Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Ara naua Generalitat

Ara fin deth mes de seteme, en un dia solelhenc, que mos amassèrem en Les es ponents dera Lei der occitan aranés en Aran: Maria Àngels Cabassés, Carme Vidal, Josep Lluís Carod-Rovira, Francesc Pané e er autor d’aguest article, en ua trobada en qué, dempús de passadi dus ans d’aprobacion dera Lei, mos semblèc,  qu’ère un bon moment entà avalorar era sua aplicacion e es sues perspectives de futur. Non ei pas ua trobada estonanta, per’mor que d’ençà dera aprobacion dera Lei, es nòstes reflexions sus era situacion lingüistica en conjunt occitan an estat permanentes e an ocasionat trobades d’aguest madeish grop a on s’a abordat aguest ahèr.
 
Non cau díder qu’eth balanç dera reflexion siguec critic damb eth desplegament dera Lei que, com ei sabut, dempús de dus ans de govèrn de Convergència non a, encara, eth corresponent reglament de desplegament   ne i a auut tanpòc, cap disposicion pressupostària tà complir damb es precèptes  d’aguesta. Non ei pas ua question menora en un país que destine ath torn de quaranta milions d’euros tath capítol lingüistic e non tròbe un cornèr, per petit que sigue, tà dotar ar occitan que vò protegir.
 
En tot cas, çò que mès a preocupat as ponents, dempús de diuèrsi contactes damb es sectors implicadi en hèr a possar era lengua, ei era persistenta indefinicion des politiques lingüistiques e, ath cap dauant de totes eres, er imprecís  futur der IEA. Ad açò i cau somar era pretension dera Generalitat de crear un nau ens academic en Aran, en tot generar un mès qu’evident conflicte lingüistic damb era rèsta d’Occitània, per’mor de hè’c sense es consensi de besonh qu’aué ja an entitats com eth CPLOC.
 
Ei en aguest encastre e damb aguest esperit qu’es ponents signèrem era nomentada “declaracion dera Vila de Les” a trauès dera quau mos manifestam sus quauqui aspèctes substanciaus deth futur dera Lei, que resumisqui sinteticament en aguest article.
 
Ei atau qu’afirmam qu’eth  Congrès Permanent dera Lengua Occitana ei eth marc adequat tà trebalhar ena normalizacion der occitan e que cau ua institucion tà representar e restacar es consensi de besonh, a on an de coordinar-se es agents implicadi ena normalizacion der occitan, e on a de trobar era sua plaça er Institut d’Estudis Aranesi.
 
Afirmam tanben que cau reclamar eth supòrt des institucions publiques regionaus e locaus en tot preservar era independéncia deth CPLOC. Ei en aguest encastre que cau toti es  consensi de besonh tà arténher d’aguesta institucion ua Autoritat unica dera lengua occitana, reconeishuda per toti es agents sociaus, academics, pedagogics, culturaus e sociaus. E que sonque es consensi que s’artenhen legitimen era existéncia d’ua Autoritat lingüistica unica dera lengua occitana, e que totes es auti ensagi que non compden damb aquest acòrd basic dera  comunautat lingüistica non pòden assumir es objectius  d’aguesta Autoritat.
 
Mos semble que, ara lum deth necessari policentrisme der àmbit lingüistic occitan, realitats preexistentes com ara era Seccion de lengua der Institut d’Estudis Aranesi, o d’autes  damb objectius compartidi, an de participar activament d’aguest procès amassa damb era Autoritat reconeishuda dera lengua occitana.
 
Auem volut remercar tanben qu’es universitats occitanes an de collaborar damb es objectius dera Autoritat Lingüistica der occitan, en tot tier en compde tanben ara comunitat educativa qu’a d’èster cridada a participar enes trebalhs de codificacion e de difusion dera lengua occitana.
 
Fin finau, es ponents demanam ara Generalitat de Catalonha nauament constituïda dempús des eleccions deth 25 de noveme deth 2012 que desplegue era Lei der Occitan, aranés en Aran, de manèra concrèta e progresiva, en tot eliminant es trebucs qu’ac impedisquen.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Faidit Lion
2.

@Marcel: me pareish logic, pr'amor l'article e parle deu CPLO, que i agi membres d'aqueth CPLO ena amassada. Non ?

  • 3
  • 1
Marcel Besiers
1.

I a de còps que còsta comprene la politica. Mes i a de còps tamben que ven impossible comprene lo senador socialista espanhol Francés Boya. Compreni pas que parle d'una amassada de ponents d'una lei del parlament de Catalonha, e que a l'encòp en l'amassada participessen de politics franceses e taben Gilbert Mercadier (totes en la fotografia). Me demandi se aneron a l'Aran per dictar als araneses lo contengut d'una declaracion. Ont es aquela declaracion pas publicada?. Es Boya jos las òrdres e directrises dels politics franceses ? I a quicòm dit en la declaracion sus las gaireben inexistentas politicas lingüisticas francesas en defensa de l'occitan? Compreni pas, doncas, aquela amassada e tapauc de que vòl e çò que perseguis vertadièrament lo senador Boya. I a qualcas annadas, pas talament, reconeissiá pas l'occita referencial e preconisava una academia aranesa independenta e sonque per l'aranes, prevesent pas de collaboracion ambe filologues, linguistes e scientifics occitanistas !!! E disi plan pas lo comprene per çò que sabi pas, coma quitament belcòp de monde lo sap pas encara, de que es aquela istòria del Congrés Permanent. e de que fa aquel Gilbert Mercadier. És ço que pensam de mai en mai un projècte partisan o personal ? Puslèu, doncas que sembla pas aver pro de consens ne cap de sostén oficial vertadièrament necessari.

  • 6
  • 8

Escriu un comentari sus aqueste article