Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Capvath las estelas I

Eric Gonzales

Eric Gonzales

Eric Gonzales, licenciat en istòria e lètras classicas, escrivan, editor e traductor. A l’òra d’ara, que tribalha com expèrt a l’Institut Occitan d’Aquitània; qu’ei tanben membre deu Conselh lingüistic deu CPLO.

Mai d’informacions
Qu’èm a l’estiu, sason propícia au saunejadís o a la reflexion seriosa sus subjèctes dont n’avem pas lo temps de ns’ocupar o nse preocupar la rèsta de l’annada. De seteme a junh, qu’èm enqueherits per cuentas autant essenciaus com tribalhar – o cercar tribalh, o estudiar –, d’ua manièra o auta, har borir lo topin, e, entà hèra de nosautes, obrar per la defensa e la promocion de la nosta lenga mespresada. Ne’ns sobra pas sovent temps entà’ns pausar las questions totun fondamentaus de: Qui èm? D’on vienem? T’on vam? Èm sols dens l’Univèrs o acompanhats? – com ac resumiva ua cançon deu grop galician Siniestro Total –. Mes en aqueste mes d’agost, que’ns vaga, bessè, de lhevar lo cap tau cèu, au mensh se n’èm pas en un endret on la pollucion luminosa empacha de véder las estelas, e de ns’esbarrir a’ns pausar aqueras questions fondamentaus. Que son elements de responsa qui’vs voi prepausar en aquesta seria de cronicas – sonque entà la prumèra question, qui n’a pas nada responsa qui satisfasca tot lo monde –; çò qui vau desgusmerar ací, lhèu ac coneishetz dejà pòc o hèra per’mor d’ac aver entenut aulhors; e s’ei lo cas, bahida qu’auratz complements a portar au men tèxte, pècas a corregir… Los comentaris que i son entad aquò.
 
 
L’Univèrs
 
Qu’aperam Univèrs l’ensemble de tot çò qui existeish: que’n hèn partida la nosta planeta Tèrra e tot çò qui s’i tròba, tot parièr com las autas planetas, las estelas e los astres de tota traca, e l’espaci qui separa aqueths objèctes cosmologics los uns deus autes.
 
D’aqueras estelas e planetas que n’i a qui podem observar la nueit a vista d’uelh; que coneishem e qu’observam d’autes objèctes cosmologics, mercés aus telescòps de mei en mei performants metuts a disposicion deus scientifics; e tandas observacions que’us an permetut de har suposicions, e de hargar teorias, sus la lor natura, la lor origina, e fin finala suu destin medish de l’Univèrs. Aqueths estudis, hèra saberuts, hèra puntuts, que’us mian tres sciéncias: la cosmologia qui estudia l’Univèrs dens lo son ensemble, l’astrofisica qui estudia la matèria qui’u compausa, e l’astronomia qui estudia los astres e los lors movements.
 
 
De qu’ei hèit l’Univèrs?
 
Las estelas e las planetas ne son pas repartidas a l’azard capvath l’Univèrs: que s’amassan en grans ensembles, segon barcalhons diferents. Lo prumèr barcalhon que’u coneishem tots, qu’ei lo de las galaxias. Las galaxias tanpòc ne’s reparteishen pas a l’azard: que s’amassan en eishamis de galaxias. Aquestes, au lor torn, que forman supereishamis, qui constitueishen lo barcalhon superior d’organizacion de las estelas e planetas.
 
Cada galaxia qu’amassa un gran nombre d’estelas, aquestas estant definidas com astres qui emeten lutz, e de planetas, qui viran au torn d’ua estela e son astres qui rebaten la lutz mes ne l’emeten pas. Lo noste Sorelh qu’ei ua estela de talha mejana; que’u vedem hèra mei gran que las autas estelas per’mor qu’ei hèra mei pròche de nosautes. Las planetas qui viran au torn deu Sorelh que son, de la mei pròcha a la mei luenhèca, Mercuri, Vènus, la Tèrra, Mart, Jupitèr, Saturne, Uranus e Neptun. Sovent, au torn d’ua planeta que viran planetas hèra mei petitas qui apèran satellits; atau, la Lua qu’ei lo satellit de la Tèrra, e Mart, era, qu’a dus satellits, Fòbos e Deimos.
 
 
Expansion de l’Univèrs e Big Bang
 
Dinc au començament deu sègle XXau, la credéncia mei espandida qu’èra que l’Univèrs avè tostemps existit tau com lo podem véder uei lo dia. Adonc, dens las annadas vint, lo gran astronòme Hubble que descobrí que las galaxias e s’aluenhan las uas de las autas. Lo lor nombre ne càmbia pas, mes qu’ocupan un espaci de mei en mei gran: l’Univèrs que’s dilata. Aqueth fenomèn que l’aperèn l’expansion de l’Univèrs, e qu’ei a partir d’aquera constatacion qui los sapients elaborèn la teoria deu Big Bang: segon aquera teoria, non solament l’Univèrs n’ei pas tostemps estat com lo vedem, mes de mei qu’a ua neishença, qui ei precisament lo Big Bang.
 
En qué consisteish aquera teoria? Se l’Univèrs e’s dilata, se la distància enter duas galaxias aumenta au cors deu temps, aquò qu’implica que dens lo passat aqueras galaxias èran mei pròchas, de mei en mei pròchas a fin e a mesura qui arreculam mei endarrèr dens lo passat, dinc a arribar tà un moment qui tota la matèria existenta e’s trobava concentrada en un sol punt, infinidament dense e caut puishque i cabè tota la matèria existenta. L’explosion d’aqueth punt que permetó l’aparescuda de la matèria estelara, e las estelas que’s formèn, puish las galaxias, segon un procèssus qui peu moment e coneishem mau. Qu’ei aquera explosion primordiau qui aperam Big Bang.
 
 
Lo temps
 
Las teorias qui elaborè Einstein au sègle passat (relativitat restrenhta e relativitat generau) que pemeten d’imaginar l’Univèrs. Lo son prumèr apòrt a la sciéncia qu’estó la descubèrta que lo temps ei ua dimension com ne son las tres dimensions de la geometria euclidiana. Atau, que vivem dens un univèrs de quate dimensions e que s’i pòt parlar d’espaci-temps.
 
Einstein qu’establí atau medish que la velocitat de la lutz ei la velocitat mei grana qui posca existir; qu’ei d’uns 300 000 km/s. Qu’ei important d’ac saber, puishque quan observam l’Univèrs ne podem pas véder que la lutz qui emeten las estelas. Per exemple, quan disen que tau estela ei a cent annadas-lutz de la Tèrra, que vòu díser que cau cent ans a la lutz qui emet entà ns’arribar.
 
Las distàncias dens l’Univèrs que son tan granas que l’annada-lutz e i ei la mei bona unitat de mesura. Mes entà’ns har ua idea de l’escala de distàncias dont parlam ací, calculem lo nombre de quilomètres representat per aqueras cent annadas-lutz:
 
Cent ans que representan 100 x 365,25 = 36 525 dias.
 
Au lor torn, aqueths 36 525 dias qu’equivalen a (36 525 x 24) = 876 600 òras.
 
Aqueras 876 600 òras que supausan (876 600 x 60) = 52,596 milions de minutas.
 
Au lor torn, aqueras 52,596 milions de minutas qu’equivalen a (52 596 000 x 60) = 3,15576 miliards de segondas.
 
Adara, multipliquem lo nombre de segondas per 300 000 (lo nombre de quilomètres qui la lutz e cor en ua segonda): en multiplicant 3 155 760 000 per 300 000, qu’obtienem un resultat de 946 728 000 000 000! Lo nombre de quilomètres corruts per la lutz en cent ans qu’ei de 946 728 miliards de quilomètres.
 
E per aquò, 100 annadas-lutz n’ei pas ua grana distància a l’escala de l’Univèrs. Mes que vedem perqué ei mei comòde ací de comptar en annadas-lutz que non pas en quilomètres.
 
Prenem l’exemple de l’estela mei pròcha deu Sistèma solar, Proxima Centauri: que’s tròba a 4 petitas annadas-lutz – mes ne luseish pas pro entà que la poscam véder shens un bon telescòp. Se podèm viatjar a la velocitat de la lutz, que’ns caleré donc quate ans entà i arribar; mes que’s pòt díser parièr d’ua auta faiçon: que cau quate ans a la lutz emetuda per Proxima Centauri entà ns’arribar, o en d’autes tèrmis un astronòme qui obsèrve Proxima Centauri ne la vederà pas tau com ei en aqueste moment, mes tau com èra quate ans abans, quan estó emetuda la lutz qui ved adara.
 
Que i a estelas hèra mei luenhècas que Proxima Centauri. Per exemple, las de las galaxias Cartwheel que’s tròban a uns 500 milions d’annadas-lutz de nosautes, donc quan las espian ne las veden pas com son adara, mes com èran que i a 500 milions d’annadas.
 
A fin e a mesura que la distància de las galaxias observadas aumenta, atau medish lo temps qui nse’n separa qu’aumenta; qu’ei la logica de l’espaci-temps. Quan observam l’Univèrs ne’u vedem pas tau com ei adara, mes, segon la distància, tau com èra a un moment mei o mensh luenhèc deu passat, de mòda que las galaxias qui observam e’ns pareishen mei joenas qui ne son en realitat. Donc, en observant objèctes cosmologics de mei en mei luenhècs, qu’observam objèctes de mei en mei joens, qu’ei a díser mei pròches deu prumèr moment de l’Univèrs, deu Big Bang. Atau, l’estudi de la lutz, de las “informacions” qui pòrta en era e qui los sapients an après de deschifrar, que’ns permet de conéisher e d’explicar lo passat de l’Univèrs.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"El Tàrrega" Igualada ( Països Catalans)
15.

Us imagimeu que hi hagin mès Occitans i Catalans per allí.

  • 0
  • 0
Cristian FORMENT AGEN
13.

# 11 - Bonjorn,
Sabut o es, se comparava, tot simplament, nòstre occitan Gaston "Febus", damb sa "blonde chevelure, couleur soleil" al solelh, nòstre paire noirigiuièr.

  • 1
  • 0
Jig Mimbasta
12.

#10 Quiò, la grafia qu’ei chic o mic en ordi mes que i damòran lhèu uas causòtas d’arreglar. La solucion d'Aitor Carrera n’ei pas pèga. Notem que la frasa “Que pensas ?” ne seré pas ambigüa en parlar : - dab lo sens “Çò qui pensas ?” la votz que ten a baishar sus PEN ; - dab lo sens “E pensas ?” la votz que poja sus PEN. Avent dit aquò, amfibologias qu’existeishen en tota lenga e que contunharàn d’existir. — Tanben que'm pausèvi sustot la question lenga parlada / lenga escriuta. En parlar que contràctam fòrças mots qui percébem coma plan destacats. Atau qu'escriurí : “— Que’t preni la veitura entà anar au borg” quitament se pronóncii : “entà'nà'u borg”… — Mes tot aquò ne’ns ditz pas se i a d’autes planetas abitables acerà haut.

  • 5
  • 0
BOURDON Pau
11.

#7 Bon ser,

Lo nom deu satellit "Fòbos" que vòu díser "Paur". Ne sèi pas briga se i a un astre qui s'apère "Fèbus", mes com bearnés que'n serí flatat, sustot s'èra au centre deu noste sistèma ;-)

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article