Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Una passada passada de mòda per una Republica vielhanchona…

Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions
“Sèm pas aquí per nos far brandir las pelhas; sèm aquí per veire la passada”, cantava lo Boris Vian.
 
“Lo jorn del 14 de julh, demòri dins mon lièch moflet”, disiá lo Georges Brassens.
 
A un li agradava, a l’autre pas! Mas ni un ni l’autre se volián pas far brandir las pelhas per aquò. Parli de la passada militara que se debana lo jorn de la fèsta nacionala suls Camps Elisis a París en preséncia del cap d’Estat e de çò que dison “los còrses constituits”, los ambaissadors dels païses estrangièrs, etc. Ne doblidi, de segur!
 
Son pas nombroses en Euròpa los païses a orgnaizar una passada militara; levat Ucraïna e Russia, son pas que cinc. E dos demest aqueles, Reialme Unit e França, son poténcias nucleras mas totes cinc agèron un empèri colonial mai o mens grand. Un explica benlèu l’autre!
 
Quand los mèdia parlan de las passadas de Mòscou o de Beijing o d’autras dictaduras tanben grandas o pichonas, fèblas o fòrtas — mancan pas! —, se fan psicològs e fan remarcar generalament que l’òme fòrt de qual parlan espròva lo besonh d’impressionar los autres païses, en particular los païses vesins per lo cas que lor prenguèsse l’idèa de lor far la guèrra.
 
M’apercevi ça que la que i a quicòm que truca dins mon rasonament… Pensi que lo Potin aima la passada militara en causa de son passat quand Ucraïna èra una colonia del blòc sovietic, amb qualques autras; la passada militara d’Ucraïna, me sembla — mas pòdi m’enganar — es mai una subrevivéncia d’aquela epòca. E calriá veire benlèu l’agression russa sonque coma una crisi de gelosiá de la part de qualqu’un — Vladimir P. — que considèra qu’una “demostracion de fòrça” pòt pas èsser menada per  un intermitent de l’espectacle — Volodymyr Z. Vos daissi epilogar sus ma pensada!
 
Qué que ne siá, a n’aquela escasença, los especialistas convidats a s’exprimir dins los mèdia ne profiechan per notar tal o tal cambiament, tala o tala noveltat dins l’arsenal del país en question… mas los especialistas militars generalament — enfin, o supausi — an pas besonh de veire per carrièras çò que sabon ja gràcias als rensenhaments dels servicis especializats.
 
Personalament, cresi qu’aquelas passadas son destinadas a la populacion del país concernit e son acompanhadas de discorses “patriotics” sus las canals radiofonicas o televisualas. Aquò permet de far calar tota critica sens aver besonh d’explicar lo cossí del perqué senon que la patria es prèste a rebutar l’enemic…
 
En cò nòstre, après los dos chaples màgers del sègle vint — e compti pas la guèrra de 1870-1871 — los Franceses son totjorn autan cocardièrs e  lo prestigi de l’unifòrme es encara viu.
 
Lo microcòsme politic, d’un bòrd a l’autre de l’escaquièr politic — deu i aver qualques excepcions — comúnia dins la fervor patriotica amb un gardatz-vosautres quand La Marselhesa restontís — encara que n’i aja mai d’un que metan la man sul pitre “a l’estatsunidenca”.
 
De colonizators qu’èrem, sèm venuts un pòble colonizat per la societat de consum venguda de l’autra bòrd de la Mar granda!
 
En 2011, pendent la pre-campanha presidenciala, Eva Joly, francesa d’origina norvegiana, foguèt la sola a demandar, qu’aquel jorn foguèsse l’escasença de metre la ciutadanetat a l’onor.
 
Foguèt un tèrratremol dins lo monde politic e, quitament  se diguèt qu’aviá res contra l’armada, los “sords” faguèron un tarabast de primièra en i apondent qualque xenofobia per far bona mesura!
 
Not’ bon président demostrèt pendent la pandemia — quand lo virus senhorejava — qu’Eva Joly èra una precursora en declarant que las infirmièras, las servicialas, las emplegadas de subermercat, los escoblihaires, etc. èran indispensalbes a l’anar del país e s’ameritavan la reconeissença de la nacion e mai foguèsson invisibles.
 
Los Franceses pensèron tot parièr, pendent un temps al mens.
 
La grandor de la Republica seriá non pas dins una passada militara mas dins una passada ciutadana que metriá aqueles invisibles de la Republica en plen lum, aplaudits eles tanben per una multituda agrumelada suls Camps Elisis de París.
 
Mas totòm sap que “Passat lo sant, passada la fèsta”! Vertat es que la Republica una, indivibla e… laïca coneis pas los sants!
 
 
 
 
 abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Picatau
2.

#1 Mossur Lachaud, podriàs far un esfòrç sus la linga e l'ortografia (?) que qu'es de meschant legir maugrat que dijas de las besunhas daus còps interessantas.
creissenças > cresenças
problem > problema
dirigeavan > dirijavan
quauqu'a ren > quauqua ren
sabam > sabem
pòd > pòt
devrian > deurian
...

  • 0
  • 0
pierre lachaud
1.

Si la Republica es vielhançona, chau la cambiar.
La cambiar per qué? Aqui es lo problem.
Un sondatge recent a trobat que 30% de la populacion eran per lo retorn de la monarchia. Es pas de referença sur aquel sondatge ni sur la faiçon de lo far. Mas, montra qu'i a una volontat de cambiar.
Lo problem de cambiar quò es que l'òm a pas de modele a perpausar. Autrament dich, sabam pas, malgrat nòstre niveu d'instruccion, governar. I a daus especialistes que lo fan a nòstra plaça e sem pas uros per tertant.
L'òm porria tornar querre lo sent, mas lo quau? lo catolic o lo catar, o l'umaniste culturau?Lo 20 mars 2022 a Montsegur, dins lo discors de Jacques Pince per la comemoracion de las victimas de Montsegur (publicat dins lo Lugarn dau PNO n ° 142), l'òm tròba aquela pregiera :"Père Saint, Dieu juste des bons esprits, toi qui jamais ne te trompes, ni ne mens, ni ne doutes... donnes-nous a connaitre ce que tu connais et à aimer ce que tu aimes." (segond un texte trobat per Renat Nelli). Quò cambia de la prigiera catolica qu'ai aprengut quand anava au catarchisme : " Nòstre pair que ses au ciau, balham en nòstre pan de tots los jornas. que ta volonta siaja facha sur terra coma au ciau."
L'òm pòd tornar au marxisme, a l'anarchisme. Marx a pas dich que falia far la dictatura mas que tots los proletaris devrian s'unir contre los que dirigeavan lo monde e que se servian de lòr poder financier e economic per impausar lòrs idéias. A pas dich coma falia governar. Chausiguet lo materialisme que menet a un umanisme culturau qu'a pas prengut.

Plan segur que tot aquò es plan resumat mas quò es per plan far comprener que totas nostras creissenças,totas nòstras experienças son bancalas e que nos chau bastir quauqu'a ren sur lòrs cendres mas tot demora a crear, a tornar botar en causa belcòp d'idéias e cerchar dins nostra consciença çò que vai pas, o ben dins l'istòria esoterica.

  • 1
  • 9

Escriu un comentari sus aqueste article