CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 20 d'agost

Gèli Grande

Dimenge, 13.5.2012 03h00

La Patria Occitana


Comentaris 31 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Will Richards




Lo 31 de març de 2012, lo jorn del passa carrièra "Anem Òc per la Lenga Occitana", Marie Louise Roubaud jornalista de La Dépêche du Midi signava un article bilingua titolat "La Patria Occitana". Aqueste article cada militant occitanista mejan o auría signat a 100 del 100 del temps que lo nacionalista occitan que soi o apròva sonque a un pauc mai de 90 del 100.
 
A la començança de l’article Dòna Roubaud s’enquestiona sul fond, qu’es la quita rason d’èsser del PNO e de l’ensems del nacionalisme occitan dempuèi 1959. "Que seriá França, nòstra polida França, sens la polida Occitània qu’es tombada dins son escarcèla fa qualques sègles?". La pertinència d’aquesta question es tala que i cal respondre.
 
Se Fasiam un pichon exercici d’ucronia. Segon lo diccionari Larousse del sègle XIX "l’ucronia es una utopia aplicada a l’istòria. L’istòria refacha logicament tala que se seria poguda debanar".
 
Sens Occitània:
 
  • França trempariá pas los pès en Miègterranèa e sus la faciada atlantica li mancaría la costièra d’Aquitània.
  • França seriá pas anada colonizar Argeria 132 ans de temps e lo drama viscut pels pès nègres e los harquis seriá pas estat.
  • La revolucion dita francesa se seriá passada d’un autre biais e "La vraie France, celle du Nord" coma o disía l’istorian Jules Michelet se seriá virada cap a de territòris mai nadrament francòparlants coma Valonia, Soissa Romanda e Val d’Aosta.
  • França e la sia francofonia descomptarián 14 milions de mens de francòparlants per obligacion.
  • Al palmarés literari de França i serián pas Montaigne, Montesquieu, Pascal, Giono, Pagnol, Mauriac, Valery e tantes mai.
  • Los missils nuclears esconduts sul planestèl d’Albion i serián pas, ni tanpauc quauquas centralas nuclearas coma Golfuèg o Tricastin.
  • França deuría pagar l’idrò electricitat que pren dins los Pirenèus e las Aups.
  • La serva de foncionaris de bon desrasigar França l’auría pas a posita.
  • Los 800.000 soldats occitans sacrificats per França dins la bocaría de las trencadas de la guèrra de 1914-1918 i serián pas anats.
  • Pel rugbi de XIII e de XV França auría ges de còla nacionala. Per d’autras disciplinas los esportius occitans se ganharían de medalhas pel seu país, en plaça de "La Marseillaise" ausiriam "Se Canta".
  • Pel Tour de France ciclista i serián pas las estapas majoralas del Massís Central, dels Pirenèus e de Gavotina (Aups del sud).
  • Etc.
 
Sens França:
 
  • Occitània seriá en patz amb totes los vesins de la Mar Nòstra (amasics, arabis, catalans, ebrius, espanhòls, gregaus, italians e turcs) e totes los autres pòbles.
  • Occitània seriá un estat democratic que la tòca del seu govèrn seriá lo ben estar economic, social e cultural del seu pòble. Aqueste estat seriá federal per respiechar tota la diversitat interna d’Occitània.
  • Occitània seriá sòcia de l’Union Europenca e de l’ONU.
  • Occitània seriá independenta, liura, sobeirana.
  • Occitània auría una ambaissada a Paris e França tot parièr a Tolosa o a-s-Albi.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

18 de mai 01.04h

Perdoneu-me que m'adreci a vosaltres en una llengua que no és occitana, però que no hi ha dubtes que és germana. No vull pas que em veieu com a un foraster més que us pretén donar lliçons sense saber de la vostra realitat.
Parleu d'història, però la història solament serveix per a una cosa, per a no tornar-la a repetir.
La cultura occitana té identitat, però, ara per ara, no te utilitat. Perdoneu-me la crueltat.
Sóc d'una cultura, també minoritzada, sense estat propi, però que cur... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de mai 23.10h

Tà jo qu'ei simple : e tot estosse independent de tot ?
Aquò vòu díser pas cap d'Estat, ua auto-organizacion qui partís de la basa, puish qui s'organiza en federacion liurament consentida.
Aquò n'ei pas possible ?
Ne'n parlan pas au finestron francés ? Pas lo mendre "especialista" de la politica ?
Quina suspresa !


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de mai 17.56h

#28

La nacion francesa es nascuda de son moviment liberal al sègle XVIII e los Occitans son estats e son demorats actors d'aquela conquista dels dreches e d'aquela comunautat d'astrada. Mas segur que la nacion occitana es pas enquèra una realitat. Es a se fargar dins la conquèsta de dreches novèls linguistics e culturals, e donca nacionals. Es que se farà a la catalana, ambe una nacion dins una nacion, o al contrari d'un biais diferent en remandar França a son brèç ? De tot biais ser... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de mai 13.11h

la nacion occitana participa pas d ela nacion francesa, mas de la ciutadanetat ; cal pas confondre l'antropologia (nacion) e lo juridic (la ciutadanetat)

Aquela confusion fabrica lo nacionalisme d'expansion parisenca, fabrica lo concepte d'annexion de la Lorrena e de l'Alsàcia qu'agradava per rason personala Ernest Renan e Maurice Barrès...

Mas los mots an encara qualquas valors, e sobretot una istòria semantica.

Lo problèma d'Espanha, la borbonica installada pels Napoleon, e Franco puè... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de mai 12.53h

#26

Ai pas jamai dich republican = francés. Ièu soi Occitan e Francés dins la Republica. La Republica es pas une proprietat francesa, es lo ben de totas sas nacions. Tolosa es en Republica dumpièi lo sègle XII, a pas de leiçons republicanas de recèbre de França ...

Nacion occitana que participa de la nacion francesa o de las nacions catalana, espanhòla o italania, qu'una apartenéncia nacionala es pas jamai exclusiva, o alèra ven dangièirosa.

Nacion occitana actor del projècte r... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de mai 11.45h

#16 Republican ? Mas aquò vòl dire francés ? Coma s'i aviá pas agut d'autras republicas sobre aquesta planèta ....
Coma se lo Parlament de Bordèu aviá pas existat abans l'arribada de las tropas francas e los chaples entre 1453 e 1470.

Èstre republican aquò volguèt dire, coma zo explica Cornelius Castoriadis, de passar d'un regime dictatorial francés (criticat per Montaigne, Montesquieu o La Boétie, amai de legir la laïcitat segon Pierre Bayle), subjecte de rei (coma dins l'Estat ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de mai 09.29h

#24 De que vòs qu'apondi ?
Ton discors es cafit d'agressivitat e d'òdi escondut. Ai assajat de donar mon avejaire d'un biais objectiu, tu venes racar sus leis autres en venent donar de leiçons d'occitanitat e en fent de jutjaments definitius.
Disiau simplament que tot es pas blanc ni negre, e assajèri d'explicitar mon prepaus. Ai pas de còmptes de te rendre a rapòrt de mon investiment personau devèrs la causa occitana.

Siau pas pron nèsci per pas sacher veire m'onte son leis atacas pe... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de mai 08.15h

#23
Nos tutejam ara?

Vos aviá pas escrit en particular.

Perqué prenètz ma remarca per vos?

M'adreçavi sonque als occitanistas del dimenges. Sembla, a vòstra reaccion que vos sètz reconegut.


Avètz totalament rason per çò del respècte: se vos agrada de desaparéisser (coma occitan de segur), es quicòm que respècti.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de mai 22.03h

#22
Siau pas segur que si conoissem, partent, viau pas de que te permete de me dire d'occitan dau dimenche e encara mens de me far un procès d'inquisicion.

Onestament, s'es amb aquela mena d'argument que creses porgir d'aiga a ton molin, sias pas encar'ribat. Podem aguer un agach critic sus França sènsa forçadament cabussar dins l'isteria e l'exageracion.

Son estats colonizats leis occitans ? Va creses a-de-bon ? Pasmens aguèron totjorn lei mesmes drechs que leis autres ciutadans franc... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de mai 21.11h

Podètz dormir tranquilles, occitanistas del dimenge: França vos pretegirà, protegirà fins a vos escanar.

Contunhatz votar per l'esquèrra francesa, aquela que se fot de vos dempuèi generacions, o per la drecha francesa o pel centre francés: çò meteis tot aquò.

Quina pietat! Meritatz d'èsser francés finalament....

Bona nuèch al país dels potonorses franceses.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2
-
3
-
4 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Gèli Grande

Gèli Grande logo rss

Emplegat a La Pòsta, escriu de cronicas dins la revista Lo Lugarn. Es afogat de rugbi (subretot) de XV, de bona literatura e de bon cinemà quina que siaga la lenga.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

alari   grande   serres  

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions