De temps en quora mos vesins me convidan a passar una serada amb eles, al planpè del bastiment. Sovent per agachar una partida de balon o per beure lo tè. Dissabte passat Patrice me convidèt pel sopar e, lo temps d’una serada, charrèrem un pauc de las nòstras vidas.
 
Patrice es professor de latin al Collègi Sant Beneset de Kolda. Amb sa femna e sos dos enfants fa partida de la minoritat crestiana de Senegal. Es un serèr originari del Sine Salom mentre que la siá femna, diòla, ven de la Bassa Casamança. En venent profesor, migrèt cap a Kolda per i trapar de trabalh. Es aquí, dins Fuladu, que bastiguèt la siá familha.
 
Comencèrem alara una discussion sus l’apertenéncia a una comunautat umana e sus las relacions entre comunautats. Cadun en Senegal es fièr de sas originas, fièr de se dire pul, serèr o wolòf sens que i aja pr’aquò d’asirança entre eles. Al contrari, se coneisson plan e accèptan lors diferéncias que son aitant de riquesas per viure ensemble en patz. La pròva, un serèr se marida amb una diòla e las doas familhas s’endevenon fòrt plan. Aital, totas las lengas dichas nacionalas que s’entremesclan dins las bocas dels senegaleses, vivon e s’enriquisson totjorn mai.
 
E Patrice que me parla doncas de las diferéncias entre las organizacions socialas de cada pòble de Senegal e mai que mai de la societat tradicionala serèr. Certanas societats son castadas e pas ges egalitàrias coma las dels wolòfs o dels puls (vejatz la cronica passada). La màger part de las societats umanas son patriarcalas, es a dire centradas sul paire qu’es lo cap de familha e que transmet l’eiretatge a sos enfants. La societat tradicionala serèr, ela, es una societat matriarcala. Los serèrs considèran qu’es a travèrs de la sang de la maire que la linhada familiala se deu perpetuar vist qu’es ela que balha naissença. La societat vòl ça que la qu’un òme, lo fraire de la maire, siá causit coma responsable dels enfants. A cada moment important de la vida, del batisme al maridatge, los mainatges son acompanhats per l’oncle, es el que pren tot en carga e que transmet fin finala son eiretatge a sos nebots. Los ligams entre oncles maternals e nebots son plan fòrts. Aital la sang que cor dins las venas dels serèrs es maternala e non paternala. E aquò quitament per las linhadas reialas. Aquela societat matriarcala non castada es dicha egalitària. I a pas una persona que valga mai o mens qu’una autra.
 
Abans l’islamizacion del país, los èstres umans vivián segon las cresenças animistas que convenián plan a la societat matriarcala serèr. L’islamizacion puèi la colonizacion francesa modifiquèron las relacions socialas. Amb l’islam, lo paire venguèt dominant, al centre de las familhas, e las femnas foguèron consideradas coma inferioras. Amb los franceses arribèt la lei sus la familha que confortèt la plaça del paire coma cap e coma persona que transmet l’eiretatge. La transmission d’un nom d’ostal paternal, coma o coneissèm ara, arribèt a aquel moment.
 
Patrice, el, transmetrà aquela istòria a sos enfants, l’istòria sieuna que traversèt los sègles demercé la granda tradicion orala e als griòts garents de la memòria collectiva:
 
 
 
“Conéisser la siá istòria permet de desvolopar un esperit critic, una capacitat de jutjar una situacion e de prene de reculada a tot moment sus cada eveniment dificil o non. Es important de renegar pas sas originas e sas diferéncias. Perque sèm diferent de l’autre, comprene aquelas diferéncias permet de comprene l’autre e aital, de poder veire lo Mond de mila biaisses diferents.
 
Cadun a son istòria pròpria: la cercar, la comprene, l’analisar permet de se poder situar per rapòrt a l’autre e de l’acceptar quitament se sèm pas en acòrdi amb el. S’interessar pas a sa vertadièra identitat es voler renegar totas las valors umanas qu’an fach e que fan encara lo mond.
 
Lo dangièr uèi es que d’unes pensan que per anar endavant, cal metre de costat las comunautats e suprimir las diferéncias. Es a dire, en Senegal, causir una istòria comuna a totes, la dels wolòfs, e dire als puls de Fuladu o als serèrs de Sine Salom per exemple qu’aquela istòria es lor istòria. Impausar aquò es voler far desaparéisser certanas valors umanas vièlhas de mai d’un sègle per uniformizar la pensada e lo biais de veire lo Mond. Aital s’installa l’asirança e lo mesprètz del qu’es diferent.
 
Sens lo sentiment rassegurant d’apertenéncia a una comunautat que fa téner fièr e drech, l’òme se restaca a certanas valors artificialas que lo mantenon en vida. La societat modèrna inventèt alara çò que se poiriá apelar «las valors materialas». Aital, tròp desumanizat, l’òme cèrca lo poder e la riquesa amb l’acomolacion de l’argent e dels bens, l’embriagament amb l’alcòl, l’apasimar amb las drògas… Que se passa amb l’amor, l’amistat, lo partiment, la solidaritat o la sobrietat?”
 
Aqueste ser del mes de març de 2014, l’occitan de França que soi comprenguèt plan los pensaments del serèr de Senegal e los volguèt partejar amb vosautres. Ara, es causa facha!










Per sosténer lo projècte, n'avèm encara besonh.