Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo govèrn de la paur

Eric Roulet

Eric Roulet

Creator, compositor e contaire de la companhia de musica occitana Gric de Prat. Pedagòg e especialista en educacion. Es adara musician e professor d'occitan

Mai d’informacions
La peur est mauvaise conseillère 
(arreproèir francés)
 
 
La regenta venèva de passar lo son diplòma de professor…
 
Per sas purmèiras vacanças, li faliva adobar sos cors: los conselhèirs auràn de véser la causa a la rentrada.
 
Diu quau engueish! Mei de vint còps escrivut e tornèt escríver, mei de trenta còps dens la jornada telefonèt e tornèt telefonar a sos colègas… Las nueits shens dromir s’amolonèren quan lo flaquèir uflava los enjòcs. E si pas jamei?
 
E si pas jamei que? On es lo risc vertadèir?
 
Vertadèira o saunejada, dens lo cap de la regenta nòsta, la paur mia la pensada e amuisha lo camin de seguir.
 
Lo petit Jan es a plorar: pas sonque 15 sus 20! N’a pas sonque gahat 15 sus 20 au son darrèir dever de matematicas! Dab un result atau, segur que va mancar lo son avenidor e Pair e Mair que van romegar.
 
Impossible de consolar lo mainat: la terror, amolonada dempui tant de temps a hrèita de s’espandir.
 
Vertadèira o saunejada dens lo cap dau dròlle, la paur mia la pensada e amuisha lo camin de seguir. Sap lo petit que n’aurà 12 ans sonqu’un còp dens sa vita?
 
La dauna de La Poste se hèi agressiva quan li expliqui que m’agrada milhor lo sagèu vielh que non pas lo paquet navèth (que còsta mei car). Qu’a paur. Sap que si n’a pas vendut lo sarròt previst, i aurà castiga o au mens repotegada de son capdau. Vertadèira o saunejada, la paur mia la pensada e amuisha lo camin de seguir.
 
Son tres exemples tirats de la vita-vitanta, mes que sabem com la causa es generau e com sèm tots gavidats per la paur.
 
Crisi, caumatge, crimis a pièlas, las mediàs son d’espandir la terror de pertot: la mauhisança generalisada per milhor véner una proteccion pletorica. Dromitz de plan ciutadans! Los que vos governan son de vos protegir contra tot o quasi!
 
En quauquas annadas, la paur s’eslissèt dens totas las relacions umanas, mauhisença deus uns cap aus auts, dinc a desbastir tota ideia de franquesa. Tota accion, tota pensada hòra lo “normau” pòt pas sonqu’estar una presa de poder o una temptativa per enganar l’aut. Atau las diferéncias, que pertant son de la natura umana, qu’an de desaparéisher au profièit d’un comportament normatiu que passa per rassegurant.
 
Tanben s’engreishèt la paur de las calamitats naturaus: las malaudias, los tèrratrems a autas explosions volcanicas an totjorn existit. Esturen consideradas dens lo passat com un mau divinau o de la Natura que cadun avè de suportar.
 
Dab la creishença de la presentacion mediatica, la paur uflèt de mei en mei: contadas cada jorn, las calamitats semblan de se produsir de pertot atau de vàser un dangèir permanent.
 
Darrèir vasut de las trobadas mediaticas: “lo principi de precaucion”, un gatge deus bons au servici de la normalizacion e de la mauhisança. Pòt perméter d’espandir la paur davant medish que i agi un dangèir! La possibilitat balhada aus que nos gaviden d’inventar a pièlas las navetats de mòda en matèria de risc!
 
Solide lo Monde es plen de dangèirs: urosament, com harim per víver shens?

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Eric Arbanats 33
4.

D. Gordon Livingstone dens "La vieillesse vient trop vite et la sagesse trop tard" p. 175, chap. 25 : "Nous n'avons pas les bonnes peurs" ed.Marabout 10€

  • 1
  • 0
Servianés Lengadòc
3.

Lo govern de la paur al benefici dels meteisses de totjorn, los òmes que s'amagon detràs las poderosas bancas internacionalas .

  • 1
  • 0
Eric Roulet Preinhac
2.

Mercèi per aquesta analisi tant pertinenta.

  • 0
  • 0
Guilhabèrt de Castre Montsegur
1.

La vòstra soscadissa me sembla interessenta. Mas non soi pas segur que la páur siá una causa plan novèla dins nòstre paure mond. Simplament, a cambiat d'objècte amb la mudason de las mentalitats. Quina mudason, e de quora a quora ?

A l'edat mejana, los crestians temián pel sieu salut dins la vida de delà la mòrt. Los dangièrs de santat, de fam, de subrevida a las violéncias senhorialas e arlandièras fasián partida del païsatge uman ordinari.

Amb los tempses modèrnes, fòrça mai mond se chauta ben pro de la mai qu'ipotetica vida après la mòrt ; i creson pas mai. Fa que la páur s'es desplaçada per ocupar lo camp entièr de la vida vidanta. L'obligacion "d'estimar son propdan", "d'estimar son enemic tant coma se-meteis", obligacions qu'afortissián al mens un pauc lo ligam societal (se que non social) s'es envolada. Mas en lòc e plaça es venguda, pauc a pauc (amb una acceleracion fortassa après lo segond conflicte mondial) de "profieitar al maximum de la vida". Una vida plan capitada es venguda non pas mai una vida eroïca ni mai vertuosa, mas una vida profieitosa. La páur de far pas mai pro profièits (e totes òrdres, pas sonque financièrs) es venguda senhorejar una vida umana cambiada en competicion per saber qual mai jausiriá pel sieu solet compte personal d'aquelas pauras existiéncias que nos son impartidas. Aquò, si qu'es novèl.

La páur del drollet que sonque 15/20 en matematicas, aquesta páur s'envòla tre qu'una societat arcaïca l'assigna a far païsan coma sos paires abans el, independentament de sos meritis en competicion escolara. La societat dels ans 1950-2000 a cambiat radicalament subre aqueste punt, mercés a çò que nos vendèron per un "ascensor social". A l'ora d'ara, aquesta maquina es en pana. L'aristocracia, non pas mai militària mas politica e, subretot, financièra, es a mand e tornar clavar las estratas socialas. La páur va encara evoluïr e se despla!çar endacòm mai. Mos escolans començan ja dempuèi longtemps de se chautar gaireben totes de sos resutlats…

Per combatre la páur que ne parlatz, caldriá poder concebre puèi realizar una societat ques los umans i viurián amassa dins una egala respectabilitat, e non pas en competicion per se disputir vanetats ni perseguidas de las aurassas. Coma o disiá lo Qoelet : "Res de nòu jol solelh" !

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article