Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Se quilhar la crèsta

Bernat Bergé

Bernat Bergé

Conegut coma lo “Bernat contaire” es escrivan e contaire de contes e ensenhaire retirat

Mai d’informacions

Tèxte legit

Una setmana abans lo primièr torn de las legislativas e doas abans la venguda de la calorassa, èri a la Rochelle, carrièra dels Augustins a badar «l’ostal Enric II», cap d’òbra de la Renaissença francesa, classificat al títol dels monuments istorics en 1857.
 
Bastit per Ugues Pontard, procurador del rei, se presenta coma doas galariás subrepausas, perlongant la torreta de l’escalièr a dreita e desservissent un cabinet de trabalh adobat a l’estagi del pabalhon d’esquèrra. Colomnas doricas al plan-pè, ionicas a l’estagi, frisa ondrada de medalhons e de bucranas (clòscas de buòus), frontons e plafons a caissons s’i abarrejan e fan d’aquela faciada d’ostal d’estil «antic» una jòia de la Renaissença, que lo decòr ne demòra totjorn dins l’equilibre e la bona mesura.
 
Mas contra la grasilha que lo dessepara de la carrièra, un panèl de l’ofici del torisme precisa que «l’ostal Enric II... es pas un ostal!... Aquela faciada sens prigondor es doncas un decòr monumental, una arquitectura de sòmi que teulada e fenestrons simulan, pels òstes de Ugues Pontard una demorança extraordinària dominant lo jardin (uèi desaparegut)»...
 
De retorn a l’ostal, aclapat per l’actualitat politica e la calorassa, me tornèt l’imatge de l’ostal fals de Ugues Pontard que lo bastiguèt pas que per espantar sos òstes e se marcar la plaça dins la societat. 
 
E pensèri tanben als que, en perpetuala competicion, dins un besonh de paréisser se vòlon marcar la plaça que ocupan dins la societat, espandir la siá capitada, provar que son melhors que lo vesin, quite a enlusernar ambe de palhon e d’estampa-colhon.
 
E cadun ensaja de se bastir lo siu ostal Enric II ambe grand acompanhament de consum descabestrat. 
 
E rai se la nòstra planeta crama, auràn fait la pròva que son dels primièrs
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article