Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Los rasims de la faula

Bernat Bergé

Bernat Bergé

Conegut coma lo “Bernat contaire” es escrivan e contaire de contes e ensenhaire retirat

Mai d’informacions

Tèxte legit

Pendent la visita que faguèt a l’ostal mairal de La Fontaine, lo nòstre President declarèt que la faula d’el, qu’aimava lo mai, èra «Las bèstias malautas de la pèsta».
 
Vertat que «aquel mal qu’espandís la terror», qu’a cambiat mai d’un còp de nom de color e de fòrma, fa totjorn la guèrra als òmes. Cresèm mens «que lo cèl a permés per nòstres pecats aquela(s) infortuna(s)», mas los nòstres menaires, coma lo leon de la faula, tenon conselhs, seminaris, grands debats ciutadans, Grenelles, per cercar «lo(s) maldich(es) animal(s), lo(s) pelat(s), los ronhós (es), de qui nos ven tot lo mal», e nos convidar a cridar contra eles «vira e pica l’ase!»
 
Mas, al president, aprèp las eleccions regionalas e departamentalas, una autra faula, una tota pichona faulòta de la Fontaine, «Lo rainal e los rasims», li es benlèu venguda a l’esperit, se ne jutjam d’aprèp son anar abans l’escrutinh e tanlèu que faguèron coneguts los resultats.
 
Lo rainal «crebant gaireben de fam» vei al naut d’una trilha, «rasims madurs aparentament e capelats d’una pèl vermelha». Mas coma los pòt pas gafar, «Son tròp verds, çò ditz, e bons per de gojardasses», e, autièr, los vira l’esquina. Mas de la trilha, quand lo rainal se’n va en rafinant las pòtas, lo fabulista ne’n parla pas . Se sentís mespresada, ofensada? Segurament pas. Es pas pèga, e la cal pas préner per una cocorla: a plan vist que lo rainal, los uèlhs lusents d’enveja, se perlecava, se quilhava contra la paret que la sosteniá e que se tibava los muscles per sautar cap als rasims.
 
Lo Rainal capitèt de se gardar l’aplomb, de se convéncer e sustot de convéncer los autres qu’èra capable, se ac voliá e quand ne valiá lo còp, de gafar rasims nauts penjats? Benlèu pas, mas, coma, acaba lo fabulista,
«Faguèt pas melhor que de se plànher?»
 

 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article