Divendres, 1.7.2016 03h00
Repression militara en Tibet (2008)
©
SFT HQ (Students for a Free Tibet)
Aquí lo nom d’una conferéncia-diaporama presentada pel primièr còp a Lugan còsta Lavaur, lo 21 de mai passat. Una comanda del cónse dins l’encastre d’una collaboracion de la comuna amb una ciutat tibetana. Una placa per concretizar oficialament foguèt desvelada per onorar lo pairinatge entre Jyekundo e Lugan.
La conferéncia foguèt presada del public present tant occitan coma tibetan (una delegacion del govèrn exiliat) sens doblidar los bodistas de l’encontrada, de Marzens notadament. Tractèri pas solament de las ipoteticas relacions entre las doas culturas, mas de la mecanica que mena d’unas etnias o entitas dominairas a desrasigar un autre pòble, sa lenga e sa cultura fins a la totala assimilacion. Un procediment ailàs universal e sempre a l’òbra. Cal comprene aquela mecanica per la poder non solament denonciar, mas per la desvirar e la demesir. Res de definitiu sus aquesta planeta.
La cultura e la lenga occitanas patisson d’aquel procediment dempuèi lo sègle XIII: un anament lent, viscut fins ara coma immancable. Lo pòble tibetan, per çò d’el, ne patís que dempuèi las annadas 1950, en un condensat espectaclós. Aquí la mecanica:
És dur però no cal deixar-se vencer, sempe hi ha camins i solucons que porten a la resolució dels conflictes.
De vegades no és veüen aquestes solucions , però hi son nomès cla trovar-les.
Mentres: Llibertat i
Visca la Terra...Lliure!
Salutacions de:
L'Ernest, "El Tàrrega".
me sembla exagerat de far partir la decadéncia de la lenga e de la cultura occitana dau XIII °sègle, deurriam puslèu partir dau XVI° sègle, que la pus granda massa de documents en oc classic non literàris data dau XV° e de l'acomençança dau XVI°e fòrça escrivans de vuei aurián de se n'inspirar per escriure dins una lenga intelligibla e naturtala
Processus d'assimilacion e parralèl amb Occitània interessants; sustot per quichar sus las contradiccions e las incoeréncias d'un fum de monde de las classas mejanas, d'un bon nivèl d'educacion e de cultura......mas que son mai lèstes per sosténer ( e aquò, solide, es legitim) las culturas menaçadas sus la tèrra, que per sosténer la lenga e la cultura menaçadas aici, ont demòran ( nimai solament s'interrogar)