Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Dògma, occitanisme e exclusion

Eric Roulet

Eric Roulet

Creator, compositor e contaire de la companhia de musica occitana Gric de Prat. Pedagòg e especialista en educacion. Es adara musician e professor d'occitan

Mai d’informacions
Je ne suis pas d’accord avec vous,
Mais je me battrai pour que vous puissiez le dire.

(atribuït a Voltaire)
 

A còps, i a daus comentaris  dens lo Jornalet que me hèn dòu…
 
Parli pas sonque daus articles mens, se non tanben, daus articles en generau, quan se tròba que lo cronicaire se tira mei o mens de la “dogmatica” occitanista.
 
Alavetz, estujats per l’anomimat (e en amuishar un coratge daus grans), arrriban sus la tela daus comentaris, agressius, trufandècs e quasi a la limita de l’ataca personau… Trista imatge de balhar aus lectors que, de segur,  esperan una auta ubertura d’esperit dens l’occitanisme.
 
Solide, aqueths maishants comentaris son chic, hòrt chic,  a costats daus centenats de legidors dau Jornalet, mes egau, on son los autes? On son los que vorrin davançar dens la pensada collectiva e contribuir a sa dubertura?  E perqué deishar atau la plaça liura a l’embarrament dens una còla de dògmas, de mei en mei exclusius de la diversitat?
 
De hèit, ací me pareish estar lo problema vertadèir: la pensada occitanista es a se bastir sus una seguida de cresenças, que tota persona qui s’en vuiré tirar serà trufada e excluida.
 
Aqueths dògmas  son a definir una pensada normativa de mei en mei estrèita.
 
Èi tostemps ajut paur daus que se pensan dens la vertat e es pas de bon grat per l’occitanisme, que, au contrari, diuré voler amassar en incluir las diversitats. Una cultura, se diu d’estar, per definicion,  plurau!
 
Deisharèi dab plasèr aus que se “vòlen sheitar per s’espiar  caminar”  lo suenh d’apitar la lista de las pensadas dogmaticas de l’occitanisme, las que se disen e las que se disen pas, en tot damorar a flor de boca. Mes egau, atau d’enriquir la contesta (se pas jamei i a debatuda e non pas ataca trufandèca), ací quauquas vias de pensada:
 
- Dògma: l’occitan es una sola lenga dialectalizada. Solide, i a bonas rasons, lingüisticas e scientificas, per ic pensar, mes egau…
 
Hòrabandits! Los que pensan meilèu las lengas d’Òc e que s’agradan mei de deféner lo parlar locau. Pertant, sèm tots a deféner la medisha lenga, non?
 
-  Dògma: Occitània es una nacion. Una ideia gessida de l’unitat linguistica, que se gausa pas tròp clamar, mes que damòra presenta dens mantua causida: crotz dau Lengadòc coma bandèra de tots, Tolosa  coma capitau d’Occitània eca. Es egau una concepcion nava, shens raiças istoricas. Gatge de reconquista per los uns, realitat umana per los autes, l’ideia de nacion occitana es una causida, una via possibla e pas forçadament la sola.
 
Hòrabandits! Los que pensan nacions redusidas e istoricas: Biarn, Provença, Gasconha, o de ciutat (Marselha, Tolosa o Bordèu). Eliminats tanben, los que refusan tota idèia de nacion e sonque vòlen défener l’unitat culturau.
 
- Dògma: La còla tecnocratica occitanista (elegits, “professionaus” e experts de tota mena), assegura a l’ora d’ara, l’espeliment  de la cultura d’Òc.
 
Tot lo monde sembla d’aver desbrombat que l’ensenhament de l’Òccitan es a cabussar dens mantun lòc on la logica administrativa e politica passa davant lo besunh de la lenga. Tot lo monde semblan de non pas véser que la “creacion culturau occitana”, causida per la Mossurèra (una tota petita còla amistosenca), es a s’embarrar dens un monde talament redusit, que n’an perdut tot ligam dab lo tarrenc e tota progression possibla…
 
Hòrabandits! Tots los autes artistas non amistosencs, mes tanben las associacions e los militants que n’an pas lo grat d’agradar o de servir los ambits …
 
Dògma: Lo folclòre defen una vista passada e trufandèca de la cultura d’Òc. Es curiós que dens una tropa de país europèus, lo folclòre es considerat coma una via sancèira  e viva de l’expression culturau. De pertot, las formacions an  sabut crear en partir de sos utís pròpris…
 
Manca en Òccitania, perqué?
 
Hòrabandits!  Tots los grops folclorics occitans, e… i a una tropa! Egau, defenen pas, eths tanben, un ram de la civilisacion d’Òc?
 
Atau passam de mei en mei, au nom de l’ortodoxia occitanista, d’una cultura de l’incluir a una cultura de l’escluir… E tot aquò dab lo silenci de la majoritat. Benlèu pr’amor qu’a deishat d’i créser?

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mathieu Castel Marselha
12.

#11 As ben rason mon bèu...

Lo dògma "Occitània es una nacion" per ieu tanben me pareisse fòrça minoritari, emai siguesse dins lo mitan occitanista... Es estranh d'aguer lo sentit reversat...

Quant a la musica trad... ben, s'apren bessai au fach qu'au bot de 50 versions per 50 gropes diferents dau Boier, dau Se canta, dau Joan Petit, dau Polit mes de mai e companhia, cresi que n'avem un pauc fach lo torn... Compreni lei programators qu'an de besonh de diversificar un pauc çò que meton en avans e de mon costat, me sembla que fau privilegiar la creacion nòva en occitan...

  • 7
  • 0
Casa Mars
11.

"Occitània es una nacion", un dògme occitanista ?!!!

Pensi que vivem pas dins lo meteis monde e qu'avem pas rencontrat lei meteissei gens !
Perque la GRANDA majoritat deis actors occitanistas "oficiaus" considèran pas Occitània coma una nacion. Se considèron quasi totei francés e n'en son fièrs.

Aquèu dògme es un pantai, perque es pas que l'òbra de quauquei militants patriòtas occitans, que fòrman benlèu une bèla part dei legidors dau Jornalet, mai que rapòrt ais occitanistas son considerats coma de "sectaris minoritaris".

Aquò dich, fau arrestar un pauc amb la musica tradicionala, de totjorn se considerar victima de l'elita occitana. Degun considera que la musica trad es passada de mòda, pensi simplament que i a de musica trad que fan vielha e que donan ren de nòu, e que doncas degun s'i interessa.

  • 7
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
10.

#8 Òc, o confirmi e o planhi, après de longàs escambis, de còps ben durs, amb lei membres dau Collectiu Provença. Quand parlan de "reconeissença de la lenga provençala", cèrcan pas l'oficialitat dau provençau dins la vida publica (i seriam totei consents) mai l'enebiment de la grafia classica dins l'ensenhament, çò que ja se faguèt sota la pression de seis amics. Preferissi la nòrma classica mai se me caliá chausir entre lo francés de pertot e la preséncia sistematica dau provençau de grafia mistralenca, es clar que m'estimariáu mai la segonda possibilitat.

  • 6
  • 0
Domergue Sumien Ais de Provença
9.

#6 Òsca, amic Garric ;)

  • 5
  • 2
Domergue Sumien Ais de Provença
8.

Precision importanta. En Provença, aquelei que practican l'exclusion son lei pseudomistralencs partisans d'una pretenduda lenga provençala separada: elei demandan dobèrtament l'interdiccion de la grafia classica e l'imposicion de la sola grafia mistralenca dins l'ensenhament public. Es provat...
Cresi qu'Eric Roulet analisa pas la situacion reala sus lo terren: acusa leis unitaristas quand, en realitat, son lei secessionistas que practican l'exclusion.

  • 9
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article