Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

AlgerParis : “magazine pour l’Euroméditerranée”

Arger
Arger
Alem Surre-Garcia

Alem Surre-Garcia

Cargat de lenga e cultura occitanas alprèp del Conselh Regional Miègjorn-Pirenèus de 1989 a 2006. Traductor, escrivan, poèta, assagista, autor dramatic, conferencièr o organisaire d'esveniments culturals.

Mai d’informacions
La parucion d’una novèla revista es de notar e çò d’aitant, se tracta de las relacions entre las ribas de la Mediterranèa. Lo bimestral  AlgerParis  paregut lo mes passat, s’inscriu dins l’encastre de las novèlas relacions menadas per lo President francés en 2012, un biais d’esacafar la pietadosa lei sarkoziana sus l’aspècte benefic de la colonizacion de 2005.
 
Pr’aquò una lectura atencionada de la revista daissa pas d’enquestionar sus l’incapacitat recurrenta per França d’establir amb l’Autre una relacion d’escambi vertadièr. Cal pas doblidar qu’a travèrs la Francofonia, França ensaja d’assolidar son egemonia o, al mens, d’assegurar sa plaça demest las poténcias mondialas. La cinquena plaça per l’ora, en saber que, dins las annadas venentas, d’autras i vendràn raubar la plaça.
 
Argeria refusa per ara de se jónher a las institucions de la Francofonia e praquò, Argeria representariá per França lo partenari mannat per fondar una novèla politica mediterranèa. Sovenetz-vos, lo President Sarkozy, aviá assajat de la fondar amb Libia! L’enjòc es primièr economic: se tracha costat francés de “reprendre l’initiative, conserver ou reconquérir coûte que coûte cette première place” fàcia a China, Espanha o Itàlia. E se França vòl bastir l’union  eurò-mediterranèa, la clau per ela se trapa dins las relacions francò-argerianas.
 
La tòca de la revista? “Ré-enchanter, à travers les passerelles culturelles d’un magazine, les relations d’un couple qui, à beaucoup d’égards, nous rappelle celles bien connues qui unissent l’Allemagne à la France”, segon Olivier Breton. Tornar encantar, aquò vòl dire qu’aperabans, l’afar era “encantat”! Pron curiós tanben d’acomparar amb Alemanha: cadun sap qu’Alemanha  èra pas estada assimilada a França, ni França a Alemanha!
 
Alara se caldriá tornar maridar après lo divòrci? “La voie est ainsi ouverte à une réconciliation définitive des deux peuples, unis par des liens si complexes, si profonds, si anciens qu’ils en deviennent indissolubles”. Emai lo maridatge siá estat forçat, França declara “l’indissolubilité”. E cadun deu portar sas “contributions conjuguées”, coma una verquièra. Exit l’istòria espanhòla e turca dels Argerians, sola compta la preséncia francesa!
 
La tissa per impausar, d’un bais o d’un autre, la lenga francesa apareis clarament dins la revista: ”Le réseau culturel sur place (en Algérie) est redéployé pour redonner son plein rôle à la langue française dans une société qui l’a tant enrichie de ses singularités et qui l’utilise toujours comme vecteur de connaissance et de liberté”. Lo discors a pas cambiat dempuèi Jules Ferry. Las autras lengas son aquelas de l’escurantisme e de la feodalitat. Aquí perqué lo MUCEM (Musèu de las Civilizacions d’Euròpa e Mediterranèa) de Marselha a decidit de gardar de mila ans de cultura occitana sonque d’unas anecdòtas. Sem dins una meteissa tenença de denegacion (cf l’article de Josiana Ubaud, La Setmana del 14 de febrièr). Dins la revista AlgerParis, pas una sola rega en arab o berbèr. Los politics e intellectuals francò-parisencs son a valorizar de contunh la lenga francesa coma lenga “en partage”. Demandan a l’Autre de “partager” çò que ven d’eles, non pas la lenga de l’Autre. Sem luènh de l’escambi. Contrariament al partatge e a la diversitat, l’escambi e la pluralitat supausan una egalitat de tractament.
 
Urosament l’entrevista de Benjamin Stora relativiza l’ “encantament” en recordar “la machine de l’assimilation…A l’époque, la France dit clairement aux Algériens: vous n’avez pas de droit”. A la question que li es pausada de saber si la revista AlgerParis ten qualqua utilitat, Benjamin Stora respon: ”Si on a la possibilité de donner la parole à des gens que l’on n’entend jamais, de dresser les portraits de personnes que l’on ne voit que très peu, ce magazine sera très utile.”  Tot es dich.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Occitan Heavy
1.

Es una analisi qu'esclarzís la realitat. Cada còp que legissi Alem Surre-Garcia, ai l'impression de venir pus intelligent e pus conscient.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article