Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Parlem de sèxe (en lenga nosta)

Eric Gonzales

Eric Gonzales

Eric Gonzales, licenciat en istòria e lètras classicas, escrivan, editor e traductor. A l’òra d’ara, que tribalha com expèrt a l’Institut Occitan d’Aquitània; qu’ei tanben membre deu Conselh lingüistic deu CPLO.

Mai d’informacions
Los diccionaris occitans que son sovent retrèits per tot çò qui ei de la sexualitat; qu’ei sovent parièr per las òbras literàrias. Per’mor de ‘quò, sovent lo vocabulari familiar e vulgar que manca aus qui n’an pas parlat la lenga nosta joens, dab los deu lor atge. Que vs’auhereisi ací ua garba de çò qui èi podut amassar per çò qui ei deu gascon. Las mias honts que son lo diccionari de Simin Palay e uas quantas òbras literàrias, en especiau Gras e magre e Mélher arríder que plorar d’Albèrt Darclana, recuelhs de contes peberuts parescuts respectivament en 1889 e en 1899. Entermiei, que i a tanben mots e expressions qui èi entenut en devisant dab lo monde, e uns quants qui son suu diccionari francés-gascon de Per Noste. Las citacions que vienen de Darclana.
 
Qu’ei causa coneguda que los òmis, sustot quan son joens, non pensan qu’a aver relacions sexuaus; mes que’s cau prumèr trobar ua partenària, o un partenari, taus qui n’an lo gost. Que cau donc en prumèras arrodejar o amorosejar (draguer) la gojata (o lo gojat), en vistas de l’engalinar (de la sedusir). Se aquesta(/e) n’ei pas interessada per ua eventuau relacion, que balha esquilhòts (met un râteau) au qui la (/qui’u) cossirava, e tot que s’arrèsta aquiu.
 
Dens lo cas contrari, çò de seriós que pòt començar: los dus escalorits que començan en generau per un pòt pregon, puish que van dà’s ua segotida (tirer un coup). Lo sèxe masculin qu’ei designat familiarament peus mots d’arrat o d’utís. D’autas designacions que son vulgaras com la pirala pistòlala teca o lo vèrmi. Lo diccionari de Simin Palay que da tanben la bita, com en francés, mes aqueth mot qu’ei bahida un francisme e que vau miélher estremà’u. Lo cap deu penis mei ric en terminasons nerviosas que s’apèra la hava (le gland). Que cau apitar o quilhar (bander) entà penetrar lo sèxe femenin.
 
Aqueste qu’a familiarament noms d’ausèth: lo cotoliu (qu’ei en prumèras un ausèth pròche de la lauseta), lo perdigalh. Que l’apèran tanben l’arramon o la peceta, o enqüèra lo batistèri. Dens lo register vulgar, que l’apèran tanben la pinana, la parratala monoisha; a Ortès que disen tanben, per las rasons qui podem imaginar, lo horat milhoquèr. Que i a mots, tanben, qui s’aplican aus organs genitaus deus dus sèxes: la naturalas vergonhaslas hontasla marchandisa. En demei d’aqueths tèrmis qui son deu bacin de l’Ador, Palay que’n da quauques autes, un de la Lana Gran, lo boharlet, e mei d’un deu Medòc. Enter aquestes que n’i a un qui ei passat dens lo francés regionau emplegat dens tota la Gasconha: la shona.
 
Que i a un vèrbe qui’s pòt emplegar shens connotacion especiau dab lo sens d’aver relacions sexuaus: qu’ei l’inofensiu anar.
 
“Hòrt sovent, lo ser, qu’anèva
dab lo regent…”
 
Que disen tanben dromir dab quauqu’un; mes vulgarament, qu’emplegan jogar o borrar. Ja que la reparticion d’aqueths dus vèrbes e semble espaciau (lo prumèr qu’ei deu parçan d’Ortès e de las Lanas, lo segond de mei tà l’èst), que diserí que lo prumèr n’ei pas autan vulgar com lo segond (dab la medisha diferéncia qu’en francés enter baiser et sauter).
 
“Qu’èran un hèit, en tau requèsta,
entà confessas arrencats;
qu’avè dit cadu’ causilhòta,
Janton de Masclut, au pastor,
quen d’aver jogat u’ hilhòta,
a condar lo cas es metó.”
 
L’òmi que cau que hàcia lo son tribalh se ne vòu pas que digan que la soa hemna e sia mentavuda mau jogada:
 
“Lo gojat que’s torna virar,
e credetz que la mau jogada
ne’s planhó pas lo lendoman…”
 
Entad aquò, que vau miélher que sia caut:
 
“Assajant l’un e l’aut,
que preirèi [prenerèi] lo mes caut
entà serví’m d’apriga,
b-è, bè,
que si [sia] b’ròi o lèd!”
 
Que i a d’autes mots enqüèra entà mentàver l’acte de carn: plantar lo clau, e tota ua cordiòla de mots dont lo sens prumèr e designa l’acoblament d’animaus com auquir o galhir. Com vs’ac podetz pensar, que son terriblament vulgars. Lo movement d’anar e tornar deu sèxe masculin dens lo sèxe femenin que s’apèra lo tira-l’i-bota. A bèths còps, n’ei pas dens lo sèxe femenin qui lo penis hè aqueth movement, mes – que lo partenari e sia hemna o òmi – dens la puç, qui apèran tanben, a bèths còps, lo horat merdèr o trauc merdèr.
 
Mes dens las hemnas, que son tanben importantas las popas (o los sens), qui familiarament apèran los ponhòcs; los caps carnuts per on popan los mainatges, e on joenas hemnas qui i a de uei lo dia e’s hèn pausar piercings, que son los tets o los bècs.
 
Practicar lo sèxe solitari que’s ditz, segon lo diccionari de Per Noste, hrochà’shar tirar leiton o har sabar la hava. Sola la dusau expression que’s pòt aplicar tanben a las hemnas.
 
 
Ua cordiòla de qualificatius insultants entà las gojatas “amèchas”
 
Mes la reprobacion sociau que miaça, uei enqüèra, la jaubèla (la meufla nana; segon Palay lo tèrmi que s’aplica a ua hemna plan hèita deu son còrps, mes que l’èi entenut shens que dab aqueth sens e a bèths còps de manièra pejorativa) qui’s dèisha anar tròp adaise a relacions sexuaus dab partenaris diferents: se disen d’era qu’ei ua gojata amècha (une fille facile), n’ei pas un compliment; mes en suberpés que riscavan de la mentàver per ua cordiòla de mots chic o mic insultants: diablessa,garçasaganajanfotressadesgansoladaflòrafrisacauçon (aqueste qu’ei masculin e bessè un empront au francés deu sègle XIXau) o tot simplament puta:
 
“Que’s vira de cap a l’espós
(aquí qu’es lo b’ròi de l’istoère)
e que’u ditz: “Jan, e’vs prenetz vos
aquesta puta per la vòsta
esposa?” Lo maire qu’es hart
de vin, ce’s pensà lo Pècòsta.
“E’vs prenetz vos aqueth cornard
(ce ditz lavetz a la Janeta)
preu vòst e legitime espós?”
L’esposa, dejà tota dreta,
n’avó pas la canta au son gost…”
 
L’òmi qui cèrca aventuras dab l’ua e dab l’auta ne risca pas tan gran causa, tot dòi que l’apèren hemnassèrcotilhoèr o codiu (coureur de jupons).
 
Mes metiam que la relacion tan plan començada e dure e que nat deus dus partenaris n’ane córrer aulhors: lavetz, que seràn amistòi (petit amicopain) e amistòia (petite amiecopine).
 
 
Las professionaus
 
Ua mencion especiau entà las hemnas qui’s hèn un mestier de dar plaser aus òmis: que las apèran familiarament las damisèlas o las nòvias. D’autes còps, que tribalhavan amassa en bastiments aperats bordèls, segon Palay (Darclana qu’emplega la forma bordèu). Aqueths establiments que son barrats que i a hèra e a mei anar mei que s’i parla d’escòrts qui receben los clients en un apartament. Au dia de uei, que pòden estar autanplan òmis.
 
S’avetz lejut aqueste article, qu’ètz capables adara de parlar de sèxe, o, com disen familiarament, de trucamelic (de cul), en gascon. Qu’espèri que d’autes que jo e miaràn lo medish tribalh d’amassar mots suu subjècte tà las autas granas variantas de l’occitan: que’s cau ua lenga (ací, qu’ei lo cas d’ac díser) tà totas las ocasions de la vita.
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Matieu H. Cassiac
28.

#27
S'es lengadocian, aquò demòra d'occitan (a un nivèu de definicion pus larg).

Segon mon umil vejaire, i a pas de règlas absolutas. Es lo contèxte (e los limits de l'interlocutor) que deu lo decidir: se val mai dire "occitan" o lengadocian, gascon, etc.

Per exemple fàcia a un decideire a priori ostil (ministre, elegit o autre) es benlèu mai intelligent de dire "occitan" (o occitan-lengas d'òc, segon lo chafre oficial), dona mai de fòrça e d'espandiment a nòstre projècte, mès sus lo terrenh (amb d'elegits locals, o de monde mens "conscientizats") me sembla mai pertinent de parlar de lengadocian, gascon, e perqué pas "patois" (à consommer avec modération quand mèmes) per nafrar pas las abituds eretadas e los pretjujats enrasigats.

La question de "l'occitanitat" del gascon es un problème teoric important mas fòrça complicat: pauc de monde son capables d'en comprene los fondaments.
Crese que pel moment avèm besonh d'èstre mai finòts, pragmatics e solidaris, l'urgéncia es al nivèl sociologic e politic pas teoric: l'important es de crear las condicions optimalas per que la lenga (nomenatz-la coma volètz) se parle e se transmeta en familha e dins la societat ; per que i aja encara de bèlas creacions culturalas, jornalisticas, artisticas e sabentas etc. e non pas solament de discussions estèrlas menadas per de mièg saberuts sus internet.

Lo prètzfach es enòrme e ieu lo tròbi motivant.


  • 7
  • 0
lemon incest
27.

#26 quiò un dico hèra lengadocian vertat, qu'ei estranh d'aperar açò ''occitan''. Que s'i perdem las aucas! perqué non pas aperar açò un diccionari lengadocian? parièr dab lo dico de bodgeta de Sauzet...quina engana!

  • 8
  • 12
Matieu H. Cassiac
26.

#24 Florian Vernet a ja fach aquò dins son diccionari occitan, qualques paginas son consagradas al lengatge de la sexualitat (en lengadocian)

  • 5
  • 0
ltrobat
25.

#7
E perqué pas? Que podem saunejar que dus joens gessits de Calandreta que "jòguen" en occitan...

  • 1
  • 0
Eric Gonzales
24.

#22 Òc, e perqué non en anglés tant que i ètz ? Lo monde que comprenen "pussy", "dick", "cock"... Qu'ei perfèitament normau qu'Anaèl e volha conéisher aqueths mots en lengadocian. Lo comentari #16 que'ns hè saber que i son las honts entà recuperar aqueth vocabulari en lengadocian, los "Fablèls" e los "Contes atal" de Perbòsc. Qui s'i atelarà ?

  • 3
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article