CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 17 d'agost

Gerard Joan Barceló

Dijòus, 24.8.2017 03h00

Las atrapas de traduccion del catalan e de l’occitan de Jornalet (IV)


Comentaris 8 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


La tòca d’aquesta tièra d’articles
 
Per començar aqueste article que contunha la tièra entamenada fa tres setmanas, voldriái precisar la tòca d’aquestas publicacions. Seriá tròp ambiciós, e pauc adaptat a aqueste format, de realizar aicí un estudi complet sus las diferéncias lingüisticas de tota mena entre catalan e occitan. E s’aquò pareis a d’unes tròp anecdotic, o expliqui per ma volontat de mençonar de problèmas concrets e recurrents que se pausan als parlants de catalans qu’aprenon l’occitan e als correctors de produccions escrichas que las realizan de catalanofòns. Per quant al catalan, soi, de tot segur, conscient de la variacion intèrna de la lenga en contacte de l’espanhòl; pasmens, se tracta pas per ieu de dire la nòrma de la lenga vesina -sens gaire de legitimitat miá, en mai d’aquò-, mas de considerar las caracteristicas del catalan d’ara qu’entraïnan de dificultats de passatge devèrs l’occitan, o mai precisament devèrs lo modèl de lenga de Jornalet. Qu’en catalan calga preferir m’agrada de fer o m’agrada fer, permetre de fer o permetre fer, aquò rai, mas si que me preocupa coma corrector, totun, que de catanalofòns digan *m’agrada far e *permetre far.
 

Sintaxi occitana e lenga de Jornalet
 
Lo modèl de lenga de Jornalet, o disi tornarmai, seguís la tradicion normativa que sas basas mai solidas son dins la Gramatica Occitana de Loís Alibèrt. I legissèm aiçò (2a edicion de 1976, p. 349): "L’occitan gausís d’una mai granda libertat de construccion que lo francés, mercé a la perfièita conservacion de sas desinéncias. D’autre biais, en sa qualitat de lenga exclusivament parlada, dona una plaça considerabla als torns subjectius, a l’inversion, a la repeticion e al destacament dels divèrses tèrmes de la proposicion". Per ansin, tant que los biaisses de dire son pas tròp orals ("Es polit polit", "Tròta que trotaràs", "La vòli atrapar-la", "Cresètz que ne siá bèstia?", demest d’autres exemples que los balha Alibèrt (ibid., p. 349-350), nos semblan acceptables pel necessàriament formal registre jornalistic de la lenga de Jornalet. L’òrdre VS (vèrb + subjècte) es per exemple una possibilitat qu’esplecham (Alibèrt, ibid., mençona per exemple, p. 351: "Creson las gents que son mòrts") sens qu’aquesta nos paresca particularament estranh, pas mai que quand disèm "M’agrada lo chocolat" puslèu que "Lo chocolat m’agrada". Entre las lengas romanicas, ajustarai que lo francés me sembla mai allergic que las autras a d’inversions que tròbi, e mai dins de registres formals, pro generalas non solament en espanhòl e catalan mas tanben en italian, amb d’intencions benlèu enfaticas mas de còps de mal percebre. Per contra, m’es agut arribat de corregir de frasas amb un òrdre VOS (vèrb + objècte + subjècte) que me pareissiá estranh en occitan, del tipe de *Mostrava lo refús la molonada.  Per quant a l’usatge de la P6 (3a persona del plural) dins los títols, me pareis adaptat, lingüisticament e jornalistica, per sa valor d’indeterminacion, a l’expression d’un subjècte gramatical evident o inconegut, d’aitan mai que s’acompanha pro sistematicament d’un sostítol que precisa los faches. Es, çò’m par, dins l’interès de la lectura completa de l’article que se diga pas tot dins lo títol màger. Es un biais de dire que trobam en catalan: "Acusen la Guàrdia Urbana de Barcelona de vulnerar els drets dels venedors ambulants" (jornal en linha ara.cat, 11 de julhet de 2017), e qu'es d'a fons tradusible e transpausable en lenga nòstra: "Acusan la Gàrdia Urbana [polícia municipala] de Barcelona de violar los dreches dels vendeires ambulants". La seguida de l'article precisa que los qu'acusan son de l'organizacion SOS Racisme.
 

Un participi antepausat dins los títols?
 
Tanben conven de dire, cresi, que lo jornalisme en occitan, e per tant l’escritura jornalistica en occitan, es un fach istoricament recent: per tant, los modèls definits nos son de manca, o puslèu son a se bastir dins la premsa occitana en general, e a Jornalet en particular. Los títols an, de còps, una sintaxi especifica. Pensi per exemple a la possibilitat, que la fan servir fòrça lengas romanicas, de dire, per far referéncia a una trista actualitat: "Abatut lo menaire de la forgoneta". O vesèm, s’agiriá d’antepausar lo participi passat sens auxiliar èsser, coma dins aqueste títol d’un article de VilaWeb del 14 d’agost: "Cancel·lada la vigília convocada en honor a la jove assassinada en la manifestació antifeixista de Charlottesville". L’endeman, Jornalet titolava: "An anullada la velhada convocada en onor de la jove antifaissista assassinada a Charlottesville". S’auriam pogut escriure: "Anullada la velhada convocada, etc."? Fin finala, se tracta mens de lenga que d’estil jornalistic, que li agrada la concision, e se l’italian pòt dire "Ritrovato il ragazzo italiano scomparso con la fidanzata tedesca" (La Repubblica, 22 d’agost de 2017), perqué un jornal en lenga nòstra poiriá pas dire: Retrobat lo gojat italian desparegut amb sa promesa alemanda? Me sembla qu’a la lenga francesa soleta li agradariá pas aquel participi antepausat. Doncas, perqué l’experimentar pas en occitan?
 

Segons (que) anuncia Màrius Carol
 
Lo còp que ven, tornarai a d’observacions mens teoricas, que caliá desvolopar uèi. Acabi aqueste article per un ponch gramatical frequent dins un jornal que, coma tot jornal, deu precisar sas fonts: la natura del mot segon, en catalan segons. Sonque l’s finala catalan sembla de los destriar a l’escrich. Pasmens, en occitan segon es sonque una preposicion, mas en catalan segons es tanben una conjoncion de subordinacion, siá sola, siá combinada amb la conjonction que. Se, per tant, occitan e catalan convergisson quand se tracta d’una preposicion: segon lo telejornal (occitan), segons lo telenotícies (catalan), aquò se complica quand lo catalan ditz "segons anuncia Màrius Carol" o "segons que anuncia la cadena pública britànica", en occitan es impossible lo torn *segon anóncia Màrius Carol e benlèu uèi seriá estranh de dire: "segon qu’anóncia la cadena publica britanica". La conjoncion segons (que) la remplaçarem per segon çò que (qu’) o coma: segon çò qu’anóncia Màrius Carol, coma o anóncia Màrius Carol. Pasmens, l'escrivan Eric Gonzales me fa remarcar, amb rason e d'exemples atestats, que la locucion conjontiva segon que èra correnta en occitan mai ancian amb lo sens catalan (de confondre pas amb lo francés selon que). La poiriam tornar far servir en lenga d'ara?
 
De seguir amb la preposicion a.
 
 


abonar los amics de Jornalet
 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

27 d'agost 19.20h

La revirada occitana, de piètge en piètge, o de pièjer en pièjer?
M'apuèji sus lo TDB.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'agost 10.42h

#4
Es ''batut'' coma au preterit.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'agost 15.13h

Premsa numerica
Los articles numerics son avalorats en nombre de clics, suscitats per lo títol e los mots-claus.
Coma o soslinha aqueste article, lo títol es a còps pus incitatiu que informatiu, senon que racolaire.
L'avantatge de la premsa numerica, qu'es de poder cambiar còp-sec çò que peca.
Aquò fa coma d'allucinacions!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'agost 12.12h

Òsca vos, Gerard Joan Barceló, per aquesta seria d'articles e las reflexions qui i miatz.

Que i a, ací, un punt dab lo quau ne soi pas guaire d'acòrd. Qu'ei quan escrivetz: "En occitan son impossibles los torns *segon anóncia Màrius Carol e segon qu’anóncia la cadena publica britanica." La segonda construccion qu'ei totun amplament atestada au sègle XIV dens "Relats d'istòria senta":

"Et prenco lo per la ma, a part, et meto-u aquera ampoleta d'oli per lo cap en juus, segont que Diu... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 23.49h

#2 E cossí es lo participi passat de bàter en girondin de bordèu ?


Efectivament "abatut lo menaire" m'agrada pas en plen, perqué amai se pòga dire, es pas brica corrent, per encausa de l'òrdre dels compausants de la frasa. Mas "lo menaire (dels atemtats) abatut (per X)" me sembla mai que corrècte.
Totjorn es qu'es pas brica equivalent a "an abatut lo menaire".

Perqué aquò es pas corrècte aquí : "An abatut lo menaire" ?

Perque l'opcion de la 6p, torn impersonal qu'exclusís lo que... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 23.45h

Títols jornalistics occitans
Çò que disi es influenciat per los títols francéses...

Pensi que i a tres categorias possiblas de títols:
- de títols-frasas
- de títols-frasas eliptics (frasa de vía passiva sens verb)
- de títols simples
D'un autre caire, i a l'anteposicion e lo tema
Lo tema es a còps de lenga parlada o de títols:
- la vesina, l'as vist? Etc... Lo tema es tostemps un nom, e cal una virgula
- atemptats de Barcelona: ... Tema de títol, cal ":"
Las autras anteposicions ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 16.05h

Personalament pensi lo contrari :
An abatut ... = On a abattu.
(OK, aquò's belèu una fòrma sustot orala)
Mès : Abatut lo menaire => frasa incompleta ( en lengadocian) o vòu díser ''il a abattu...'' en bordalés, d'ont un quiproquò


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 d'agost 15.06h

En occitan l'òrdre VS es un biais qu'avèm per marcar l'emfasi en forviant l'interferéncia de "c'est X qui [o fa]" per dire "[o fa] X". Se causissèm de balhar una valor neutra a VS automaticament fa que perdèm un biais linde per exprimir aquel emfasi.

A ieu me truca pas tant "abatut lo menaire" (ges de 6p) que "an abatut lo menaire" ( per títol d'article, qu'a l'oral la segonda fa mai que plan).
Aquela 6p "jornalet" me sembla totjorn estranha e tròp informala. Es un us novèl dibs aques... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions