CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 17 d'agost

Gerard Joan Barceló

Dimenge, 15.2.2015 03h00

La CUP


Comentaris 6 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (19 vòtes)
carregant En cargament


Las recentas eleccions en Grècia, que portèron al poder la coalicion d’esquèrra Syriza, e la dura reaccion de la Banca Centrala Europèa, qu’assaja d’asfixiar l’economia grèga per far pression sus un govèrn democraticament elegit, pausan la question fondamentala de l’alternativa politica sus nòstre continent.
 
Se parlèt fòrça, dins los mèdias franceses, del nòu partit Podemos (“Podèm”) e de la manifestacion de mai de 100 000 personas qu’organizèt a Madrid —après quasi silenciar la d’aperaquí dos millions de catalans l’11 de setembre passat a Barcelona—, mas es pas brica cèrt que represente un vertadièr espèr de cambiament. Lo fach que se declarèron, fa qualque temps, “ni de drecha ni d’esquèrra”, la mena de culte de la personalitat a l’entorn del lidèr Pablo Iglesias —sens relacions amb Julio Iglesias, me sembla—, la preséncia mediatica excessiva sus la cadena espanhòla La Sexta, la manca de clartat d’un programa de mai en mai socialdemocrata —es verai totun que los partits socialistas europèus an evolucionat devèrs lo liberalisme—, las imprecacions contra una “casta” oligarquica mal definida —perqué aparar la banca  Santander?—,  l’incompreneson de la situacion en Catalonha, tot aquò fa trantalhar nòstre diagnostic: nòu Partit Socialista Obrièr Espanhòl del començament dels ans 1980 o version castelhana dels populistas italians del Movimento Cinque Stelle (“Movement Cinc Estelas”)? Semblan tanben mal plaçats per criticar la corrupcion: lor numèro 2, Juan Carlos... Monedero (!) auriá pas declarat als impòstes los 425 000 èuros recebuts dels govèrns veneçolan, bolivian, nicaragüenc e eqüatorian per son ajuda a la creacion d’una unitat monetària sud-americana.
 
Ieu me pensi que nos deuriam puslèu interessar a la CUP, la Candidatura d’Unitat Populara, de Catalonha. Contràriament a çò que se poiriá creire, es pas un partit recent. Sa fondacion data de 1986. Totun, sos bons resultats a las municipalas de 2011 (111 conselhièrs municipals d’un total de 9132 catalans) e a las legislativas catalanas de 2012 (3 deputats d’un total de 135) son lo resultat d’un long trabalh de fons dins la prigondor de la societat, a l’escalon de la comuna e en contacte estrech amb las associacions.
 
Son foncionament es assembleari: las decisions, las prenon pas los dirigents, mas las assembladas que recampan los militants. Es una cultura de la democracia dirècta, que se vei d’aitan mai que los tres deputats de la CUP al Parlament de Catalonha se tornaràn pas representar a las eleccions previstas lo 27 de setembre, malgrat lo respècte que lor trabalh inspira. Fa qualques meses, lo popular David Fernàndez confirmèt sa partença del Parlament e, malgrat una peticion bandida per lo n’empedir, mantenguèt fermament sa decision. Ansin, los politics se mòstran al servici dels ciutadans e non pas los ciutadans al servici dels politics! Se defugís la professionalizacion que faga del politic un senhor feudal. Los tres deputats de la CUP agisson d’aitan mens de senhors feudals qu’al començament de lor mandat, s’acontentèron de la part d’indemnitat parlamentària que lor semblava rasonabla.
 
“E lor basa ideologica?”, çò me demandaretz. Son progressistas de totes los ponches de vista: defendon lo socialisme —sens las derivas autoritàrias, e mai totalitàrias dels regims marxistas-leninistas—, dison de voler luchar contra la corrupcion en favor d’una regeneracion democratica, son ecologistas e ostils al patriarcat. D’un ponch de vista catalan, defendon l’unitat de la nacion, valent a dire dels Païses Catalans e non pas del Principat solet. Coma occitans, los podèm grandmercejar d’aver trabalhat per separar pas Aran de la rèsta d’Occitània. E perqué separar çò social de çò nacional? Un èsser uman auriá drech de viure dins un environament san, un trabalhador auriá drech de se liberar del capitalisme, una femna del masclisme mas pas un pòble de la dominacion d’un estat que lo respècta pas?
 
Amb la rivalitat e la manca d’entenduda entre las doas formacions sobeiranistas, Convergéncia e Union, de centredrecha, e Esquèrra Republicana de Catalonha, de centresquèrra, que tenon de diferéncias ideologicas limitadas pr’amor del pas de CeU devèrs l’independentisme, e mai que mai amb la necessitat de bastir una societat catalana e aranesa mai justa ont degun se senta pas fòrabandit, es fòrça probable que la CUP ganhe cada jorn mai d’influéncia.
 
Es tanben un modèl interessant per las societats europèas, e doncas nòstra societat occitana.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

15 de març 19.31h

#5 Cresi que i a una bona intercompreneson escricha entre occitan e catalan: que los catalans e los occitans educats en lor lenga ne sián conscients! :-)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de març 13.03h

Estic d'acord en tot i sorpres del occita es tan remblant menys alguna cosa molt petita


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de febrièr 00.01h

Al bon article d´en Gerard només afegiré que mai no es remarcarà prou la tendència municipalista (o sigui, de proximitat) de les CUP.

Ja molt abans del 2011 s´havien anat presentant a diferents alcaldies (però només quan es considerava que la candidatura era prou madura), i el pas a les "autonòmiques" va trigar anys.

bé, no dic res més: com a militant, no sóc objectiu...


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de febrièr 23.17h

1) « Las recentas eleccions en Grècia, que portèron al poder la coalicion d’esquèrra Syriza, e la dura reaccion de la Banca Centrala Europèa, qu’assaja d’asfixiar l’economia grèga per far pression sus un govèrn democraticament elegit, pausan la question fondamentala de l’alternativa politica sus nòstre continent. » Aquí efectivament, tenèm una plan bona question, mas nos G.J Barceló nos liura dirèctament la responsa, clara e linda : « Es verai totun que los partits socia... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de febrièr 20.27h

Planmercé per vòstre analisi, Gerard Joan. Plan mai documentat que çò que normalament legissèm aicibàs. La sola remarca que vos fariái es lo cas Monedero. Aquel es pas un cas de corrupcion, es un simple pas d'engenhariá-creativa-fiscala completament legala.
S'agís d'un marrit exemple per la societat, sèm d'acòrdi. Es un cas de manca de coeréncia, pas un cas de corrupcion. Desonèst, indecent, incoerent, fals, ipocrita... aquò òc, mas pas corromput.
La corrupcion es quicòm mai.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 de febrièr 16.24h

Una anàlisi estupenda, meravellosa!!! Grand mercé!


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions