Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

A la glòria del francés

Bernat Bergé

Bernat Bergé

Conegut coma lo “Bernat contaire” es escrivan e contaire de contes e ensenhaire retirat

Mai d’informacions
Sus la rota de la campanha electorala de 2017 que lo menava a Reims, bufèron l’idèia al candidat Macron de s’arrestar a Villers Cotterêts, residéncia reiala quilhada pel rei Francés Ir.
 
Lo castèl, proprietat de l’estat, mas en roïna, es un simbòl màger de la bastison de la nacion francesa. Es dins la siá capèla que, lo 10 de Agost de 1539, Francés Ir signèt l’ordonança qu’impausava que totes los actes administratius e legislatius foguèsson redigits «en langage maternel français et non autrement». L’objectiu èra de botar los testes de bon comprene per totes. Ça que la, en 1539, lo francés èra la lenga mairala pas que de l’Isla de França, e l’ordonança reiala permetèt, sustot a partir de la Revolucion, de bastir un nacion monolingüa.
 
Lo candidat Macron teniá aquí lo siu projècte presidencial: restaurar lo castèl de Villers Cotterêts e ne far «una Ciutat Internacionala de la Lenga Francesa e del siu dardalh dins lo monde». Aquel projècte es ara lançat, los trabalhs son a començar; deurián èsser acabats en Mars 2022.
 
Sabi pas se un canton d’aquela ciutat evocarà lo trabalh dels Barrèra, Gregòri, Juli Fèrri, e tant d’autres, ministres e presidents de las tres darrièras Republicas, que la siá tòca foguèt de far desaparéisser de França las lengas autras que lo francés. Benlèu qu’una sala serà consacrada al Jacme Toubon, ministre de la cultura en 1993, autor d’una lei qu’ensajava de desembastardir lo francés de l’anglés. Vertat qu’aquela lei s’es afondada dins las oblidetas de la mondializacion liberala e que l’usatge del franglés s’es espandit de cap en cima de la societat.
 
En Març de 2022, a l’inauguracion de la Ciutat benlèu que lo President Macron, coma als acòrds de París en 2019, «per èsser plan comprés» coma ac diguèt, farà lo siu discors en anglés.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article