CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 22 de març

Gerard Joan Barceló

Dijòus, 31.8.2017 03h00

Las atrapas de traduccion del catalan e de l’occitan de Jornalet (V)


Comentaris 16 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (1 vòte)
carregant En cargament


Uèi acabarai ma sèria estivenca sus las atrapas de traduccion. Soi conscient que serà pas finida, e per tant es possible que i torne a una autra escasença, de biais mai detalhat e aprigondit. Mon intencion èra nonmàs de donar qualques elements de reflexion.
 
O sabèm plan, lo pas del latin a las lengas romanicas se caracterizèt pel desvolopament de las preposicions, qu’anèron remplaçant la flexion, çò es los cases (rosa, rosa, rosam, rosae, rosae, rosā). Aqueste fach pro evident e lo temps explican perqué l’usatge de las preposicions pòt variar d’una lenga romanica a l’autra. Fa doas setmanas, parlèri amb vosautres de la preposicion de. Es inevitable qu’acabe ma tièra amb l’autra preposicion monosillabica frequenta, a.

 
L’expression del luòc
 
Lo catalanofòn la fa servir mai sovent que lo parlant d’occitan per l’expression del luòc. Lo primièr dirà Sóc al tren, del temps que pel segond serà Soi dins lo tren. Remarcaretz que la primièra estructura es luènh del castelhan Estoy en el tren mentre que la segonda es fòrça pròcha del francés Je suis dans le train. Vos devi confessar qu’ai de còps de dobtes amb las preposicions en occitan quand la lenga sembla de foncionar coma en francés. Desconeissi pas que la lenga medievala emplegava sovent en per exprimir lo luòc, coma dins aquestes vèrses del Roman de Jaufré citat per l’excellent libre de M. Romieu e A. Bianchi, La Lenga del Trobar (Presses Universitaires de Bordeaux, 1999) : "En sa cambra, a son plaser/ fo Jaufré servitz e onratz". Mas uèi diriam dins sa cambra puslèu qu’en sa cambra, e devèm admetre qu’occitan e francés semblan aicí d’aver aguda una evolucion parallèla.
 
En per contra es la preposicion normala davant los noms de païses: se lo catalan ditz al Marroc, a França, amb l’usatge de l’article definit se lo toponim es masculin, a l’occitan li agrada mai en Marròc, en França. Davant los noms de vilas, totun, lo foncionament es identic: a Barcelona, a París en occitan e en catalan. Mas, per qu’aquò siá pas tròp simple, lo Tresòr dau Felibritge indica qualques excepcions, de toponims que començan per una vocala. Se degun s’estonarà pas de i trobar en Arle e en Avinhon, que donan luòc a de comentaris sens fin de franceses per lor lenga (en Arles, en Avignon) qu’oblidan totjorn l’explica occitana, Mistral mençona tanben en Alès, en Apt, en Aubenàs mas tanben en Orgon e mai en Abukir, per la vila egipciana. Per malaür per l’aprenent catalan de l’occitan, la lenga nòstra non ditz pas *en Ais de Provença ni *en Albi, mas a Ais e a Albi, amb un [z] entre las doas a, de confondre pas amb un [n] eufonic dins a aquel moment (e non pas, la màger part dels cases, "en aquel moment", coma o dison los catalans influenciats per lor lenga).  Darrièra curiositat: se nòstres vesins "són al carrer Nou", nosautres "sèm en Carrièra Frederic Mistral".
 

L’atac a la raó
 
Cambiem de luòc, se volètz. Partiscam als Estats Units, ont l’èx-vicepresident estatsunidenc Al Gore, conegut per sas luchas ecologistas, publiquèt en 2007 un libre contra lo climatoscepticisme, valent a dire los pseudoarguments que pretendon que l’escalfament climatic existiriá pas. Lo títol n’es The Assault on Reason. Ne podètz legir la traduccion catalana, qu’es L'atac a la raó. Òr, en occitan, poiriam pas dire *L'atac(a) a la rason. Seriá mai clar L'atac(a) contra la rason, e cal dire qu'aicí la preposicion contra tanben seriá possibla en catalan.  Castellanisme? Non pas, e observaretz que la traduccion en castelhan ("al castellà", segon lo catalan, aicí tanben distint de nòstra costuma sintactica) s’entitola El ataque contra la razón. De qué se tracta? Es un desvolopament de la valor de la preposicion latina ad, qu’exprimissiá la destinacion, per que s’entenga que la rason non es pas la qu’ataca, mas l’objècte de l’ataca. En italian se fa servir sovent. Per exemple, s’un italian planh sus Twitter "l’odio alla Chiesa Cattolica", vòl far comprene que, segon el, la Glèisa Catolica patís un òdi contra ela, mentre que se diguèsse "l’odio della Chiesa Cattolica", la Glèisa Catolica manifestariá son òdi, çò qu’es, o admetretz benlèu, pauc crestian. L’occitan a pas, que ieu sàpia, aquesta possibilita semanticosintactica. Siá direm L’òdi de la Glèisa Catolica amb l’ajuda del contèxt, siá precisarem per una autra preposicion, coma contra.  
 
Jos la pression de l’espanhòl, se capita qu’aquel usatge se desvolopa en catalan quand la preposicion normala es de. En catalan, an costuma de dire tenir por de, coma en occitan es aver paur de. Pasmens, jos l’influéncia del castelhan tener miedo a, l’editorialista Vicent Partal, dins la primièra version de son article, accessibla als soscriptors de VilaWeb, aviá escrich lo 26 d’agost: "No tenim por. A res". Après la relectura, siá o d’un soscriptor, publiquèt l’editorial amb un títol mai gramaticament corrècte: "No tenim por de res" (avèm pas paur de res).
 
Bensai la preposicion a es mai correnta en occitan que se pensa de costuma. Lo diccionari provençal-francés d’Onorat mençona per exemple òme a talent del temps que benlèu nos estimariam mai uèi òme de talent (talent significa aicí çò meteis qu’en francés), e tanben, de manièra pus susprenenta, lo fraire a madama e non pas lo fraire de madama. Totun, se tracta benlèu de quicòm mai, del registre popular, e aquò podiá pas èsser l’objècte precís d’aquestes articles consagrats a la lenga de Jornalet.
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

5 de setembre 22.43h

"Lo pas del latin a las lengas romanicas"

La lenga populara, dicha vulgara impòrtada per los soldats èra fòrt desparièra del latin oficial.
Las lengas romanicas son pus pròchas entre elas que del latin, levat per lo lexic moderne transpausat.
Cal felicitar que la lenga de Jornalet recerque l'intercompreneson mai larga, dins l'espaci occitan e mai dins l'espaci romanic, jotz reserva de la centralitat teorica del langadocian (mai que mai morfologica).
Fàcia a la dominacion de l'anglés mon... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de setembre 21.52h

Es interessant de parlar del castelhan e del italian, en mai dels parlars d'òc, que son de lengas amb de solucions logicas. Cal pas s'empachar d'adoptar de viraduras logicas sens autorisacion academica.
La lenga parlada los emplega pas trop, lo substantius coma páur , òdi..., qu'aima mai los verbes; doncas i a pas de problema a entendre de viraduras logicas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de setembre 21.29h

Anar/ èsser a la fornariá, al fornièr, al pan.
Mès venir de ......
Coma la vaca amb lo taure.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de setembre 13.20h

#6 Sufís de dobrir un onglet e d'anar cercar los collectatges de l'ostau comengés o de l'IEO65 sus youtube per ne pescar un ramat d'exemples, d'aquel emplec de "en"


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

2 de setembre 13.15h

#7 ni mai ni mens coma dins un brave bocin del departament d'Erau ( a Seta, a Pesenàs, a l'entorn de la val d'Erau... ), e mai d'arièja ( Zòna d'Eissalabre per exemple ) veire los collectatges d'Andrieu Lagarda per exemple ).


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

1 de setembre 06.29h

Lo que demostren tots aquets articles ês sa dificultat de conservá s'espressividad d'un idioma cuand se traduex à un altre. Sa metexa paraula 'traduí' no té es matex 'charme' que 'vira' encare que ses dues cumplesquin sa funció comunicativa. Axò no se nota tant à un text que sigui purament comunicatiu, però si xerram d'una obra literaria, lleggí sa traducció ês perdersê gran part de s'espressividad que l'hey ha donat s'autó an sa llengo original.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 d'agost 19.59h

#5
Les gents d'oìl tabé disen atau, me sembla.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 d'agost 18.29h

#8 Correccion : "Lo monde que savon... SON un esemple per..."


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 d'agost 18.22h

#7 Es pas "Zarbi" ton parlar, fraire : çai se vei e se sent tota l'espessor e la sabor d'una modalitat d'Òc que sòrt naturalament e que saves descriure dinc son foncionar. Lo monde que savon la lenga de lur país es un esemple per la societat occitana populara. Quò d'aquí es LA lenga. Aicí justament se jòga la reapropiacion de l'identitat locala, de la fiertat d'una comunautat, aquela fiertat d'èstre d'un pichòt país fasent partida el d'una espandida pus larja. Aicí se jòga la cons... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 d'agost 13.19h

Dins los puèges segalins del departament de Tarn, "Vau as Albi" se ditz tanben : "vau Albi", amb disparicion de la preposicion ; tot locutor es conscient qu'es una mena d'alèujament, una abreviacion que li estàuvia, s'o vòl, d'emplegar la forma pesuga : "vas as Albi" (>"vas' Albi).

Tanben, "a-n-aquel", dins aquela contrada, se pronóncia "and aquel". Aital, "and aquel" pòt voler dire "a aquel" tanplan coma "amb aquel", segon la frasa.
ex : "Tusti and un baston", "demòri and aquel ost... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions