CAPÇALERA: IEA-AALO
CAPÇALERA2: OPLO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 5 de decembre

Andriu de Gavaudan

Dissabte, 25.12.2021 03h00

Jo sabi un conte…


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargament





Me fau plaser e me gloriegi a bon compte… que de contes ne coneissi pas o alara pas mai que las gents normalas que n’an legit a las escòlas o, mai rarament, entenut a l’ostal del papet o de la mameta quand avián la bona fortuna d’aver o un o l’autre o los dos. 
 

Soi pas vertadièrament un messorguièr çaquelà que vos’n poiriái dire dos al mens: Lo pichon prince [1] qu’a rendut son autor celèbre sul planeta e un autre que soi pas segur que ne coneissètz l’autor e que comença aital: Ieu, soi l’àngel Bofarèu [2]… 
 


Cal dire que, dins nòstra societat de consum e amb aquel virus del diable que, fa un pauc mai de dos ans ara, nos tombèt dessús coma la misèria sul paure, las escasenças per nos esmeravilhar son pas gaire  nombrosas. En mai d’aquò, lo pretendut cartesianisme exagonal ren pas las causas mai aisidas; e demòra pas a las gents, lo mai sovent, que d’aver una conversacion sul temps que fa, qu’a fach o que farà! 


Ça que la —ne parlèri ja quinze jorns a—, quitament pels que se trufan del tèrç coma del quart, anuèit es un jorn d’un caractèr un pauc especial e mai se passe amagat darrièr una masqueta en public ! A la campanha, los plocs que sèm contunham de desirar un Nadal gaujós sens èsser acusats de discriminar las personas e esperarem una setmana per desirar la bona annada quitament se, en çò nòstre tanben, los comèrcis afichan pas qu’un Joyeuses fêtes que daissa paréisser tota la banalitat  costumièra de  nòstras vidas. 


Mas se Nadal es gaireben absent dels lums, l’an  novèl a desapareissut tanben! Lo consum, sol, a lo drech de gloriejar tant que qualque minoritat agissenta demandarà pas son interdiccion — una de mai al nom de que te sabi, ieu! Semblariá que la sèrp se mòrdèsse la coa! 


Los adultes sómian pas pus e los drollets, sensadament mai aluserpits que las generacions precedentas, sabon ben que lo darrièr jòc a la mòda —electronic de segur!— son los parents que lo crompan sus la tela, lo mai sovent, o dins un grand magazin… 

 


Innocéncia perduda… 


Anem… tornam lo temps en re… pas qu’un estona, just lo temps de somiar a una legenda que la sabián totes autres còps… De reis magues obsèrvan una estela que lusís mai que totas las autras e qu’es anonciaira d’una novèla extraordinària: la naissença d’un rei… Autanlèu, se meton en camin… Serián pècs? Que non pas, mas fan fisança a lor conviccion intima e, segon la legenda, s’enganèron pas. 


Cambiament de luòc… Dins lo freg d’un ivèrn rigorós, un òme, Josèp, carpentièr de son estat, mena la femna prens, Maria, sus un asicòt e totes dos s’encaminan cap a Bethléem per s’anar far recensar. Paures coma  o son, son recebuts «a braces barrats» de’n pertot e, per se pausar, tròban pas qu’un cabanon, non pas, una establa que se tròba sul camin ont son lotjats un buòu e un ase. 


Quitament dins una legenda, novèlas d’un temps passat et revolut? 


I a de milièrs de paures bogres suls camins per rasons divèrsas : exilhs economics, politics, etc. en rota cap a un paradís —i creson fòrt— que deu existir après l’infèrn qu’an conegut. Ailàs, tròp sovent, l’engana e lo desrei ne son lo resultat! 


Qual a dich que los animals, lor mancava pas que la paraula? Quantes ainats vos sostendràn lo contrari, eles que lo sol contacte amb un èsser viu es un can o un gat… 


Nadal es lo jorn quand tot comencèt pels Òmes de bona volontat se ne cresèm çò que ne ditz l’apòstol Matieu… Una legenda, una supersticion, dison los agnostics. 


Legenda o pas, cresent o mescresent, tira pas la beluga dels uèlhs dels drollets que, al matin, descobrisson los presents al pè de l’arbre ; tira pas lo sorrire e lo bonaür dels uèlhs dels parents a la vista d’aquel espectacle… Lo drollet es totjorn un drollet mas los parents tornan drollets tanben… per una estona! 


E tant que sèm a èsser uroses e a èsser confles de bontat e d’amor a n’emplenar la tèrra tota, daissem-nos anar e l’estrangièr ne serà pas mai percaçat coma los panaires de galinas autres còps… 


O sabi, durarà pas benlèu —aquò depen de nosautres— mas, per qualque temps, una mena de miracle prendrà plaça. 


Nòstre planeta… la bona volontat… la patz… Tot poirà s’adobar e anar melhor se cadun ensaja de far sieu : patz sus la tèrre als òmes de bona volontat! 

  

 

 



[1] Saint-Exupèry, Lo pichon Prince es estat revirat en 487 lengas e dialèctes…

[2] Yvan Audouard : La pastorale des santons de Provence [p. 91-108] in Tous les contes de ma Provence, ed. Robet Laffont, coll. Bouquins, 2006, 978 p. 


abonar los amics de Jornalet

 

 



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Comentaris

25 de decembre 08.58h

A l'ora ente la lucha de las classas tend a suprimar la consciença de las gens per en far un esclave sens p'una consciença de se es bon de rapelar que lo jorn de nadau es un jorn de bonhur, de joia de viure; de saludar la vita.
Dins nòstra societat que ten a suprimar de mai en mai de libertat, que l'eretic es traitat de complotiste solament per aver ausar pausar de las questions que plasan pas au poder en plaça, es temps de veire que lo bonhur es una arma de resistença a l'ipocrisia... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan logo rss

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions