéncia foguèt presada del public present tant occitan coma tibetan (una delegacion del govèrn exiliat) sens doblidar los bodistas de l’encontrada, de Marzens notadament. Tractèri pas solament de las ipoteticas relacions entre las doas culturas, mas de la mecanica que mena d’unas etnias o entitas dominairas a desrasigar un autre pòble, sa lenga e sa cultura fins a la totala assimilacion. Un procediment ailàs universal e sempre a l’òbra. Cal comprene aquela mecanica per la poder non solament denonciar, mas per la desvirar e la demesir. Res de definitiu sus aquesta planeta.
 
La cultura e la lenga occitanas patisson d’aquel procediment dempuèi lo sègle XIII: un anament lent, viscut fins ara coma immancable. Lo pòble tibetan, per çò d’el, ne patís que dempuèi las annadas 1950, en un condensat espectaclós. Aquí la mecanica:
 

conquista militària
 
terror
eliminacion de l’elèit intellectual e artistic
destrusiment dels monuments emblematics
imposicion d’una administracion centralizada
desvalorizacion de la lenga en la definir coma un patés o un sabir, en la  declarar inapta al progrés
redusiment de la cultura a de folclòr
provincializadion
reescritura de l’istòria
enebir tota autonomia reala
assimilacion totala.
 
Las qualquas palancas istoricas entre Tibet e Occitània se pòdon establir a partir del Camin de la Seda que passa per Corassan e mena als pòrts d’Antioquia e de Trípol, possessions tolosencas e aquitanas dels sègles XII e XIII. Lo roman occitan medieval Barlaam e Josafat constituís la palanca majora: Josafat, aquò’s lo nom arab de Bodda. Autra referéncia: lo Crist de Sant Sarnin de Tolosa sonat Crist-Bodda en rason de sa posicion setada, ventre arredonit, amb un agach que pòt èstre aitant exterior coma interior.
 
Al sègle XIX, lo missionari carcinòl Regis-Evariste Huc faguèt un viatge de davancièr en 1844-46 que lo menèt, dins de circonstàncias pron riscadas, de Pequin a la capitala tibetana, Lassà. Ne tirarà un raconte menimós que nos entresenha sus las populacions encontradas. Un document a l’encòp etnologic e antropologic tot pastat d’europeo-centrisme. Se tornarà publicar aqueste estiu.
 
La palanca mai urosa que podem establir entre Occitània e Tibet, es aquela de la non-violéncia. Totas las dichas eretgias dels sègles XI-XII-XIII l’an presicada, que siá los Enricians (un pauc doblidats a l’ora d’ara), los Catars, los Valdeses, los Espirituals amb la figura destacada de Bernat Deliciós, los josius kabalistas, sens doblidar Ramon Llull que se volguèt l’egal d’un sofi. Se pòt comprene aquí la bona acuelhança que lo public faguèt a la conferéncia. Una dralha de persègre e d’espepissar. La preséncia de nombroses temples bodics en terras occitanas (de Peirigòrd a Provença, de Marzens a Lodèva) nos deuriá butar a bastir una Occitània coma talvèra de convivéncia.
 
 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

4 de julh 10.47h

És dur però no cal deixar-se vencer, sempe hi ha camins i solucons que porten a la resolució dels conflictes.
De vegades no és veüen aquestes solucions , però hi son nomès cla trovar-les.
Mentres: Llibertat i
Visca la Terra...Lliure!
Salutacions de:
L'Ernest, "El Tàrrega".


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de julh 17.03h

Passionant, coma sempre.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de julh 11.55h

#2 Charity begins at home


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de julh 10.28h

me sembla exagerat de far partir la decadéncia de la lenga e de la cultura occitana dau XIII °sègle, deurriam puslèu partir dau XVI° sègle, que la pus granda massa de documents en oc classic non literàris data dau XV° e de l'acomençança dau XVI°e fòrça escrivans de vuei aurián de se n'inspirar per escriure dins una lenga intelligibla e naturtala


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de julh 08.43h

Processus d'assimilacion e parralèl amb Occitània interessants; sustot per quichar sus las contradiccions e las incoeréncias d'un fum de monde de las classas mejanas, d'un bon nivèl d'educacion e de cultura......mas que son mai lèstes per sosténer ( e aquò, solide, es legitim) las culturas menaçadas sus la tèrra, que per sosténer la lenga e la cultura menaçadas aici, ont demòran ( nimai solament s'interrogar)


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Alem Surre-Garcia

Alem Surre-Garcia logo rss

Cargat de lenga e cultura occitanas alprèp del Conselh Regional Miègjorn-Pirenèus de 1989 a 2006. Traductor, escrivan, poèta, assagista, autor dramatic, conferencièr o organisaire d'esveniments culturals.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions