Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Un cosinatge… qu’es pas per galejar

Aurelian Chayre

Aurelian Chayre

Jove estudiant d’engenhaire agronòm roergat, qu’es partit aprene e sosténer los joves païsans de Casamança

Mai d’informacions
En Senegal coma endacòm mai en Africa de l’Oèst (Senegal, Mali, la doas Guinèas, Nigèr, Burkina Faso), es instituit lo “cosinatge de galejada” que malgrat son nom amusant es un afar plan seriós.
 
Lo “cosinatge de galejada” permet al portaire d’un patronim precís, o al membre d’una etnia determinada, de se trufar sens risca d’èsser mal aculhit, siá del portaire d’un autre patronim precís, siá del membre d’una autra etnia clarament identificada.
 
La “galejada” o la “trufandesa” consistís mai que mai a se trufar del galavarditge, de la pigresa o del coarditge del “cosin de galejada”, lo qual pòt en retorn plan segur far çò meteis amb lo primièr, sens risca qu’aquò mene a la vexacion o a l’afrontament, al contrari: es interdit de far mal jos quina mena que siá a son “cosin de galejada”, quin que siá l’otratge o l’ofensa que vos auriá fait.
 
Atal, per parlar dels patronims: los Njaay se pòdon trufar dels Joop o dels Sy; los Jallo  dels Bah o dels Baalnde o dels Kan, dels Kannde e recipròcament: son totes cosins de galejada. Los Taal o los Talla son cosins de galejada dels Caam; los Sow dels Barry, los Sal dels Gise; los Jaawo dels Mbaalo; e per parlar de las etnias: los puls son cosins de galejada dels serèrs, e dels diòlas; e tanben dels balantas o dels mandings.
 
I a tanben un cosinatge de galejada entre membres d’une meteissa familha qu’an cèrts ligams de parentat: entre pepin e rèirefilh o… entre cosins germans!
 
Non solament los cosins de galejada se pòdon trufar los unes dels autres, mas an lo dever de se’n trufar; se ditz per exemple que se passatz a costat de la tomba de vòstre cosin de galejada, seriá pecat de se trufar pas d’el. Vos poiriá atirar de problèmas gròsses!
 
Lo cosinatge de galejada se pòt atal exercir entre personas d’atge, de sèxe, d’etnias o de religions diferentas, gaireben entre totes e totes. Pr’aquò cèrtas etnias semblan escartadas d’aquela institucion: nòstras sorsas coneisson pas per exemple de “cosin de galejada” per los wolòfs e los soninkes.
 
Aquel “cosinatge de galejada” se pòt benlèu comparar un bocin a l’esperit de la “china” del dialòg carnavalenc d’en cò nòstre; o als escaisses e a las trufandesas que se fan d’un vilatge a l’autre: “siás de Pesenàs, as un brave nas”, “los ases de Traussan”, etc.; o a la trufariá entre tarneses e avaironeses, “dorifòrs” los unes pels autres, que s’acusan recipròcament de pensar pas qu’a manjar las patanas del vesin; o al famós “catalan borra, gavach pòrc” que permetiá un còp èra d’iniciar los escambis interetnics d’un band e de l’autre de l’isoglòssa de l’u prononciat a la catalana e de l’u prononciat a l’occitana…
 
Aquela tradicion plan risolièra permetèt segon çò que se ditz, a partir de 2004, en utilizant lo cosinatge entre diòlas e serèrs, d’ajudar e de facilitar lo procès de patz en Bassa Casamança entre los independentistas e las autoritats senegalesas.
 
Es considerada coma un element portaire de patz dins de païses africans ont l’intolerància entre las multiplas etnias e religions buta de còps las comunautats a intrar en conflicte las unas amb las autras…
 
Se pòt somiar benlèu d’un “cosinatge de galejada” qu’auriá permés d’evitar lo genocidi en Rwanda, los chaples en Centreafrica, la Shoah, la guèrra de 14, la crosada contra los  “albigeses”…
 
E se lo “cosinatge de galejada” veniá Prèmi Nobel de la patz?
 
 
 
 
Bruno Peyras



 
 







Per sosténer lo projècte, n'avèm encara besonh.




Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article