Opinion
Barratges en Guadalope
Uèi diluns 6 de decembre farà tres setmanas que comencèt la crida a la grèva generala del LKP (Liyannaj Kont Pwofitasyon) en creòl: collectiu contra l’expleitacion otrancièra. Aqueste collectiu nascut en 2009 acampa un cinquantenat de sindicats e d’associacions politicas e culturalas guadalopencas amb Elie Domota coma cap de fila.
Començada dins un quasi anonimat, aquesta grèva voliá concretizar lo doble refús de la populacion per la vaccinacion anticovid obligatòria e lo salsanitari, amb en figura de proa lo personal sanitari e los pompièrs. Los 15 e 16 de novembre qualques barratges entrepachavan a pena la liura circulacion sus l’illa. Çò qui ambicionava d’èstre un blocatge total de la vida economica de tota Guadalope, per impausar aital una negociacion a las autoritats sus aqueste sicut, fasiá l’efèit d’un petard sens meca.
Las causas cambièron del tot a partir del tresen jorn. De “grevistas” novèls, encagolats aqueles, faguèron lor aparicion. Los barratges se multipliquèron e se musclèron bravament. Paletas, pneumatics vièlhs, còns senhaletics, arbres segats, ròcs, carcassas de veïculs de tota mena (fins a d’autobusses), banhadoiras, maquinas de lavar, conteneires de reciclatge, bricalhas de veire, puntas… en soma tot çò que podiá servir per malcorar la circulacion en Grande Terre e en Basse Terre -incendiat per dessús lo mercat e a bodre- paralisèt a de bon tot movement en quatre e a còps doas ròdas. Lo movement sanitari e social de la debuta semblèt lèu despassat per l’energia destructritz de copaires e de sacamands de tota edat. La vila de Pointe-à-Pitre patiguèt particularament d’incendis volontaris e de sacatges de botigas. Las fòrças de l’òrdre (2 000 policièrs e gendarmas permanents, 1 per 194 estatjants, siá lo doble qu’en metropòli) aguèron viste de far amb de gangs organizats. Tanlèu desmontats, los barratges tornavan créisser de lors cendres, se tractava d’un vertadièr jòc de gats e de mirgas.
Una armariá e de burèus de la doana foguèron cambriolats e d’armas de fòc ambe lors municions raubadas. Tots los establiments escolars tampèron tre lo 19 de novembre, las estacions servicis s’agotèron e l’economia passèt al ralentit. Des cases de racket e d’agressions divèrsas suls barratges faguèron la una dels mèdias, un centenat de barragistas e d’activistas violents foguèron arrestats e jutjats en comparucion immediata. Lo govèrn francés mandèt un seissentenat d’òmes del RAID e del GIGN en prodèl en Guadalope pendent que Martinica e Sant Martin coneissián los meteisses tempèris…
Vists de l’exterior aqueles eveniments son de mal compréner. Reclams anti vaccin e anti salsanitari son las partidas emergidas de l’iceberg. La societat guiano-antilhesa en general patís de mantuns mals pregonds que espetan regularament (taus de caumatge impressionant, organizacion economica de tipe colonial, gestion catastrofica de l’aiga bona ambe de copaduras frequentas, longas e recurrentas, fòrt taus d’illetrisme, fugida dels elèits estudiantins, desfisança envèrs una classa politica mai qu’imperfaita, etc.). En Guadalope: 1967, 1985, 2009 e ongan. Per o encapar pro, la lectura de l’excellent libre Les maîtres de la Guadeloupe de Frédéric Régent (2019 ed. Tallandier) demòra salutària.
L’annada escolara 2021-2022 n’a pas vertadièrament començat en Guadalope, sonque una seria de sembla-partenças mai, pels liceans de la cuvada bachi 22 que non an conegut qu’aquò dempuèi lor segonda. La contunha pedagogica revèrta una trista farsejada, jos la ferula d’una rectritz d’academia estranhada de las realitats (tecnicas e socialas) del terrenh.
Qualques punts positius pr’aquò: la redescobèrta astuciosa del transpòrt maritim per las mèrças que se fasián claras d’un cap a l’autre del departament, l’abséncia de victimas grèvas e de mòrts malgrat una atmosfèra de guerrilla urbana e d’escambis de tirs, e l’emergéncia d’una presa de consciéncia, agulhada per las reflexions inatendudas del ministre dels Otramars Sébastien Lecornu sus l’autonomia possibla de l’illa pendent sa visita exprès lo 26 de novembre…
Reflexion que a fissat tota la planeta politica francesa al sens larg. E çaquelà, non i a de qué copar tres patas a un guit! L’autonomia politica es lo sistèma de govèrn majoritari en Euròpa, a començar per nòstres vesins immediats. Sola, la Republica francesa (subrecentralizada) fa coma se foguèsse un sistèma castig, de segonda zòna o impensabla per administrar un territòri e sas populacions. Fins ara…
Uèi diluns 6 de decembre, retorn a la normala sus apr’aquí tot l’actual departament 971. Nadal es anonciat “normalament” pel 25 de decembre e tot lo mond a besonh de retrobar una serenitat de vida. Desmembrats los rambalhs e trebulòcis ligats a l’actualitat sanitària e sociala, al mens fins al 31 de decembre, novèla data-arrestador oficiala de l’obligacion vaccinala per pompièrs e personal sanitari. Après...
Començada dins un quasi anonimat, aquesta grèva voliá concretizar lo doble refús de la populacion per la vaccinacion anticovid obligatòria e lo salsanitari, amb en figura de proa lo personal sanitari e los pompièrs. Los 15 e 16 de novembre qualques barratges entrepachavan a pena la liura circulacion sus l’illa. Çò qui ambicionava d’èstre un blocatge total de la vida economica de tota Guadalope, per impausar aital una negociacion a las autoritats sus aqueste sicut, fasiá l’efèit d’un petard sens meca.
Las causas cambièron del tot a partir del tresen jorn. De “grevistas” novèls, encagolats aqueles, faguèron lor aparicion. Los barratges se multipliquèron e se musclèron bravament. Paletas, pneumatics vièlhs, còns senhaletics, arbres segats, ròcs, carcassas de veïculs de tota mena (fins a d’autobusses), banhadoiras, maquinas de lavar, conteneires de reciclatge, bricalhas de veire, puntas… en soma tot çò que podiá servir per malcorar la circulacion en Grande Terre e en Basse Terre -incendiat per dessús lo mercat e a bodre- paralisèt a de bon tot movement en quatre e a còps doas ròdas. Lo movement sanitari e social de la debuta semblèt lèu despassat per l’energia destructritz de copaires e de sacamands de tota edat. La vila de Pointe-à-Pitre patiguèt particularament d’incendis volontaris e de sacatges de botigas. Las fòrças de l’òrdre (2 000 policièrs e gendarmas permanents, 1 per 194 estatjants, siá lo doble qu’en metropòli) aguèron viste de far amb de gangs organizats. Tanlèu desmontats, los barratges tornavan créisser de lors cendres, se tractava d’un vertadièr jòc de gats e de mirgas.
Una armariá e de burèus de la doana foguèron cambriolats e d’armas de fòc ambe lors municions raubadas. Tots los establiments escolars tampèron tre lo 19 de novembre, las estacions servicis s’agotèron e l’economia passèt al ralentit. Des cases de racket e d’agressions divèrsas suls barratges faguèron la una dels mèdias, un centenat de barragistas e d’activistas violents foguèron arrestats e jutjats en comparucion immediata. Lo govèrn francés mandèt un seissentenat d’òmes del RAID e del GIGN en prodèl en Guadalope pendent que Martinica e Sant Martin coneissián los meteisses tempèris…
Vists de l’exterior aqueles eveniments son de mal compréner. Reclams anti vaccin e anti salsanitari son las partidas emergidas de l’iceberg. La societat guiano-antilhesa en general patís de mantuns mals pregonds que espetan regularament (taus de caumatge impressionant, organizacion economica de tipe colonial, gestion catastrofica de l’aiga bona ambe de copaduras frequentas, longas e recurrentas, fòrt taus d’illetrisme, fugida dels elèits estudiantins, desfisança envèrs una classa politica mai qu’imperfaita, etc.). En Guadalope: 1967, 1985, 2009 e ongan. Per o encapar pro, la lectura de l’excellent libre Les maîtres de la Guadeloupe de Frédéric Régent (2019 ed. Tallandier) demòra salutària.
L’annada escolara 2021-2022 n’a pas vertadièrament començat en Guadalope, sonque una seria de sembla-partenças mai, pels liceans de la cuvada bachi 22 que non an conegut qu’aquò dempuèi lor segonda. La contunha pedagogica revèrta una trista farsejada, jos la ferula d’una rectritz d’academia estranhada de las realitats (tecnicas e socialas) del terrenh.
Qualques punts positius pr’aquò: la redescobèrta astuciosa del transpòrt maritim per las mèrças que se fasián claras d’un cap a l’autre del departament, l’abséncia de victimas grèvas e de mòrts malgrat una atmosfèra de guerrilla urbana e d’escambis de tirs, e l’emergéncia d’una presa de consciéncia, agulhada per las reflexions inatendudas del ministre dels Otramars Sébastien Lecornu sus l’autonomia possibla de l’illa pendent sa visita exprès lo 26 de novembre…
Reflexion que a fissat tota la planeta politica francesa al sens larg. E çaquelà, non i a de qué copar tres patas a un guit! L’autonomia politica es lo sistèma de govèrn majoritari en Euròpa, a començar per nòstres vesins immediats. Sola, la Republica francesa (subrecentralizada) fa coma se foguèsse un sistèma castig, de segonda zòna o impensabla per administrar un territòri e sas populacions. Fins ara…
Uèi diluns 6 de decembre, retorn a la normala sus apr’aquí tot l’actual departament 971. Nadal es anonciat “normalament” pel 25 de decembre e tot lo mond a besonh de retrobar una serenitat de vida. Desmembrats los rambalhs e trebulòcis ligats a l’actualitat sanitària e sociala, al mens fins al 31 de decembre, novèla data-arrestador oficiala de l’obligacion vaccinala per pompièrs e personal sanitari. Après...
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Mercé Eric per ton agach, de l'interior. Es preciós a l'ora d'ara que sèm totjorn a nos mesfisar dels medias totjorn tròp manipulators e messorguièrs.
"Collectiu contra l’expleitacion otrancièra"… Question de punt de vista, me diretz ; per ieu, "l'expleitacion otrancièra" es coma "l'aiga banhada". Una evidéncia. La quita nocion d'expleitacion constituís en se una ontrança, una otrança a la condicion umana. Pòrta en se a considerar son propdan coma un espleit que ne nos podèm mai o mens liurament servir. "Aqueste "liurament", tot bèl just, constituís la quita saba de çò que devèm ara nommar "lo (neo)liberalisme" : la libertat de far otrança sense limit al genre uman a de fins d'expleitacion per ne traire, sempre sense limit, beneficis.
çò que se passa en Guadelopa se passera en frança dins pauç de temps e quò es plan perquè avem lo mesme governament. Alaidonc preparatz-vos a la greve generala en França.
Molt bé l'amic! pero podies també explicar l'importancia de les xarxes sociales amb la difusio de les informacions orientadas i sense control...
Molt bé l'amic! pero podies també explicar l'importancia de les xarxes sociales amb la difusio de les informacions orientadas i sense control...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari