Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Zo, Ata, Mocò qui

Agueri l’astre de viure, quora eri dròlle, dins un mitan occitanofòne. Ma maire, mon paire, lei vesins, lei païsans, leis obriers parlavon la lenga ensèms... mai emb ieu parlavon francés. Aurà fougut qu’aguessi passat lei 30 ans que mei parents consentesson de parlar provençau emb ièu gràcias a l’excusa que m’ajudariá per mon travalh. Mai aquò es pas lo subjècte dau jorn.
 
D’aquèu tèmps mi revèn que s’emplegavon fòrça mòts avans e a la fin dei frasas.
 
Zo, per marcar una urgènci. Ata, per anonciar una critica o un consèu. Pasmens per marcar son estonament. Bodieu, per dire sa suspresa.
 
Acabar une frasa emb un “mocò qui” donava mai de fòrça au contengut d’una frasa. Ai agut auvit per carriera de Ròcabruna de “Bodieu, aquò alòrs, aquèu de còup..” avans que s’entemenesse la frasa “oficiala”.
 
Ara, nautrei locutors de la lenga d’Òc dins sei varietats dialectalas, si compliquem pus la vida emb aquelei Bodieu, zo e ata. Anem drech a nòstre prepaus.
 
Per lei cinefiles, elei solets: “Pépé le Moko” titol dau film emb Gabin ven d’aquèu  “Mocò qui”. Lei truands parisencs avián nomenat sei collègas  tolonencs e marsilhés “Moko” perqué leis ausissián de longa acabar sei frasas emb aquèu Mocò qui (emb aquò aquí).


abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

cebrila montpelhièr
3.

Mercé per aqueste dire,que nos fa sovenir d'un parlar qu'a de còs , nom de nom,,? non de non ? !
qu'a completament desaparegut ara dempuèi que vesèm sonque de tèstas que parlan dins un cairat
mediatic...

  • 0
  • 0
Milodiches
2.

" - E ont vas atal, sens lum ?
- E, colha, vau a la pesca !"

  • 2
  • 0
Mèfi! 31
1.

« Con !/?», interjection de fin de frasa
Es pas segur qu’aquò siásca pas une alteracion de com(a/e) dambe valor de aital, ansi, com’ac’.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article