CAPÇALERA: IEA-AALO
CAPÇALERA2: Botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 29 de novembre

Dídac Cerezo

Divendres, 2.9.2016 03h00

Mas d’ont es vengut, aquel impeachment? Brasil e Dilma Rousseff


Comentaris 6 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


“Lo Brasil a un passat immens davant se”,’quò disiá lo comedian, poeta, jornalista e traductor brasilian Millôr Fernandes. E sas paraulas, que semblavan de l’ironia, son vengudas una dura realitat pesanta.
 
En efèit, lo Brasil, après lo vam mai o mens progressista daus13 ans dau PT (lo Partido dos Trabalhadores de Lula da Silva e Dilma Rousseff), torna a son esséncia politica caracteristica e istorica dins lo context de l’America Latina, dont, d’après los brasilians, ne fan pas partida. Son esséncia, disiám,’quo-es lo conservatisme.
 
E mai se Dilma Roussef fuguèt relegida en 2014, la perda de vòtes e de popularitat dempuèi lo temps de Luis Inácio (Lula) da Silva, es estada progressiva e implacabla. Non solament demest las classas popularas e mejanas (que començan d’estre fòrça atentas per la crisi economica, totjorn pus fòrta en Brasil), mas, subretot, demest las oligarquias e las classas dirigentas (çò es; los mèdias; los “fazendeiros” v-o “ruralistas”, los famós proprietaris de grandas extensions de tèrras que tuan los pòbles indigènas coma los guarani-kaiowá, los tupinambá v-o los terena; los evangelistas radicaus, qu’an totjorn pus de poder e de pòstes dins las estructuras de l’Estat; e los partits de dreita PSDB e PMDB, dont ne fai partida Michel Temer, lo nòu president non elèit dau Brasil).
 
Las rasons prigondas e realas son tras qu’evidentas: las petiòtas refòrmas socialas, economicas e culturalas dau govèrn de Dilma Rousseff. Darrièrament, n-òm aviá aprovat de leis per la reconeissença de l’identitat de genre de transexuals e travestits; de projeits per accelerar las “demarcacions” oficialas de quauquas tèrras indigènas (qu’un còp reconegudas podrián pas pus l-èstre explotadas economicament); d’investigacions seriosas contra la corrupcion de mantes membres dau PSDB e dau PMDB (dont nombrós “òmes fòrts” d’ambedós partits); etc. Pasmens, l’escande de l’Operacion Lava Jato, qu’a atent Lula da Silva e d’autres membres dau PT, es estat utilizat sens trèva per la dreita brasiliana, activada, articulada e enfolida contra Dilma Rousseff e lo PT per los poderós e istorics mèdias dau poder brasilian; çò es lo grope Rede Globo, e la revista Veja, eritièrs nostalgics de la Dictadura militara brasiliana (1964-1985).’Quò son los mèdias qu’amassèron aqueus milions de manifestants d’enpertot, que cridavan plens d’asirança e rancor contra un partit, lo PT, que trestots considèran l’esquèrra (e mai comunista e bolivariana, pechaire!), mas qu’o es gaire: en efèit, las refòrmas son pas estadas estructuralas. Dins lo ver, la repression contra los indigènas e los abitants de las favelas, jos lo PT, es estada totjorn presenta e dura (mai que mai durant los Jòcs Olimpics e la Copa dau Monde de fotbòl); la destruccion e l’explotacion de l’environament, sistematica e creissenta. Ni per tot, los nombrós chambiaments faits per Dilma, e mai se pas “socialistas” (mas social-democratas), an fait enfolir los poderós, qu’an pas vougut tolerar, nimai negociar, amb un partit dont la politica economica, ça que la, començava de semblar, daus còps, un pauc neo-liberala.
 
Las comparasons son, donc, inevitablas. Lo còp d’estat de 1964 contra João Goulart, militar (coma’quò se fasiá d’abituda “dins lo temps”); e lo nòu còp d’estat de 2016 contra Dilma Rousseff, mediatic e parlamentari, coma’quò se fai dins los temps “modèrnes”. N-òm a pas agut besonh daus militars aqueu vietge, car l’impeachment es previst dins la Constitucion dins de cas extrèmes. Chaliá pas dire qu’aquò-es pas lo cas, dau mens per la dreita. Los contèxtes daus dos còps, emai diferents, o son gaire: fin finala s’inserisson, tornamai, dins un viratge general devers la dreita de l’America dau Sud, dau temps que la “collaboracion” amb los Estats Units ven, misteriosament, mai fòrta (e coneissetz aqueu rapòrt de Wikileaks qu’acusa Temer d’aver collaborat, sovent, amb la CIA?).
 
E las prumèiras mesuras dau govèrn de Temer? De privatizacions. De destitucions. D’arrestaments de demarcacions de las tèrras indigenas e d’ajudas a l’alfabetizacion e a las familhas mai paubras. E l’inclusion d’actes religiós dins d’actes politics (quitament dau Senat). Veiquí lo nòu Brasil.



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Comentaris

4 de setembre 16.50h

#5 Una sintaxi pauc fonccionala es sovent lo signe d'un esperit desordenat.
Avèm dos cases aquí dins Jornalet, Peter Peshmesh e sos avatars transistorics, e ara Ivan Petralhicida ("petralha" es l'escais pejoratiu usat per la drecha brasilièra contra los "traites" esquerristas - lol al passatge- del PT).

Cal de tot per desfar un mond!


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de setembre 23.40h

#4 dilma la nostre estimada ´´presidenta imcompetenta´´ ha estat mencionada molt mes cops per es involucrats en l´assalt a la petrobras que temer es molt mes facil dir que ella hi estigui involucrada que no pas ell sense mencionar la seua fidelitat a lula el criminal d´honor de la republica.es millor servir es interessos(malgrat no sigui el cas) americans que ser assistent del regim cubá com era el govern de roussef l´imperialisme cubá es la cosa que mes a prejudicat llatinoamerica en ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de setembre 19.10h

Avètz rason es un còp d'Estat . Una mena de "revolucion irange" tropicala! Las televisions e los jornals menan lo baleti , la seguida es totjorn la meteissa... ( Levat quora las manifestacions se debanan a Tolosa, oç Paris , ont son mostrats pels medias coma des gulampas , paucs vals , endarrierats , sadols e dangeiros .
Aici cap de dobte sus los que fan la musica...
Fins finala, America del Sud es en passa de "normalisacion" coma disián los jornalistas del «monde liure» un còp ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de setembre 01.19h

#2 E qual es ton experiéncia? Si vos plai, t'escotèm.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de setembre 00.54h

qui reprimeix les favel-les son es narcotraficants es articulistes esquerrans fariem bé en deixar la seua lleja mania de atacar la policia.no hi ha pas cap cop en cors el brasil té ordinament juridic té mes de dos terços de la població i del congrés demanant l´impediment(llavors es mentida que la població estigui dividida) vosaltres parleu en dictadura cop repressió com se estiguessim als anys 70 pero no hauria pas de ser diferent portant en consideració que l´esquerra llatinoamer... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 9
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de setembre 20.59h

Que nos aprén aquel "golpe" escandalos?
Que tanben los elèits del PT, embriagats pel poder, se son daissats anar a la corrupcion, emai s'aquela corrupcion es lo fach de totes los elèits politics brasilencs, e sustot d'aqueles de drecha-aqueles metéisses que se carran auei de getar la pèira sus Dilma Roussef. Per aquò, lo monde d'esquèrra( e aquò ont que siague) se devon d'èstre vigilants amb aqueles qu'an la carga de los representar, que cabusssen pas dins lo gost del poder, de l'ar... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions