CAPÇALERA: IEA-AALO
CAPÇALERA2: Botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 2 de decembre

Dàvid Grosclaude

Dimècres, 16.2.2022 03h00

La lenga vergonhosa: la politica linguistica en mau de volontat politica


Comentaris 10 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (18 vòtes)
carregant En cargament


Foish: lo castèth
© DG

Aficatge trilingüe a Baiona per la “Hèsta d’ivèrn”
© DG

La politica linguistica qu’ei ua question de sistematizacion. Aquí en los comuns publics automatics d’Anglet
© DG

Los servicis de la vila de Baiona
© DG

Quate lengas tà presentar lo patrimòni de Baiona. La lenga ei presenta en los musèus e lòcs publics, escriuta o audida
© DG

Lo moblièr urban que parla tanben occitan e basco a Baiona
© DG

Un panèu a Baiona
© DG

A Anglet los comuns publics
© DG




Que vedem aquí dus exemples opausats de la politica de preséncia de la lenga occitana en l’espaci public.

 
Que m’arriba sovent de’m demandar perqué tantas vilas occitanas, tantes vilatges an ua actitud qui sembla d’estar vergonhosa de cap a la lenga deu lor territòri, la lenga de la lor istòria. Non son pas nombrosas las vilas e los vilatges qui afican de faiçon SISTEMATICA la lenga occitana en la lor comunicacion, que sia a l’orau o a l’escriut. Que cau insistir sus aqueste mot de “sistemica” entà escapar a l’actitud tradicionau qui ei de prepausar ua preséncia ANECDOTICA.

Baiona La Niva / © DG

 
Que coneishem tots lo cas de Tolosa on la lenga nosta s’audeish en lo mètro. Qu’ei un exemple qui poderé estar seguit per mei de comunautats d’aglomeracions en los transpòrts publics (e quitament per regions qui an en teoria la man sus los TER).
 
Tolosa qu’a enqüèra camin a har, mes qu’a obrat positivament sus aquera question.
 
Mes que cau créder qu’en país occitan la timiditat ua mauconeishença de la politica linguistica — mesclada a un pauc de vergonha e d’oposicion ideologica a la preséncia d’ua auta lenga que lo francés o l’anglés— hè la soa òbra.
 
Non son pas las vilas o las collectivitats on los elegits afirman, en paraulas, lo lor estacament a la lenga qui hèn lo mei gran tribalh de preséncia publica de la lenga.
 
Que vau dar volontariament dus exemples opausats. Per los autes cadun que poderà préner la pagèra de la preséncia de la lenga en la soa vila o en lo son vilatge en comparason dab los exemples presentats.
 
Sovent quauques uns n’an pas arren. D’autes que’s deven acontentar d’un panèu d’entrada dab lo nom de la comuna en occitan. Qu’ei çò de basic e n’ei pas briga sufisent.
 
Mes qu’arriba sovent que la vergonha de la preséncia de la lenga se mudi en quauquarren com ua denegacion de la lenga, de l’istòria e de la realitat culturau.
 
Per exemple, que visitèi que hè pauc de temps lo musèu deu castèth de Foish, en Arièja.
 
Que devi díser que, au sortir de la visita qu’estoi gahat per un sentiment de desesperança e de malícia. Pas un mot sus la lenga deu país, de las hemnas e deus òmis qui an hèit l’istòria de la vila e deu Comtat de Foish. Ua malurosa inscripcion, esconuda, en aqueste musèu tot nau que ditz “Toco i se gaousos” e arren mei. Febus, lo sons davancèrs, los son descendents que devón segurament parlar lo francés e arren mei. En tot cas qu’ei lo messatge, non dit clarament, qui ei la conclusion de la visita.
 
E totun lo musèu qu’a devut costar car, que sia en temps de reflexion, en moneda e òbras divèrsas. D’un punt de vista estetic, deu punt de vista de la concepcion, qu’ei un musèu subèrbèth . Mes quina tristessa que la lenga e sia denegada atau!
 
Qu’ac digoi en sortir a las personas de l’arcuelh. No’m podón pas díser qu’èri injuste d’aqueth punt de vista e que reconegón que i avèva avut un desbromb, ua manca d’atencion a la question.
 
 
Que soi convençut que va hòrt mei luenh que la negligéncia. Mes lo resultat qu’ei aqueste: un musèu e un castèth qui contan ua istòria esbraçada, escamada, tà non pas díser travestida.
 

La lenga presenta sistematicament
 
A l’opausat que i a vilas qui son las campionas de la preséncia de la lenga occitana. Que son las vilas de Baiona e d’Anglet en l’aglomeracion País Basco.

E òc! l’aglomeracion País Basco qui reivindica d’estar a l’encòp basca e gascona que hè ua plaça a la lenga basca e a la lenga occitana en totas las soas comunicacions. Que va dinc a las tistèras de las lordèras qui son installadas per las carrèras de la vila de Baiona en passar per los contenidors de recuperacion de papèr o de veire, los panèus installats a l’ostau de vila, los musèus, la mediatèca, las anóncias de hèstas, la senhaletica de la vila etc…
 
Alavetz quinas conclusions e tiratz? Quin argument estranh e’m van sortir los elegits de las vilas qui non hèn pas arren e qui dèishan la lenga clandestina, esconuda?
 
Lo prètz? Ridicule comparat dab d’autas despensas!
 
Lo torisme? Que hè longtemps que sabem la diversitat de las lengas ei un argument de diferenciacion favorable a l’imatge d’un territòri.
 
Non, la responsa qu’ei aulhors: ignorància e mesprètz; còps que i a incapacitat de sortir de çò que ditz l’istòria oficiau e de çò que disen los uniformisators, manejaires a tot viracodet de l’article 2.
 

© DG




La politica lingüistica qu’ei totun ua tecnica estudiada, analizada, documentada, desempuish annadas en hòrt de país deu monde. Que sufeish de s’anar informar, de léger un pauc e sustot de voler. La volontat politica qu’ei la prumèra causa necessària.
 
Que devem constatar, malurosament, l’abséncia de volontat politica en çò deus elegits de noste en gran majoritat; pas tots de segur e urosament. Mes los qui hèn que son minoritaris e non son pas eths qui parlan mei.
 
E que gausi díser que se la volontat ei absenta en matèria de lenga que’n serà tanben en d’autes domènis: sociau, economic, ecologic e culturau. La timiditat, la vergonha en l’innovacion qu’ei un mau qui tòca tots los domènis.





 
Article publicat sus david-grosclaude.com
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Comentaris

17 de febrièr 14.24h

#7 Aprèp i a tanben lo contra-exemple de Perpinhan ont i-a un afichatge bilenga catalan-francès de tria dins una vila ont, levat a Radio Arrells e dins lo barri gitan de Sant Jaumes, pas diguns charra catalan. Los toristas del Principat ne son los primièrs estabosits. En Itàlia s'anatz al Val d'Aosta ont tot es escrich en italian e en francès es pas unencament per faire polit, lo mond d'ailà son vertadièrament bilenga. Es saique pas atal a Perpinha, unilenga de fach e bilenga per la fa... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de febrièr 10.17h

Politica lingüistica
(Vejaire descriptiu)
Non i a pas de politica sens corrent d'opinion portaire de votzes electorala, emai de politica lingüistica sens practica lingüistica, privada e publica.
L'espaci public popular sonòra es francés o francitan segond la situacion geografica e/ o sociala, a qualques excepcions.
La lenga o le parlar es un automatisme, o una adopcion consentida, se de non de conformisme social.
Le bilingüisme personal implica d'espacis de practica passiva e activa, que ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de febrièr 09.15h

Me soi doblidat de diser que per lo mètro de Tolosa es un sensificador actiu un gra de mai acarat al sensificador passiu (noms dels vilatges eca)


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de febrièr 09.10h

#6

Soi mièg consent ambe vos.

Los panèls en occitan a l'intrada de las vilas, vilatges, masatges, capmàs eca...
An pas per amira de far parlar occitan, se n'èra una amira es un esmaratge.

Es sonque una senhalizacion un punt marcaire del territòri en occitan, es una debuta e se pòt suspauzar que los nom siòsquessa dich en occitan pels occitans... e aquò es pas segur..

Es un punt sensificaire damora lo socializar...

Rementatz-vos: Sensificar, Socializar, Ensenhar, Averigar

Apèi... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 17.28h

#4 Coneissètz aqueles panèls fièrament installats a l'intrada de las vilas e vilatges (de França tota !) que marcan menimosament los oraris de las mèssas ? Coma una temptativa vana e desesperada de la curatalha d'ensajar de se persuadar que quand arribatz en quauque endrech la primièra de las preocupacions vitalas que vos agantaria seria d'anar lèu-lèu assistir a una mèssa ? Es qu'aquel afichatge ( sistematic dempuèi de decènias ) a agut per efièch-miracle d'emplenar tornamai las gl... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 23   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 12.10h

#4 Lenga calada = lenga doblidada


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 09.36h

D'occitan dins l'espaci public: quin efièith?
Le monde del mètro de Tolosa semblan indiferents, sens reaccion . Un còp, una còla de joenes repetavan cada anóncia d'estacion en tot risent, e aquò sortiguèt les passagièrs de lor bulla interiora.
De que pensar d'una lenga calada?


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 09.29h

E alavetz? Que n'èm enqüèra ad aqueth nivèu de reflexion? Ua apielada de lòcs comuns sabuts despuish hèra...que va caler passar la segonda!


Valora aquest comentari:   votar positiu 27   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 09.24h

A dicha de dire mai e de virar mai, la solucion politica a la lenga serà jamai dins lo solet domeni lengüistic. Es temps de regarjar la realitat de fàcia a la risca de repepiar.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 07.53h

Dictatura, escricha ton nom que si sei pas conscient de ton renha, pòde pas cantar la libertat.
Pòde virar e revirar lo problem, ai totjorn pas trobar la clau que brisara nòstras chadenas.
Benleu qu'en contar solidaitat, entraida, amor aus occitans dins tots los domeines i arribarem.
Mas avem tot perdut mesme nòstra economia aus mans de las multinacionalas! Sem devenguts daus consomators e non daus productors.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Dàvid Grosclaude

Dàvid Grosclaude logo rss

Jornalista e politician. Participèt a la creacion dels primièrs programas de France 3, Ràdio País e La Setmana entre d'autres. Es delegat a la politica lingüistica en favor de las lengas basca e occitània al Conselh Regional d’Aquitània.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions