Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Bom, bom… patatràs !

Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions
I coneissi pas grand causa dins aquel domeni —e dins un fum d’autres tanpauc— mas ai lo sentiment qu’una lenga viu vertadièrament quand se contenta pas dels mimologismes. Aquestes se tròban dins totas las lengas e son nombroses en occitan tanben.
 
Per las onomatopèas, es quicòm mai e podèm consstar que lo francés es contaminat per l’anglés; per nòstra lenga, mas es possible que m’engane, me sembla que n’avèm pas a bodre; soi solide que los que me legisson se faràn un plaser de me portar la contradiccion e de me n’enviar una tombarelada…
 
Per çò que vos vòli contar, de tota faiçon, bastan lo bom bom e lo patatràs !
 
Dins qualques jorns, serà l’anniversari de l’invasion —de l’ensag d’invasion mailèu— d’Ucraïna pel psicopata del Kremlin, que se portèt ça que la garant de l’integritat territoriala del país en escambi de la donacion de l’arsenal nuclear que i èra entrepausat a l’epòca de la defunta URSS. Mas los Ucraïnians an descobèrt en 2014 e los païses de l’Union europèa amb ela la duplicitat d’aquel arlèri que se’n prenguèt en prumièr a de païses pichons limitròfes de l’èx-URSS… e contunhèt quand vegèt que los Occidentals consideravan aquel mancament als tractats internacionals coma parpèlas d’agaça.
 
Après la casuda de la muralha de Berlin, totes en Euròpa se regaudissián e, per un fum, cresents e mescresnts, catolics, protestants o ortodòxes cresián arribada la paraula de Jèsus: “Patz sus la tèrra als Òmes de bona volontat !” E la globalizacion de l’economia deviá afortir la naissença d’un paradís novèl sus tèrra.
 
Oblidada la guèrra freja, lo ridèu de fèrre, los escomenges dels uns e dels autres… Nos podèm donar lo bais de patz sus las gautas à la française e quitament sus las pòtas à la russe… Russia a de resèrvas immensas e es josdesvolopada; anam poder crompar lo gas e l’òli que n’an en abondància e lor vendrem los produches de nòstras usinas… Èra lo jorn de glòria pels globalistas que vesián lors sòmis se realizar.
 
Los milions que demorèron dins la panada comptavan pas mentre que los pèisses gròsses —oligarcas en Russia e dirigents de las multinacionalas— s’embucavan e s’embucavan… Ne profechèron, dins las democracias occidentalas, per impausar lor vision de la democracia qu’èra de privatizar los profièches e mutualizar las pèrdas. Lo poder politic perdèt pè e los daissèt far!
 
Es aital qu’avèm anuèit un ministre de las finanças publicas que tròba normal l’aumentacion de mai de 50% dels dirigents d’aquelas multinacionalas e la disgtribucion de dividendes enòrmes als accionaris e qu’aumenta las taxas que pertòcan los ciutadans lambda, que vòl far trabalhar las gents fins a 64 o 65 ans e aital demingar las pensions, etc.
 
Desempuèi un an ara, los dirigents occidentals ne son encara a prene la mesura dels dangièrs d’una guèrra que poiriá desbordar d’Ucraïna se, per cas,  fasián pas rampèl a un òme —o ai ja dich dins mas cronicas— que se’n fòt de morir mas que vòl pas morir solet.
 
E vaquí qu’un autre psicopata, lo sultan d’Anatolia, qu’a pres gost al poder, risca de pèrdre las eleccions a venir en causa d’un tèrratremol que desvela los degalhs de la corrupcion endemica dins un país qu’auriá besonh mai que d’autres d’aver de politicians vertuoses. Cada jorn, lo nombre de las victimas ven mai important e los responsables-bastissèires tornaràn far encara mai de moneda mas seràn pas condamnats per aver ajudat la natura  a aumentar lo nombre de victimas… I tornarem, possible…
 
E òc, dison que los canons fan bom bom e que los immòbles fan patatràs quand s’abausonan… Las gents morisson  e las onomatopèas vivon!
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article