Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Escupir sus la pelena

Bernat Bergé

Bernat Bergé

Conegut coma lo “Bernat contaire” es escrivan e contaire de contes e ensenhaire retirat

Mai d’informacions
Dincas a la segonda mitat del sègle XIX, lo monde escupissián pel sòl quand n’avián enveja o besonh; e dins l’antiquitat, l’escupit èra ja una marca de mesprètz : per faidir una persona, li getavan pèiras e li escupissián dessús.
 
A la fin del sègle XIX, per luchar contra la tuberculosa, amb «l’igienisme», escupir per tèrra ven un gèst redobtable. A l’escòla, dison al mainatges : «escupir per tèrra es atemptar a la vida dels autres e escupir sul país» ; placas son pausadas dins las carrièras : «proïbit d’escupir per tèrra». Aital s’es perduda aquela costuma, e los que l’an gardada son pas que de pèterroses mal ensenhats.
 
Mas, dempuèi qualques temps, d’unes tròban que los fotbolaires, qu’escupisson sens relambi, quitament s’es pas sus l’arbitre o sus un adversari, son fastigoses e lordejan l’espòrt. D’unes balhan, per los desencusar, una explica scientifica : l’aumentacion dins l’esfòrç del ritme cardiac provòca la secrecion de mai de mucús, çò que espessís la saliva e balha enveja d’escupir. Mas dins los autres espòrts escupisson pas ? Lo basquet, lo tennis, se debanan sus de sòls artificials que cal netejar per empachar de lisar, e sustot dins de salas o de corts que los partisans i son mai prèp, e doncas la censura sociala mai fòrta. Lo rugbi ? I escupirián autant coma al fotbòl.
 
Ça que la, l’escupit es pas totjorn una ofensa. Pòt èsser la materialitat de la paraula balhada : foguèt un temps que, doas personas, per sagelar una pacha, escupissián en meteis temps, caduna del siu costat, o per s’engatjar, levàvem lo braç dreit en disent: «promés, jurat», e escupissiam.
 
Plan segur la pandemia empacha un tal jurament. Benlèu una de las rasons que d’unes demandan lo repòrt de las eleccions venentas, que las promessas i aurián besonh d’un jurament afortit d’un escupit.
 

 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article