CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 13 d'octòbre

Christian Andreu

Dimècres, 17.8.2016 03h00

Lo Reialme Desunit


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Fa pauc la primièra ministra escocessa Nicola Sturgeon tornèt de vesitar un autre còp lo Continent. Aquel còp foguèt pas per parlar amb de foncionaris de l’Union Europèa mas per tractar directament amb lo govèrn alemand lo futur mai proche d’Escòcia e l’Union Europèa. La vesita foguèt talament estonanta que la reünion foguèt pas facha dins l’ambaissada britanica pr’amor que volián pas destorbar... lo govèrn espanhòl!
 
Après la votacion del Brexit lo Reialme Unit de la Granda Bretanha es pas estat jamai dins una situacion tant delicada. An e auràn pas solament los problèmas de besonh per negociar la sortida de l’Union Europèa. E mai, las relacions amb Escòcia e amb Irlanda son dins un moment mai que flac.
 
Se n’a parlat pro del Brexit e de sas conseqüéncias per l’Euròpa continentala. Danemarc e Olanda poirián seguir las passas dels angleses e benlèu l’extrema drecha francesa finirà per prometre la sortida de las institucions europèas s’atal pòt aténher la presidéncia del país. Mas avèm analizat qual es la situacion politica qu’a a l’ora d’ara lo Reialme Unit?
 
La majoritat dels escocesses an votat per demorar dins l’Union Europèa. Lo creissement d’adesions al Partit Nacional Escocés e lo resultat del quite Brexit balhan una escasença magnifica al govèrn d’Sturgeon per desseparar fin finala aquel país d’Anglatèrra. E l’Union Europèa a confirmat lèu-lèu aquò com un fach mai qu’interessant.
 
D’un costat avèm doncas una confrontacion politica entre Glasgow e Londres qu’arribarà a son maximal quand se debanarà lo segond referendum en Escòcia. P’ramor que s’aurà de celebrar, solide. Un fach que d’autras nacions sens estat ja veson amb d’admiracion, coma Catalonha.
 
D’una autre costat Londres tanben aurà de problèmas amb Irlanda pr’amor que lo sieu Taoiseach, Enda Kenny, ja a demandat d’aplicar las clausulas de Divendres Sant que preveson la celebracion d’un referendum sus la possible reünificacion de l’illa en Irlanda del Nòrd s’i a d’indicis socials o politics que mòstren de nòvas condicions dins la region —coma la votacion majoritària de la populacion d’aquela region en tot demandar de demorar dins l’UE pendent lo Brexit—.
 
 
Anglatèrra tanben vòl un parlament pròpri
 
La situacion politica es doncas inquietanta. E Londres ja se n’es avisat. Fa paucas setmanas s’amassèt una comission d’expèrts amb la tòca de veire cossí se pòt cambiar l’estatut social actual del Reialme Unit a un autre de mai federalista. Segon aquò, aquel país vendriá una union de quatre estats sobirans: Anglatèrra, Escòcia, Galas e l’Irlanda del Nòrd.
 
Aital, e a la fin, Anglatèrra auriá tanben un parlament pròpri e desparièr dels autres pr’amor que comença a créisser l’opinion demest los angleses, que los escoceses e los galeses an pas res a far amb los problèmas dels angleses. Capitaràn d’o far?
 
L’alternativa es pro alarmanta. Escòcia vòl pas quitar l’Union Europèa e lo Brexit es un putsch de fòrça de Hollyrood per poder declarar l’ independéncia d’Escòcia. La majoritat de nòrd-irlandeses vòl pas ara veire una nòva frontièra amb la Republica d’Irlanda. Lo comèrci se’n ressentiriá. Tanben a Dublin demandan un segond referendum. Lèu veirem cossí se desvolòpa tot aquò. Benlèu en 2020 i aurà una Union Britanica de Pòbles Liures —pauc probable— o una reunificacion irlandesa e una Escòcia ja independenta.
 
Per aquela rason ja en Galas se parla d’aplicar una politica d’immersion lingüistica que pòsca permetre lo gaelic d’arribar al milion de parlants —çò es lo doble qu’ara—e Londres ja a balhat la reconeissença al gaelic de Cornoalha, una lenga gaireben extingida. Los faches, los cambis se succediràn lèu. E se Londres es pas pro abil, serà lèu la capitala del Reialme Desunit.
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

18 d'agost 16.00h

Una precision pasmens: au País de Galas se parla pas gaelic mai galés.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 d'agost 04.53h

Un article molt interessant que sumaritza la situació, tan sols voldria indicar un parell d'errors per a corregir: les llengües galesa i cornuallesa no són gaèliques (aquestes son el manés, l'irlandés i l'escocés), son britòniques, juntament amb el bretó de Bretanya. Totes les sis són cèltiques (aquesta es la denominació global per a totes), tot i que dins d'aquesta família existeixen dues subfamílies molt diferenciades després d'al menys dos mil anys de divergència.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Christian Andreu

Christian Andreu logo rss

Jornalista especializat en politica internacionala

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions