CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 9 de decembre

Bernat Fruchier

Divendres, 23.11.2018 03h00

Linguística de la bugàia


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament





En occitan bugada, en francés lessive: perqué doai reisses diferentas per una pariera operacieu?
 
A l’origina lo mòt que desinha aquela operacieu es identic en lai lengas romanas:
 

— d’una reis germanica presenta en lo francic bûkôn e lo tedesc bauchen, l’italian a tirat bucato, l’occitan bugada e lo francés buée. En francés, usàvon tanben dal verbi buer e dal nom buanderie;
 
— l’espanhòl a tirat lo sieu nom colada de l’accieu que consiste a colar (la) bugada, es de dire faire passar d’aiga a través lo linge.
 
Pi lo francés a pilhat lo mòt lessive per esquivar una confusieu entra dos omonimes: la buée et la buée es de dire entra la bugàia e lo vapor.
 
Aquel mòt ven dal latin popular lixiva (= que se rapôrta a la bugàia), participi passat format sus lo nom lixa (aqua lixa = aiga cauda per colar (la) bugada). L’italian a lisciva e l’espanhòl lejía.  Lo francés a tanben pilhat lo mòt lessive al sens de podra per lavar. Nosautres, en aquel darnier sens, diem lo lissiu (format de cendre de bôsc).
 
Un autre intérés es qu’aquel mòt es un bôn marcaire dialeitologic. En lo país dich niçard, lo mòt pôl aver 4 formas:
 
— a Niça, la Ternitat, Vilafranca, la bugada;
 
— al levant d’una linha Eza, Blausasc, Berra, Luceram, la bugàia;
 
— en las autras valàias de Palhon, Vesúbia, Var bas e mejan, bassa Tinea, la bugaa (prononciar bugau);
 
— en lo país gavôt al sens estrech, aquel de la palatalisacieu (es de dire li luecs d’ont la cabra ven la chabra e la galina la jalina), la bujaa (prononciar bujau) (auta Tinea, Val d’Antraunas).
 
Es de dire qu’en defôra de Niça, la Ternitat e Vilafranca, tot lo país perde lo -d- intervocalic.
 
Ensin, la cerca filologica sus aquela activitat nos orienta en un còup vers l’etimologia e la dialeitologia e nos pôrge un test per identificar li parlars sonats per li lingüistas vivarò-alpins.

 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

25 de novembre 06.22h

Òc! E cal respectar los parlars! Cal pas jamai dobidar que la lenga mairala es pas un diasistèma o una contsruccion artificiala, es un parlar. E si en aqueste parlar bugada se ditz bugàia, donc es bugàia! Vesi pas on es lo problèma.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de novembre 11.35h

#4 Mistral e Alibèrt farguèron una grafia personala, donc èran pas ni lingüistas ni filològues ?
Val mai, me sembla, una lenga vertadièra ambe una grafia plan adaptada, que la descrive fidèlament, emai siague "personala", qu'una lenga de farlabica ambe una grafia "oficiala".


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de novembre 06.02h

Per ma fé, vaiquí un article fòrça interessant de filologia, mercé! Ne volriam plan d'autres d'aquesta mena dins lo Jornalet. Osca!.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de novembre 16.22h

Vòstres articles son pas de "lingüistica", ni de "filologia". Inventatz una grafia personala.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 14
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de novembre 12.11h

#1 S'ai causit aquela mena d'escriure es per destriar aquels participis passats feminins de la forma niçarda d'imperfet (plòu -> plòuia, rende -> rendia, finisse -> finissia). Es ver que porriam faire lo contrari e accentar los imperfets sus lo -i- e pas plaçar d'accent sus lo -aia.
Ajusterai qu'en lai valàias dal -aa/-au, los imperfets son accentats sus l'ultima (dià [diiè ò diiò], faià [faiè ò faiò], eca].
E lo mieu vilatge de Luceram, l'accent d'aquels imperfets remonta mai en d... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de novembre 10.21h

Bujaia, bujau, es la fòrma mai miejornala de l'aupenc palatalizant (nòrd Aups Marinas, centra Bassas Aups, sud Autas Aups, Baronias de Droma dinqu'a Nions). Mai au nòrd, es buaia, buaa (büà), e a l'extrem nòrd, au contact dau francoprovençau, dona bùia.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de novembre 07.31h

L'accent sus l'a de bugàia es inutil.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Bernat Fruchier

Bernat Fruchier logo rss

Niça, 1948. Ensenhaire de filosofia e d'occitan niçard pensionat, ansin coma païsan. Aüra conselhier municipal en lo vilatge de Luceram ont demòra.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions