Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Cap a un occitanisme navèth?

Eric Roulet

Eric Roulet

Creator, compositor e contaire de la companhia de musica occitana Gric de Prat. Pedagòg e especialista en educacion. Es adara musician e professor d'occitan

Mai d’informacions
Dens la nòsta Gironda, au mens, la preséncia culturau occitana s’atuda doçetament dens l’indiferéncia generau…
 
L’ensenhament  acaba de desaparéisher dab la barradura daus cors dens los licèus e los collègis, los projèctes de classas bilinguas son tots de cabussar davant lo refús militant daus ensenhaires. L’accion culturau s’a pas jamei podut conquesir  e guardar un public vertadèir: los concerts, quan son organisats, se deven acontentar d’una petita còla “d’aficionados”. (Medish se duas o tres formacions musicaus pòden servir de contra-exemple). Lo hilat militant tradicionau, lo de las associacions, escornit dempui pausa, damòra mut e deisha héser: enter lo flaquèir, los ambits personaus e las pelejas que non s’acaban pas,  la plaça manca per una estructuracion que pusqui miar batalha.
 
Atau sembla se debanar aus nòstes ulhs la fin d’un mija-sègle d’esfòrç per tirar dau desbromb la cultura occitana. La preséncia publica, que pas jamei estèt hòrta, es adara talament redusida que l’existéncia medisha de la lenga e de son istòria es ignorada per la majoritat de la populacion: Bordèu es una ciutat francesa e tostemps ic estèt!
 
Alavetz? Caminam cap a la fin de la cultura occitana en Gironda?
 
De longa ic pensèri… E pui, se harguèren chic a chic navèras accions, a còps tot a fet en dahòra de l’occitanisme tradicionau  e miadas per  gents navèths… Ací vasut una Calandreta, alà un maire cap-borrut acabèt d’aubrir una classa bilingua (la sola de Gironda), ací es hestejat un poeta gascon locau, alà  una escòla de musica organiza un estagi de musica tradiconau  per sos mei grans escolans eca…
 
Los navèths defensors de la cultura occitana son egau plan desparèirs dau teishut militant tradicionau, e la rencontra, quan se tròba, es a còps plan mauaisida. Una ubertura navèra e una mudacion ideologica seràn necessaris per ne pas pérder los aquesits d’un sègle d’occitanisme atau com se passèt sovent a la vasuda de l’ideia occitana en sortir dau Felibritge.
 
A desfaus d’una preséncia publica, es dens l’istòria que se pòt rencontrar la cultura gascona e es en nom de la sauvaguarda dau patrimòni e de l’istòria nòsta que son miadas las accions navèras. Los navèths actors culturaus son passionats de patrimòni  e ic vòlen assumir. La modernitat a deishat d’estar una condicion de subervíver.
 
Dens la medisha dralha (l’avem jà escriut), la cultura que se diu sauvar es, davant tot, la dau son país: se parla de cultura gascona o bordalesa. Lo sentit nacionau occitan e los mites que l’acompanhèren son desbrombats. Egau, jo sentiri pas jamei nada oposicion a una “apartenéncia rasonada” a la cultura occitana, atau com hèn los gasconistas dau sud enlà.
 
Nada politica dens lo “navèth occitanisme”, nada politica au dehens de la cultura d’Òc, las accions son  culturaus e vòlen deféner la cultura, nada politica en dahòra, las navèras “iniciativas” venen de tot costat politic, de drèit com d’esquèrra. L’imatge “esquèrrista” dau moviment occitan gessida de 1968 diu passar s’aqueth vòu rencontrar los navèths vinguts.
 
Tanben  tot ruralisme es passat: los de uei n’an pas coneishut la vita de campanha e la pratica dau patoès. Nada vergonha, ni de cap a la cultura sabenta ni de cap a la cultura populara e totas duas se mesclan dens l’ideia de cultura gascona.
 
Fin finau, lo debat deisha d’estar tant passionat: la cultura occitana es una part de las actvitats daus navèths actors que son lo mei sovent engadjats dens una tropa d’autas cuentas: patrimòni, politica, musica eca. La defensa de l’identitat  s’impausa com una dimension navèra dens un projèit personau o collectiu ja existent.
 
On es lo problèma? 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Dàvid
3.

#2 Es pas de confónder estructuracion e totalitarisme. Un projèit de societat ne vai pas sens una estructuracion dau territòri, d'una mòda o d'una auta. L'estructuracion qu'es perpausada per l'occitanisme d'anueit (un moviment sociau qu'es a man de har descénder per carrèiras mei de 30 000 personas sus una causa que ne rapòrta pas un ardit me sembla ben galhèir per un qu'es a la clanquèira) es au contre polinucleari, shens nocion de capitala o de centralitat lengadociana o auta (a la diferéncia dau modèle gascon).
Lo vielh hantaume dau modèle centralizador unicament acarat a Tolosa a 50 ans de retard e ne correspond pas mei a la realitat d'anueit. Pòden desencusar l'inhorença d'una brava partida daus Occitans d'aquera realitat novèra per la manca de comunicacion d'aquestes novèths moviments occitanistas, que son encara junes e mau estructurats.
E ende çò de "una lenga, un pòble, un país", se tròba malurosament que la purmèira afirmacion es una realitat. D'aquela, pòden tirar en mòda de conclusion las duas autas, o pas : es un cadun que se fèi son idèia.

  • 0
  • 0
Pauròt Engolesma
2.

I aguèt diferents occitanismes dempuèi las annadas 50. Totes an conegut un fracàs e l'occitanisme politic es quasi mort. Lo darnièr avatar de l'occitanisme es una version de mai en mai imperialista ambe un discorse fòrça centralista, ambe l'ajuda d'una partida dels Catalans. Mai es a desaparéisser e mai es totalitar. Aquel site es una mèna de refugi pels centralisators mai extremistas, a la francesa poiriái dire.
UNA LENGA, UN POBLE, UN PAIS, pas cap d'alternativa siquenon sètz un traïdor.
Espèri las sagetas tuaires rojas...

  • 2
  • 3
Dàvid
1.

Serí pas tant pessimista coma l'Eric, quite se compreni son amarumi. Lo Bordalés s'a mancat la carreta de l'occitanisme après 1900, ponh. O sabem, es dishut e redishut. D'autes parçans occitans se l'an mancat tanben (Bassa Auvèrnha, Vivarés-Aups, localament en Provença...) e n'es pas un drama.
L'occitanisme n'es que la partida visibla d'una concepcion dau monde e de l'umanitat. A coneishut mantuna etapa ideologica : reialista, reaccionària, gauchista, boboïsta... N'es que lo rebat daus combats dau monde que l'entorneja, ni mei ni monh.
Egau, cuti sincerament qu'òm pòt malaisidament èster occitanista shens creire a de las valors coma l'egalitat de las lengas e de las culturas, lo dreit de cada puble a existir e parlar sa lenga, la riquessa que carrèja lo mestissatge linguistic a condicion d'estar intelligentament pensat...
Per Bordalés, i a un occitanisme politic reneishent, qu'òm l'aimi o pas, qu'òm o vulhi o pas. Entre dètz e vint elugits girondins se son engatjats - per escriut - dens la defensa de las valors occitanistas, certans son estats elugits a la darrèira escadença electorala, d'autes o son dempuei pausa, certans se son desclarats, d'autes lo hèsen shens lo díser, mès aquò rai : l'important es l'accion. En Bordalés, elegits s'ahuecan per la cultura occitana contemporana, hèita d'obertura sus l'espaci eurò-mediterranenc (que los pòrts de la façada Atlantica coma Bordèu, Baiona, Lisbona, Portò o Tanger ne'n hèsen partida, rapèli) e de coësion sociala reviscolada. Projèits de classas bilingas, d'opcion au collègi, d'una jornada consacrada ad un poèta locau (probable lo mème) e benlèu una Calandreta que caufa... N'es pas un fantasma : se passa desn la realitat a Saucats, St-Andrés-de-Cubsac, Lo Goiran, Bèglas...
E aquò passa per un occitanisme politic, ben de verai : shens politic, cap d'associatiu ! Qui vòta las subvencions ? Qui balha lo locau ? Shens una politica publica politica occitanista, ne pòt pas i auger d'occitanisme culturau associatiu.
Oposar los dus n'a pas de sens.
Donc occitanisme politic en Gironda, n'i a o dau mens i a la plaça per que n'i auge un.
Occitanisme culturau, apitat a l'identitat locala e obèrt sau mode, i trabalham.

Quitatz-nos un petit de temps !

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article