Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

“Native speaker” Qu’es aquò?

Figuratz-vos que mon vesin que m’ausissiá parlar a ma femna de longa en occitan, me diguèt l’autre jorn:
 
“Vous parlez toujours en occitan, êtes-vous un “native speaker”?”
 
Saupèri pas li respondre. Tornat dins mon apartament me botèri a soscar e me demandèri perqué me demandava s’èri un locutor, un parlaire natiu d’aquela lenga. De que li fasiá dire aquò? Me coneis pas e li ai jamai contat ma vida. De qu’entendiá per locutor/parlaire natiu?
 
Quora ditz: parlaire.a occitan.a es que vòl dire que la persona:
 
— emplega la lenga d’òc jorn e nuèch coma pel francés?

— podriá parlar mas vòl pas o a vergonha de la parlar?

— barjaca quauques mots de temps en quora per mostrar qu’es d’aquí?

— charra en lenga d’òc quora jòga a las cartas o parteja una partida de caça amb los amics?

— fa partida d’una corala occitana e canta de temps en quora?

— marmoneja en òc soncament a son chin o a son cat?

— escambia soncament en òc amb sos amics e amigas que reconeis coma parlaires d’aquela lenga?

— telefona en occitan amai se la persona compren pas plan aquela lenga?

— emplega quauques mots quora brandís la bandièra occitana tres còps per an e puèi parla francés tota l’annada?
 
Fin finala, un molon de demandas venguèron me trebolar e aguèri e ai de pena a emplir de sens lo mot “locutor/parlaire”. E quora i ajustèri “natiu” m’avisèri qu’èra encara pus malaisit.
 
Pasmens, anatz me dire: locutor natiu: nascut dins un endrech ont a aprés a parlar la lenga tot pichoneton. Mas “endrech” vol dire: ostal? I a de mens en mens de naissença a l’ostal. Naissença a la maternitat? Es pas aquí que s’apren una lenga. Es que, pendent nòu meses, dins lo ventre de sa mamà a ausit parlar la lenga? “Endrech” vòl dire una familha enrasigada dins un luòc ont lo pichon o la pichona ausís parlar tre la naissença? Un endrech pas enrasigat mas una familha viatjaira ont se parla la lenga d’Oc de longa? Un papeta o una mameta que parla de longa a son felen o a sa felena? Una grèpia ont la lenga d’acuèlh es l’occitan? Una mairala ont la lenga d’ensenhament es l’occitan?
 
Coma aviái la tèsta que bolhissiá, arrestèri de soscar. Voliá pas aver lo còrcoissor. Me diguèri qu’èra ben malaisit de respondre amb aquela demanda: De qu’es un “native speaker”? Alara per m’ajudar a i veire mai clar, podètz mandar vòstre punt de vista jos la forma de comentari d’aquel article al Jornalet. Me fariá vertadièrament plaser e vos mercegi per avança de l’ajuda vòstra! Aital podrai benlèu respondre a mon vesin.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Natiu Vilafranca
4.

Josep, es una plan bona idèa aquel "Adiu".
Lo "Adieu" occitan es emplegat per dire: " bonjorn " mas tanben per dire: "al reveire"!

  • 1
  • 0
josep cardona esteve Vendrell
3.

pot pas éstre qu'aquel òme aja curiositat ?? Vosautres coneissetz cossí fan per mespresar la lenga los jacobins; pòdi parlar sul d'autres "manièras" qu'utilizan los castilhans amb nosautres ...de còps que i a cal lairar coma un can , d'autres se remembrar de lors ancèstres ...
Ièu debutarài ambe un " adiu " , es plan aisit de dire e de comprenner per los francòfons . Se aquò va plan ,parla-li pauc a pauc en occitan en utilitzant des mots que se semblen ambe lo francès .
S'aquel òme vei que l'occitan lo parlan des gents aimables e ambe cultura....pòt éstre que voudrà coneisser ...se vòl sonque se'n trufar i a fòrças vinhas per l'enviar a cagar

  • 4
  • 0
lo fabre olargues
2.

Ieu quand nasquèri espicava pas bricà, alara deguèt aprene mas ai pas encara capitat del tot , espiqui coma pogui .

  • 3
  • 0
Mèfi! 31
1.

Per quant a ieu, podriai respondre que parli patoès, qu'es d'occitan local natural d'usatge reflèxe recipròc.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article