Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Triste avenidor dau moviment associatiu?

Eric Roulet

Eric Roulet

Creator, compositor e contaire de la companhia de musica occitana Gric de Prat. Pedagòg e especialista en educacion. Es adara musician e professor d'occitan

Mai d’informacions
Se debanèt a Bordèu divendres passat, organisat peu Conselh Generau de Gironda, lo rescontre annau de la vida associativa. Una ocasion en fòrma de collòqui,  aufèrta au moviment associatiu de se “shèitar per s’espiar caminar”…
 
Un moment de soscada brac mès fin finau daus bons,  dens un present que truca de mei en mei hòrt a la pòrta. La soscada comencèt per una conferència de Marie-Helène Baqué, sociològa,  suu devengut dempui quauquas annadas daus moviments associatius en generau e d’educacion populària en particulèir.
 
Agim podut pensar que lo(s) moviment(s) occitans, aucupats de la defensa de lora cultura, escapin a las consideracions generalistas que presentèt la sociològa, mes egau, estèrem convençuts per la pertinència de las concluidas tocant tanben l’accion culturau occitana.
 
Atau que pensèri contar un abracat d’aquesta soscada (dab tot lo subjectiu de la paraula transportada)  aus legidors dau Jornalet e se las concluidas son de héser soscar, tanben los occitanistes que sèm, n’auram pas totafèit perdut lo temps.
 
De qué son devenuts los objectius de conquista de l’educacion populària?
 
Los moviments associatius passèren d’una logica militanta de l’engatjament dinc a las annadas ueitanta, a una institucionalisacion progressiva e (mei o mens) a una reconeishença oficiau. Aquò se hasut dab una migracion dau militantisme e dau benevolat de cap a una professionalisacion de mantuns actors:
 
– Una partida d’aqueths estèren engolits dens lo monde politic,  a la debuta per milhor deféner la fe militanta, mès lèu, deishèren lo militantisme per sonque s’aucupar de promocion politica e(o) personau.
 
La politica ten sa logica qu’escapa au tarrenc…
 
– Lo desvelopament daus mejans financèirs publics desemboquèt sovent sus una professionalizacion daus responsables au dehens de las associacions.  Mes aquí tanben la logica dau professionau escapa a la dau tarrenc, e la necessitat de guardar son emplèc desvelopèt una “corsa a la subvencion” que passèt largament en dessus daus objectius màgers de l’associacion.
 
Aquesta evolucion s’engreishèt dens las annadas passadas dab lo desvelopament dau finançament “au projècte”, dab la baisha dau finançament public e sustot dab l’evolucion  tecnocratica que demanda de mei en mei una tropa  de paperàs atau de justificar una accion, devenuda fin finau segondària.
 
Ajustarèi la malaudia plan francèsa dau “professionau” e dau “diplomat” sols competents per l’accion pui qu’abilitats per ic héser.
 
Lo professionau ten sa logica qu’escapa au tarrenc…
 
– Atau las federacions e associacions de bèra talha desvelopèren un hilat “parapublic” de mei en mei eslunhat de las petitas associacions de tarrenc o de las personas doblament privadas de paraula; venen de las estructuras “representativas e professionalizadas” d’una parta e dau monde politic d’auta parta que sonque vòu conéisher lo “parapublic”.
 
La virada necessària de la democracia directa e de la paraula populària estèt mancada dab la complicitat medish daus que se baturen pr’aquò.
 
Una brava partida daus militants, desgostats,  deishèren de se bàter per s’investir dens un avenidor personau en tot abandonar l’ideia medish dau “ben public”.
 
Mes damòra una tropa de petitas associacions de tarrenc e de personas isoladas, privadas de tota paraula,  on s’engreish l’amarumi e l’agressivitat contra lo monde politic e institucionau.
 
Una situacion “explosiva” que gessís de la logica tecnocratica e de la confiscacion dau poder colectiu au profièit “daus especialistes autoproclamats”.
 
E pensatz que lo moviment occitanista escapa ad aquesta evolucion?

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ebé
1.

Es justament aquò, la tòca de las associacions es passada a cercar de subvencions e pro, en avent perdut l'esperit perque foguèron creadas

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article