CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 19 de setembre

Eric Astié

Dissabte, 31.8.2013 03h00

Do you speak occitan?


Comentaris 10 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (18 vòtes)
carregant En cargament


Se França hèi partida de las destinacions mondialas mei presadas peu vacancèrs (81,4 milions de toristas en 2011), Occitània s’i talha una bèra part non seré pas sonque dab los litoraus atlantics e mediterranèus. Delà lo bronzatge, las banhadas, lo torisme verd, las visitas istoricas, la gastronomia e mei, la cultura e la lenga deven poder interessar aquesta quantitat de monde deu Nòrd venent. Internet a modificat pregondament nòstes biais de víver e de nos informar, alavetz, de qué i trobam sus la lenga deus trobadors? Au sègle darrèr, quan un protointernauta escribèva “oc” dens lo web, arribava tot dret a un sit de produccion d’iranges de California. 15 ans après, los sits occitanistas hèsen abonde, la lenga viu sus la tela. Wikipèdia per exemple, publica d’articles tanben en lenga occitana. Los sits pedagogics an hèit una aparicion progressiva e cada public i tròba lo son compte, totas sensibilitats mescladas. Tres sits mei particularament recebón la nòsta atencion: panoccitan.org, academiaoccitana.eu e locongres.org.
 
A tot senhor se deu l’aunor. Creada en 2005 per A. Cassinhac, l’associacion Panoccitan.org prepausa un sit, lo prumèr deu genre, de pedagogia classica per l’aprenedissatge de la lenga occitana. Las explicacions deu portau son en lenga francesa: “panOccitan.org est une association à but non lucratif dont la mission est la promotion de la langue occitane et en particulier le développement de l’Occitan de communication, une forme panoccitane de la Langue d’Oc proposée par A. CASSINHAC.” Paginas pro completas d’occitan lengadocian se succedissen. I caben imatgèr, conjugason, gramatica, fonetica, corrector, fonetica, cors e diccionari. Malurosament, delà las apariéncias, l’autor pren libertats de las estranhas dab una lenga dont afirma estar lo promotor. Lo diccionari, pro complet egau, es mirgalhat de neologismes azardós e d’eslissadas semanticas, comprenem de cambiament de sens. Dus exemples, peu prumèr cas: personne = degun, un personnage = un degunatge; peu dusau: les aliments = los apaisses. Apais existís efectivament mes vòu díser appât, piège e Panoccitan li autreja lo sens d’aliment. Hèit notable, aqueth sit demorè lo sol a presentar un diccionari en linha annadas de temps, e mei d’un estudiant s’i deishè envescar. Per amor, per lo consultar, fau saber destriar lo hroment de l’iraga e aver un solide sens de la plaséncia. Reconeishem a A. Cassinhac una energia hòra nòrma per estar estat lo sol creator e baile d’un prètzhèit granàs, e per aver chacat lo planeta Occitania per qu’amainade enfin d’utís informatics hisables. Una mencion particulara a la pagina Le lexique sonorisé, 60 mots i son prononciats impecablament.
 
Mentretant, d’autas energias èran a concretizar projèctes similars.
 
En 2008 l’iniciativa privada de 3 personalitats pren fòrma e crea l’Acadèmia occitana. Aquesta societat “de femnas e d’òmes liures ... se dona per prètzfait de defendre e promòure la lenga occitana coma lenga de cultura, de comunicacion e de creacion. Elabòra los espleits necessaris a sa coneissença, son aprendissatge e sa difusion. Enten recampar totas las competéncias per menar aquela òbra màger, dins lo respècte de la tradicion istorica e la rega dels grands actors de nòstra respelida.” Lo son sit recent es trilingüe: occitan, catalan, francés e anóncia la color d’entrada. “Tradicion istorica” son las bonas paraulas, l’A.O.C. (Acadèmia Occitana Consistòri) se reinvindica eretèra deu Consistòri deu Gai Saber creat en 1323. Lo president Joan Penent e los membres de l’Acadèmia (son a l’ora d’ara 21) s’acampan regularament a Tolosa e tribalhan a la causida e a la publicacion de nòrmas comunas, la “codificacion”, en reconéisher e defénder las varietats eretadas de l’occitan. Las diferentas entradas deu sit pertòcan: l’Acadèmia, la lenga occitana, l’occitan de uèi, la literatura, lo diccionari (en cors), amb actualitats, ligams e contacte. Las règlas causidas son explicadas e presentadas per escrit essencialament. Conjugador, Mots invariables, Lexic, Prenoms occitans completan lo sit. Una letra es publicada regularament sus una paraula, una expression. l’Acadèmia occitana gausís deu sosten de la comuna de Tolosa. Non se tracta de pedagogia escolara, de cors o d’exercicis mes de tribalh en prigondor, de soscadissa scientifica, per balhar dab tèxtes istorics de cada varietat d’occitan a pròva, una nòrma comuna. L’escomesa es mei que bèra.
 
A l’oèst, en 2009, se contituís “l’associacion prefigurativa de l’organisme de regulacion de la lenga occitana “. Après un estudi de factibilitat, e l’aprobacion de las orientacions màgers peu Conselh d’administracion, lo 16 de deceme de 2011, l’Ostau de Region d’Aquitània a Bordèu vei la creacion oficiala deu C.P.L.O. (Congrès Permanent de la Lenga Occitana), en preséncias de representants deu Ministèri de la Cultura - D.G.L.F.L.F., de las Regions Aquitània, Mieidia-Pirenèus, Lengadòc-Rosselhon e Ròse Aups, e deu President d’Euskaltzaindia - Academia Reiala de la lenga vasca.
 
En un sit bilingüe (occitan, francés) on abondan las ressorsas escritas, sonòras e visualas, es explicat que: Lo Congrès permanent de la lenga occitana qu’ei ua institucion scientifica e morau qui representa los actors e los utilizators de l’occitan – aperat tanben lenga d’Òc. L’objectiu deu Congrès qu’ei la contribucion a la vitalitat e au desvolopament de l’occitan, en tribalhant a la soa coneishença e a la soa codificacion mercés a la produccion d’utís pertocant mantuns aspècts de la lenga (lexicografia, lexicologia, terminologia, neologia, fonologia, grafia, gramatica e toponimia). Que hè segon principis d’accion atau com l’unitat e la diversitat de l’occitan; l’estabilitat, la representativitat de las regions lingüisticas deu territòri d’Òc, la collegialitat de las decisions e la difusion de l’informacion.”
 
Lo sit es vertadèrament enciclopedic e los mejans autant tecnics coma umans impressionants (46 sòcis peu Conselh lingüistic). Las paginas e las entradas son redigidas dens la varietat d’occitan deu parlar de l’autor. Ací la volentat es de mostrar tot l’escantilh de la lenga e totas sas possibilitats d’expression en l’estat actualament. “Far lo ligam en se trencant pas dels locutors naturals” çò explicava lo president Gilabèrt Mercadièr.
 
Diferents diccionaris son entinoats, en cors d’elaboracion. Un multidiccionari es dejà disponible. Una basa terminologica, un conjugador, una toponimia pro completa dab mapa interactiva, bibliogafias, listas d’obratges, exemples de traduccions, logiciaus en occitan, una rubrica teledescargament de gramatica, fraseologia e traduccion, tot çò que pòt servir a un usatjant quin que sia lo son parlar, e serà o es dejà dens lo sit deu C.P.L.O.
 
Basat a Vilhèra en Bearn, lo Congrès gausís deu sosten de 4 Conselhs regionaus occitans (Aq, MP, Lg-R, R-Aups), de 2 Conselhs generaus (64, 65) deu Ministèri de la Cultura e... de la comuna de Tolosa.
 
L’internauta non pòt pas trobar sonque çò que cèrca gràcia a la diversitat de l’auhèrta sus la tela. Çò que pòt trebolar un neofit es la nocion occitana “d’unitat dens la diversitat” e sus aquò A.O.C. e C.P.L.O. apareishen complementaris, briga concurrents. A pròva, quauques linguistas tribalhan dens las duas associacions. Visitar lo sit de l’una e de l’aute es un viatge passionant, indispensable e fructuós per qui vòu apréner l’occitan.
 
Mei crudament las duas associacions permeten enfin a la lenga d’existir normalament sus la tela. Com se pòt compréner l’existéncia shens nat contra-exemple d’annadas de temps de l’aberracion Pana-occitan.orre? Arvei Cassinhac a completament lo dret de s’exprimir e de s’amassar totas las frutas deu son agís en tornar. Aténder practicament 2012 per surfejar sus internet e i trobar responsas hisablas a questions simplas de vocabulari, be se n’anava temps. Benlèu mancàvam de personau competents e envejós? Lo Felibritge, Per Noste per çò que sabi, prepausan tanben mestior lingüistica en linha. Après, pareish los egos que jògan e que son passapagèras, suberdimensionats. Cadun voleré marcar l’istòria en s’apropriar la lenga e li impausar la soa version. Autotorpilhatge a tot estatge. Bensai, o bissè, per agradar a AOC e CPLO. Tròp sovent occitanistas non parlan pas sonque francés o se contentan d’escarraunhar la lenga shens muishar la medisha ambicion de correccion qu’an peu francés. Tròp sovent occitanistas se contentan d’espiar las portadas deus libes o deus CD e no’us crompan pas. Lectura e escota esperaràn. Palay, TDF son enqüèra en grafia vergonhosa e la sola cantairitz de 20 ans d’expression occitana es una gojata eishida deu mei petit parçan d’Occitania: Alidé Sans, un talent extraordinari. (precision en passar: estatut de l’aranés, mercés Catalonha).
Estar ambiciós per la lenga nòsta, sortir de son conformisme e de sas pròpias asseguranças, se confrontar au monde per apréner e hèser abans, transméter...
 
Vam, m’estanqui que la realitat m’espèra dens una setmana. Ensenhi au licèu de Lengon (33) desempuish 1992 e aquesta rentrada se son marcats 2 liceans en segonda, 2 en prumèra e 3 en terminala.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

5 de setembre 17.20h

#9 Adiu Gabrièu, atau s'apèra la grafia d'una lenga per ortografiar una auta lenga. Mistrau coneishèva evidentament la grafia classica "deus trobadors". La causida catastrofica d'un sistèma copiat deu francés (causida debatuda au còr deu Felibritge) non permetó pas : espelida, espandiment, transmission e continuitat (mot dit de memòria), que ne vesem la resulta uei. A sosestimar las capacitats d'un pòble a se tornar apropriar sa lenga, los felibres arribèn a l'envèrse de çò que des... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de setembre 14.50h

Ò coma es lunh lo temps qu'èram 15 en cors d'òc, en segonda... e que podèvam hèser au rugbi :)

PS: "grafia vergonhosa"....... perqué seré vergonhosa? Mistrau avèva pas vergonha d'escriver dens sa grafia, pusque la grafia alibertina existèva pas encara.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de setembre 20.48h

#7 Mal fargat, bòf, perqué dises aquò ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de setembre 12.10h

"soscadissa" (reflexion) o "revirar" (en occitan e catalan antic se disia 'virar') son de neooccitan mal fargat


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de setembre 10.46h

Es una bòna causa d'aver d'instruments disponibles en linha, mai cau pas creire que siam arribats a la normalitat en matèria de "diccionaris".
La màger part dei diccionaris occitans, comprés lei diccionaris en linha, mancan encara de rigor e de fisabilitat. Devèm trabalhar encara e encara...


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de setembre 06.45h

Çò d'estonant es que sia l'entamenon suu torisme, anecdotic e de pauc d'interès reau, qui balhe comentaris. Pas l'A.O.C. tanpauc lo C.P.L.O.
De qué soscar...


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 d'agost 16.56h

#3 que nos pòt interessar ?
Lo nombre o la qualitat ? Lo nombre per l'economia, la qualitat per la cultura.
Espanha a desvolopat subretot un torisme de massa e Olandés e Alemans se sarran sus las platjas. N'avèm un pauc d'aquel torisme en França mas de mai en mai de torisme verd, de mond que visitan los sites istòrics o culturals. Me sembla qu'aquelas gents pòdon interessar los que trabalhan per far connéisser lo païs occitan, sa cultura e sa lenga.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 d'agost 11.47h

França n'ei pas lo purmèr país visitat ... que suu papièr.
Las chifras son faussas, comptan tot torista qui passa per França, doncas tanben los Anglés, Bèlges, Olandés, Alemands, etc, qui se'n van tad Espanha o tà Portugau. Se comptan tanben lo monde qui passan per Charles de Gaulle (l'aeropòrt) shens de s'estancar.
Espanha a hèra mei de visitors que non pas França se comptam los disnèrs despensats e las nueits dens ua albèrga.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 d'agost 11.17h

Auré podut díser "faure", tant que i sèm, real+izar = realizator. Refòrma ortografica de 10 ans a me sembla. Aquò dit n'i a qui s'amusan a escríver en panoccitan cassinhaquenc, un pauc coma lo kobaian de Magma, los permet de desbrembar los pensaments


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 d'agost 10.48h

Um ! Sus lo diccionari en linha panoccitan ai cercat lo mòt « réalisateur » per saupre s’èra realisator ò realizator. ( A ! lei s e lei z !), e m’a donat « fargaire » !!!! Mon diccionari dau CREO Provença dòna lei doas formas per normalisacion e normalizacion. Etc.. S.O.S !! Vòli lo diccionari de Josiana Ubaud en linha, lèu !


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Eric Astié

Eric Astié logo rss

Escrivan. Rugbi, espanhòu, occitan e musica trad en Agen, Lengon e Bordèu. 20 participacions a l'EOE. Professor d'espanhòu e d'occitan.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions