Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Parla mai fòrt… t’enteni pas!

Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions
Amb los apleches modèrnes, avètz pas besonh de cridar per vos far entendre de vòstre correspondent… Avètz quitament pas besonh de parlar que d’aurelhas sabon gaireben tot de vòstra vida electronica…
 
A! los plasers e las meravilhas que devèm a l’informatica… I a quelques lustres, trobavi formidable de poder telefonar a l’ostal simplament en fasent qualques numèros avant lo numèro de l’ostal quand me trobavi de l’autre bòrd del planeta dins une cabina telefonica en plen campèstre australian o neozelandés; ges de moneda èra necite que lo prètz de la comunicacion seriá mes sus ma factura telefonica… Caliá sonque tenir compte de l’escart orari!
 
Pauròts! Èra a l’epòca del deluvi, un temps que coneissiá pas lo telefonet intelligent e encara mens —o supausi!— l’intelligéncia artificiala per venir a sa rescossa… E ieu badavi…
 
Cinc lustres après, se ne cresèm lo consortium dels mèdia e de lors jornalistas d’investigacion, seriá mai judiciós d’emplegar lo tam-tam per aver conversacions privadas. Lo planeta es vengut, çò dison, lo terrenc de jòc dels estats o de grops mondials que lor interès es de saber tot suls opausants, enemics, concurrents, etc. Res de novèl mas çò que se fasiá fins ara èra pas que d’artisanat comparat a çò que se fa ara…
 
E parli pas de la mesa al caumatge dels enquestaires diverses e variats…
 
Cal èstre ninòi per saber pas que, a cada còp que pagam amb una carta de crèdit, daissam una traça e que, se fasèm lo morre un jorn de grand vent, las camèras publicas de vidèo susvelhança —non… de vidèoproteccion— seràn las primièras avertidas!
 
Nosautres, que presam tant la libertat de las democracias occidentalas, acceptam sens dire res aquelas intrusions dins nòstras vidas al nom, çò dison encara e totjorn, de la tranquillitat de la societat. Un sacrifici de res per una vida mai bona… e una majoritat de ciutadans son d’acòrd quitament se son conscients que i a quicòm que truca!
 
Amb las revelacions fachas pels jornalistas implicats, serem encara mai tranquilles que totòm pòt èsser espionat a travèrs de son telefonet sens ne saber res e sens que i aja una traça…
 
L’inventor, una societat israeliana, inventa e los clients curioses mancan pas… Sens èsser una exclusivitat —rapelam nos la NSA estatsunidenca per exemple, pirats russes o chineses o… franceses— totes los estats, democratics o pas sómian de conéisser los secrèts dels uns e dels autres.
 
Fins ara, i aviá un acòrd tacit entre los poders democratics per definir fins ont caliá pas anar tròp luènh… Aquel periòde es acabat et podèm crentar que la lei de la jungle e la mesfisença tòrnen, mai importanta que jamai…
 
Dins aquela guèrra planetària, i a los que fan los traucs e los que los susvelhan.
 
Pensatz que G. Orwell sabiá legir dins una bòla de cristal?
 

 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

wordart
2.

Orwell non predisó pas arren, descrivèva e exagerava lo son temps

  • 0
  • 0
andriu
1.

voldriái pas qu’un legeire perdèsse son temps a demandar lo logicial...La societat israeliana NSO Group que comercializa lo projècte Pegasus fa sos afars sonque amb los estats... En principi, los « grops mondials » i an pas drech... (mea culpa)
Mas benlèu que se coneissètz lo portièr...

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article