CAPCALERA: ajuntament de tolosa
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 26 de mai

Andrieu Faure

Dimars, 18.1.2022 03h00

Lo peisson... (L-i a “saumon” e “saumon”)


Comentaris Pas cap de comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargament





Àudios Lo peisson... (MP3, 4' 44'')

Escolta audio


Aquela istòria veridica era contaa regularament, a chasque Noé, per mon grand. Era una conven- cion: a n-un moment, tot lo monde picava sus la taula en criant: «Lo peisson, lo peisson, ...!» Lo grand se levava en sorisent e anonçava: «Vos vau contar l’istòria dau peisson ...» Tot lo monde lo regardava e lo grand debanava son istòria dins un silenci religiós ... 

A la fin de la fiera de la Sant-Martin, dos gròs proprietaris se trobàvan a l’auberja per beure un còp avans de tornar a maison. Avián ben vendut, e los pòrtafuelhas eran ben tiblats. Discutàvan de chausas e d’autras, dels trabaus de l’estiu, de politica, de la sason de chassa qu’anava començar, ... Las paraulas començàvan de chaufar, ajuaas per quauques mesurons de vin de Remollon... 

Dins la sala, de monde manjàvan tranquilament. Vaquí pas que lo garçon passa just a costat d’eles, pòrtant a una taula un peissonas entier, copat en lescas, ambé de citron e de maionesa. N’i a de que manjar per un desenau de personas, quasi! Era un saumon extraordinari. L’aubergista l’aviá fach venir de luench per regalar son monde. 

Un dels dos compaires ditz a l’autre: «A maison, ai un varlet qu’a un apètit talament gròs que sariá capable de manjar aqueu peisson entier, tot solet!». L’autre es pas convencut e totes dos fan una escomessa. Decídon de se tornar trobar a l’auberja dins quinze jorns ambé lo varlet que deurà manjar lo peisson tot entier. 

Arribat a maison, lo mestre convòca lo varlet e li ditz:

«— As un apètit talament gròs, qu’a l’auberja ai fach l’escomessa que dins quinze jorns manjaràs un saumon entier e tot solet!

— Un saumon?, entier? Mestre vai chaguer que me metiu au regime. Es pas ren de manjar tot un saumon. Mai, vos en fasetz pas, lo manjarai!» 

Dins la testa dau varlet, lo saumon era pas un peisson, mai lo pechon de la sauma, es a dire un ason ... e se sentiá quand mema de lo manjar ... 

Donc, quinze jorns après, tot lo monde se torna trobar a l’auberja. Lo patron a preparat una bela taula au mitan de la sala, per una soleta perso- na. Lo varlet se l-i asseta e espera. Lo patron a alestit lo saumon (lo peisson) de mai d’un biais: ambé de citron, ambé de fenolh, ambé de pas- tenalhas, ambé de trufas, ... E adutz los plats los uns après los autres, acompanhat de vin, coma se deu per un bòn repais. Mai lo varlet esperava totjorn son saumon (l’ason!). Alora, quora lo peisson es quasi achabat, apela son mestre e li ditz: 
 
«— Ò, mestre, es ben d’aguer adobat totas aquelas intraas de peissonalha, mai me fau de socit per lo saumon qu’ai plus gaire de plaça, e poi- riam ben perdre!». 



Lo Peisson (MP3, 4'44'')


abonar los amics de Jornalet

 

 



publicitat
BANNER1 - comuna tolosa



Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Andrieu Faure

Andrieu Faure logo rss

Ensenhaire, educator e animator a la retirada

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions