CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 18 d'octòbre

Aurelian Chayre

Dimenge, 9.3.2014 03h00

Çò que França daissèt en Senegal


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


Cremada de la vegetacion per installar de novèlas culturas

Milh e lach al repais

Cacauet




Etiquetas
casamança, chayre, colonialisme, frança, païsans de casamança, senegal, senegalcasamança

Senegal obtenguèt son independéncia lo 4 d’abril de 1960 aprèp un sègle de colonizacion francesa, que vesi coma un periòde de destruccion massissa e rapida dels espacis naturals del país, e qu’a menat a una desertificacion progressiva del nòrd cap al sud.
 
Los franceses impausèron la cultura especulativa qu’es l’araquida menada coma monocultura. Concretament, fasián cada annada la meteissa cultura al meteis endrech. Tot bon païsan sap qu’un sòl s’apaurís s’òm i fa de contunh la meteissa causa dessús. S’òm se maina de l’autre pensament qu’èra de produsir fòrça e rapidament, òm tomba plan sus una catastròfa environamentala: coma los sòls èran cada annada de mens en mens fertils, las forèstes foguèron decapitadas, rasadas, brutladas amb l’intencion de conquistar d’airals novèls capables de balhar de rendements bons. Aital, lo front pionièr progressèt de l’oèst cap a l’èst, al ritme de l’estofament del territòri per l’araquida, e s’installèt tranquillament, en plaça de las sorsas d’oxigèn millenàrias qu’avián segurament pas pro de valor marchanda.
 
Aquel front s’arrestèt, per astre, abans Casamança, que foguèt pas tan desbosigada pels franceses coma lo nòrd del país.


De qué se passèt aprèp la colonizacion?
 
Cal saber que lo país èra (e es encara) compausat de mai d’una comunautat, entre d’autras wolòfs, serèrs, balantes, diòlas, mandings o puls, caduna amb son biais de viure mas totas en armonia amb la natura, sovent vista coma una entitat sagrada que se deu respectar. Abans la colonizacion, destrusir una forèst se podiá quitament pas imaginar. Mas d’unes, subretot wolòfs, contunhèron las asenadas començadas pels franceses en s’apropriant aquel modèl agricòla e economic per persègre la colonizacion cap a l’èst, puèi cap al sud, amb aquel sistèma centrat sul capital e totalament desconnectat de la natura. Los marabots se transformèron en capmèstres e empleguèron los joves taalibes per produsir de desenats de tonas d’araquida per an. Lo sistèma permetèt a un pichon nombre de ganhar fòrça e de poder mestrejar lo demai de la populacion aisidament (economicament e religiosament).
 
Fuladu, al sud de Gàmbia e a l’èst de Casamança, deviá segurament ausir parlar d’aquò sens veire vertadièrament los wolòfs arribar. Solament, aprèp 1965, los novèls colonizaires passèron lo flume Gàmbia per s’atacar a las forèstes de Pata, al nòrd del departament de Kolda, ont los puls vivián de lors tropèls. Coma de costuma, s’acaparrèron las tèrras e copèron las forèstes.
 
Per ara se son arrestats aquí. Mas se las politicas agricòlas contunhan d’èsser orientadas cap a l’intensificacion de las practicas, las forèstes desapareisseràn e l’araquida, o ara lo coton, s’espandiràn amb los produches quimics que caldrà. Ièr encara a la television, aprèp un reportatge sus las tempèstas bretonas (consequéncia del cambiament climatic?), òm vesiá los pastors del nòrd migrar cap al sud a la recèrca d’un pauc de verdura pels tropèls…
 
Los puls, que se sedentarizèron pichon a pichon, traguèron profièch d’aquela debuta d’intensificacion per venir agroelevaires. Aprofechèron las planas encara verdas per mandar pàisser lors tropèls e per cultivar las cerealas pendent l’ivernada. Vos parli aquí dels païsans amb qual trabalhi. Vivon del lach de las vacas, de las cerealas que cultivan (milh menut, ris e fonio) e de qualques ortalissas coma lo gombo, l’agreta e las cebas e de la culhida de las fruchas, la màger part estant destinada primièr a l’autoconsume e lo demai estant vendut. L’araquida que fan, en proporcion rasonabla, es gaireben tota destinada a la venda.
 
Lo sistèma francowolòf vòl qu’òm produsisca una sola causa (araquida o coton) en granda quantitat per ganhar d’argent, per se poder anar amolonar dins las vilas e per crompar de qué manjar amb l’argent ganhat. Çò que nos dicta lo Mond globalizat es que se cal virar cap a aquò per far aumentar lo PIB, per dire d’èsser desvolopat. Mas per ieu, çò que vesi sul terren, çò que sentissi al prèp del mond es que los joves son completament desvariats per aquel sistèma e qu'an paur de l'avenidor aquí. Casqueta Nòva York sul cap, vestits americans, telefòn mobil intelligent en man, sòmian a l’Occident mentre que trabalhan pas e que landrejan aquí, dins las vilas, a vendre de farlabicas inutilas. Per eles, capitar es fugir, es anar en Euròpa o en America. Mas de l’autre costat, es pas segur que i trapen l’acuèlh que i poirián esperar.
 
Per ieu, un melhorament umananent just de las condicions de vida passarà forçadament per l’agricultura, extensiva e familiala. La federacion amb la quala trabalhi es justament nascuda d’un projècte de lucha contra las migracions irregularas que se virèt logicament vèrs l’agricultura. Acabarai sus una frasa d’espèr qu’un dels joves païsans me disiá l’autre jorn: “Se totes los joves se vòlon embarrar dins un burèu tota la jornada, capitarem pas a nos desvolopar; cal susar per ben capitar e cal far amb çò que nos balha la tèrra; e mai la vida de païsan es plasenta e suava.”
 













Per sosténer lo projècte, n'avèm encara besonh.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

9 de març 22.23h

#1 Lo pronom relatiu "qual", invariable, coma sinonim de "qui", es pas una error.

Subrebèla cronica!


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de març 14.21h

Sofrisse mau las errors: "Vos parli aquí dels païsans amb QUI (amb LOS QUALS) trabalhi.
As completament rason, se cau reapoderar de l'ortalalha e los fruchs, que son la sola alimentacion fisiologica facha per l'èsser uman coma o demòstra lo sit www.vivrecru.org


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Aurelian Chayre

Aurelian Chayre logo rss

Jove estudiant d’engenhaire agronòm roergat, qu’es partit aprene e sosténer los joves païsans de Casamança

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions