Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Afichar lo fach nacional occitan

Occitània es granda. Vai d’Ador a Briançon e de Bordèu a Niça. Aquesta talha pausa lo problèma de la coeréncia nacionala. Que cal afichar lo fach nacional occitan pertot. Dins cada comuna. Qu’o cal far de manièra pedagogica. En Bretanha, avèm la meteissa problematica amb lo Léger Atlantic. Dempuèi qu’aquel departamant foguèt separat de la rèsta de Bretanha en 1982, es un combat de cada jorn per i far viure lo fach nacional. Per contrastar la propaganda dels “Païses de Léger” maldiches. Per menar aquela lucha los militants bretons an d’imaginacion. Una de lors accions poiriá inspirar los patriòtas occitans: sus cada panèl d’intrada de vilatjàs del Léger Atlantic i a un grand pegasolet “Bretanha” jos lo nom de la comuna. Cada jorn lo mond que passan davant lo panèl amb lo nom de la comuna veson “Bretanha”. Totparièr los toristas.
 
Perqué pas far la meteissa causa pertot en Occitània? Seriá una manièra pedagogica d’afichar lo fach nacional occitan.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Bernat MM Tarba Bigòrra
21.

#18
Era causa qu'ei, que de noms de vilas e vilatges que an sauvat era sua fòrma en era lenga Aquitana (pre-indo-europea, proto-basc...), que n'i a ja bèth pialèr en Gasconha !!!! Non auèm arren, o tan paucas causas a cambiar. Uns exemples : Vasats, Andernós, Biscaròssa, Ishós, Tarnòs, Baiona, Gurs, Auloron, Bascós, Urgòssa, Aush, Ansòst, Baset, Bors, Odòs, Antist, Tarba, Ibòs, Lorda, Angaís, Laruns, Arbeòst, Ger, Adast, Sassis, Esparròs, Borisp, Arrish, Lombrès, Orda, Cierp, Cirès, Luishon, Bossòst, Les, Bausen, Vilamòs, Arties, Soeish, Aussenh, Arbàs, Salèish, Giròsp, Urau, Gerus, Sentenh, Irasenh, Agert, Augirenh, Samortenh, Estoèu, Erp, Biert, Alòs.......

  • 0
  • 0
L. Ch.
20.

#17
#14
E-ben quò sint bon la jòia aquí... Son de pas creire quelos comentaris ! Es possible dire quicòm aquí ?
Mossu Lecuyer es de bona fe quand dise aquò... Sem totjorn a purar que degun pus s'enterressa a nòstra linga e aquí que i a quauqu'un que o fait, en mai d'aquò 'na persona que damòra pas au país, avètz pas trobar ren mèlhs que l'enviar permenar ? Paure monde !

Sobretot qu'auriem tant d'aprene daus bretons mai de lor luta !

  • 0
  • 0
L. Ch.
19.

#17
#14
E-ben quò sint bon la jòia aquí... Son de pas creire quelos comentaris ! Es possible dire quicòm aquí ?
Mossu Lecuyer es de bona fe quand dise aquò... Sem totjorn a purar que degun pus s'enterressa a nòstra linga e aquí que i a quauqu'un que o fait, en mai d'aquò 'na persona que damòra pas au país, avètz pas trobar ren mèlhs que l'enviar permenar ? Paure monde !

Sobretot qu'auriem tant d'aprene daus bretons mai de lor luta !

  • 2
  • 0
Babau
18.

#17 Restituer le nom breton de Guérande est une bonne chose. Cependant, lalangue y a disparu entre le IXe et le XIIe siècle. La logique voudrait alors qu'on restituât les noms basques en basque sur le territoire gascon où on pense que cette lanque fut parlée.

  • 1
  • 0
Joan de l'Ors Arièja
17.

En Coseran, sul camin que mena de Sent Gaudens a Sent Guironç, jos los panèls de comuna, quora dintram, vesèm empegat dejós cada nom "Vilatge occitan". Son militants qu'o an pausat, de brave mond. E an pas esperat sénher Lecuyer per començar lo trabalh.

  • 2
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article