Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Pensada pels amics dels mèdias occitans

Platèu dels mèdias occitanofòns a l'Estivada 2012
Platèu dels mèdias occitanofòns a l'Estivada 2012
Cedric Rosseu

Cedric Rosseu

Originari de la Val de l’Arièja, es jornalista independent, animator de ràdio e amator de la musica Ròck

Mai d’informacions
(a las desaparegudas de La Setmana... E als companhs e companhas de Jornalet, Ràdio Occitània, Ràdio País, Ràdio Nissa Pantai, Aquò d’Aquí...que donquishotejan cada jorn)
 
 
Santa puta, n’ai un confle...
 
Aquel ac teni dins lo cap dempuèi un briu... Lo vòli mandar a un amic que lucha per manténer un mèdia en lenga nòstra (ajudat urosament per d’unas personas) del temps que los “mercants del temple” se’n foton de lo sosténer e ploran de poder pas ausir: “Sèm victimas del remplaçament bèl” sus BFM TV... Per tot poder diser: “Vous avez vu, ils ont parlé patois sur BFM... Vous allez me dire que c’était pour dire de la merde... Ben non, c’était de la mèrda”.
 
 
Puta canha, n’ai un sadol...
 
De discutir amb la melhora amiga, la sorineta de còr... La que passèt d’annadas d’entendre pas perqué èri “régionaliste dans la Patrie des Droits de l’Homme”. De la veire descubrir Occitània (qu’es pas que fèsta, amistats e escambis) e de l’ausir díser: “Comment tu dis ‘maintenant je comprends’ ?” e d’apondre: “Ara entendi... Mais je peux pas apprendre la langue, chez moi on ne propose que des cours de “perfectionnement”. E coma sap pas díser qu’”adiu”, a pas lo nivèl...
 
 
Tron de Diu, ne’n pòdi pas mai...
 
De voler marcar lo filh dins d’escòlas “immersivas” e de lo veire se faire refusar al motiu de son nom d’ostal e que son paire “quand même, il est critique rapport à nos écoles à pédagogie ‘Freynet des deux pieds’”). De lo marcar dins lo public... De me trapar cap a una regenta que me ditz: “Monsieur, il n’a pas fait occitan à la maternelle, vous savez dans ces cas-là c’est moi qui décide, l’occitan c’est un truc sérieux” e d’èsser obligat d’i tampar lo morre en parlant la lenga... E d’ausir :”A! Vos parlatz... Es pas parièr”... E d’i dever faire remarcar que justament, es perque parli e que soi militant que gausi la préner de cara... Que de parents non occitanofòns, que se serián dich “Tiens, et si on essayait de faire apprendre au petit la langue du coin?” i aurián respondut: “Pardon, Madame, on ne avait pas” e serián partits... Amb una impression pietadosa de l’occitan.
 
 
Fan de puta, soi enrabiat
 
De veire la lenga presa en ostatge... D’aguer d’amics, de fraires que luchan cada jorn per la presentar al monde d’un biais simple: coma l’aiman... Per de concèrts, per de mèdias, per de discutidas e còps beguts, vesi los que d’unes dirián “francimands” arribar a la lenga, dintrar dedins... Puèi la fugir perque son tombats sus... La tribu dels “Tapalucastanh” o la dels “Tapalufontan”... Las pauras colhas que te pronóncian “Paratge e Convivéncia” amb l’accent del papet... Sense conéisser lo sens d’aquelas paraulas, los que te dison “cal èsser sòci d’aquela associacion”, los qu’escupiguèron sus Rosina de Pèira e plorèron ça que la la pèrda d’aquela “granda dòna”... Los que te dison “cal pas diser entau” o “respèctas pas lo patés de papet”... Cresi que n’ai mon confle, e es pas novèl, de los que te dison:
 
 
Macarèl es pas plan...
 
Te diràn de la puncha dels pòts... Los que te dison defendre la cultura... Per non enrabiar pas los qu’an lo pòrtafuèlha.
 
Se pòdon anar faire mólzer, crucifican la lenga puslèu que de la reviscolar... L’occitan serà pas viu, tant que lo darrièr jacobin serà pas estat penjat... amb las tripas del darrièr occitanista.
 
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Andriu
3.

Òu, l’òme,
Levat las duas darrèras linhas, las toas remarcas que’m pareishen senadas...
Que i a enqüèra monde, e pas que vielhs, que contunhan de voler pensar per tu...
Mès, hilh de p., be’t cau amuishar lo ton arbe genealogic ende estudiar l’occitan.... excusa.. lo gascon... lo lengadocian... lo...excusa...lo bearnés, lo shalossés, lo cucunhanenc...!
ne hès pas partida deus elegits se la toa pèth es negra, jauna !
quauques ans a, un dròlle, gessit de l’immigracion com disen, e de la pèth negra qu’estó arrefusat dens un grop folcloric de Provença... au nom d’un cèrta identita !!! cresi que las causas e s’odobèn après..
Jamés, ne gausarén reprochar a un tau de parlar anglés damb un accent estranh... que cau començar... Lao zi qu’a dit qu’un viatge de mila lègas e començava peu prumèr pas..
Atau de la lenga... parlatz ponchut, damb l’accent bèlga... mès parlatz... e se demore Occitans qui n’an pas enqüèra abandonat lo lor accent, qu’arriberatz, vos tanben a parlar damb l’accent occitan...

Ende La Setmana, desapareishuda en julhet 2018, qu’èra un « jornau maishant, damb jornalistas qui ne coneishèvan pas arren ni lo parlar nòble gascon bearnés, ni lo parlar nòble oploïd, ni las particularitat de las formas deu creishent... » e qui « n’avèva pas nat legidor...Que ne s’ameritava pas de recéber moneda publica... Los eugenistas de servici qu’avèvan idèas, s’èra dit au mens, de hargar un medium digne de la lenga occitana !!!
Aparentament — mës que soi dens un endret avitalhat peus corbaishs —- la sola dignitat per La Setmana qu’èra lo clòt, la hòssa comuna ( per un còp quei avèva quaucomet de comun entaus Occitans !)
E que soi segur que n’i a qu’oplodishen !

  • 11
  • 0
Gèli Grande Lairac en Agenés
2.

Los "TapaluCastanh", los "TapaluFontan" e los "TapaluLafont" son sus una gabarra o una pinassa e se foton a la balha. De que demòra "Los TapaluCredicRossèu" ?
Quin que siaga lo sector de la societat CAL DE TOT MONDE PER FAR UN MONDE.
E plan mai encara per ne far dos.
Visca l'Occitanisme dins tota sa diversitat

  • 9
  • 4
Bramaset Lebrac
1.

Fin finala, de qu'es aquò, un occitanista?
Sariá-ti pas qualqu'un que se planh tostemps de l'occitanisme?

  • 23
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article