CAPÇALERA: Nit arpiatana occitana cat
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 18 de junh

Gerard Joan Barceló

Dijòus, 28.9.2017 03h00

Autodeterminacion dals pòbles


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


En causa de l’actualitat, m’es complicat de vos parlar de qualqua ren mai que Catalonha. Nieus lo succès popular dal referendum d’independéncia en Curdistan m’ajua pas a traire mas pensaas de çò que se passa al sud de nòstre país. Ja sabo que lo primier d’octòbre me costarà de regardar pas tota la jornaa devèrs lo Principat.
 
Tornarai pas sus mon article de la setmana passaa, de defensa de Catalonha e de la democracia, perque creo que totes los occitanistas, nieus los mens “nacionalistas”, nos trobam per un còp consents sus la necessitat de defendre la libertat d’expression de nòstres chars vesins. Fòrça avèm signaa aquesta peticion còntra la repression espanhòla, que ja a trespassaas las 80 000 signaturas. En mai d’aquò, desconeissèm ren los liams culturals, mai prefonds que nos o volèm confessar, entre los Païses Catalans e Occitània. Bensai tanben totes, nieus los mens autonomistas e independentistas de nosautres, sentèm en nosautres que se tracta dals dreches fondamentals dals pòbles. Avèm l’intuicion, malgrat la francizacion quasi completa de nòstra societat, que siam ben un pòble.
 
E coma a totes los pòbles se pausa la question de l’autodeterminacion.
 
Aquesta setmana, ai seguit per Internet, un interessantisim debat en francés sus l’autodeterminacion a la television publica bèlga francofòna, entre dos juristas universitaris, un bèlga e un canadenc, mai exactament quebequés, a l’ocasion de la situacion en Catalonha. Èra un eschambi cortés entre doas personas que visiblament se prèsan, çò qu’empedissiá pas de divergéncias. Lo bèlga restrenhiá lo drech d’autodeterminacion a las colònias extraeuropèas e a de situacions de lucha armaa, dau temps que lo quebequés èra pas consent amb aquela restriccion juridica e l’espandissiá a totes los pòbles. Degun s’estonarà d’aqueles desacòrdis, vist lo contèxte politic dals universitaris. Lo bèlga francofòn poiá d’efiech pensar a la situacion de Flandra, candidata virtuala a la secession de Belgica; a l’encontrari, lo quebequés recordava los dos referendums successius pachats de 1979 e 1995. Lo bèlga se trufava dal possible drech de secession d’un vilatjòt, mentre que lo quebequés parlava dals means de reconéisser un pòble dins un estat. Totun, nieus lo jurista bèlga reconeguèc que l’actitud de Madrid despassava la question de l’autodeterminacion, e que còntraveniá als principis democratics.
 
L’estat espanhòl, e de maniera generala sos partisans, se son meses en defòra dal debat democratic. Sio pas lo primier que o reconeissi, e o ai ja agut legit: totes los discors espanholistas s’apuejan siá sus l’idolatria de l’Estat e de la Constitucion, siá sus las menaças, siá sus los insultes. Vòlon pas, pòon pas donar un argument solide en favor de la causa que defendon, a l’encontrari de çò que faguèron los canadencs amb los quebequeses o los angleses amb los escoceses. Per tant, se fòrabandisson de l’espaci dal debat pròpri a la cultura democratica. Fàcia a aquela actitud arcaïca d’imposicion de la fòrça, los catalans an evitat de chaire dins l’atrapa de la violéncia e de la lucha armaa. A l’encontrari, demòstran lor fidelitat als principis de la democracia.
 
Imaginem qu’un jorn Occitània se tròbe dins la meteissa situacion que Catalonha: reagirem amb lo meteis sangplan e la meteissa determinacion pacifica fàcia a un estat que poiriá èsser tanben temptat de far servir la fòrça en luòga dal dialòg?  Ja se vei que França agís de la meteissa faiçon amb los vesins còrses que los espanhòls amb los catalans: a totes los vòtes de l’Assemblaa de Corsega que cèrchan de far evolucionar la relacion de l’illa amb l’estat francés, los govèrns dison totjorn de non. Mentre que l’FLNC renoncièc, ja qualques ans, a la lucha armaa, França contunha de refusar tota amnestia, tota liberacion de presoniers als quals s’obstina de rebutar tot estatut politic. Entrò quora?
 
Catalonha nos demòstra que l’avenir apertenon als pòbles testards qu’an non solament la volontat d’èsser liures, mas tanben de principis democratics clars. Perque l’umanitat a comprés que los principis democratics son universals.
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

3 d'octòbre 08.26h

Article ecellent !


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de setembre 12.47h

#3 Tè ,un troll ! Fasia temps ! P.S. Lo bonjorn a Chevènement,, fisèl gardian del jacobinim francès.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de setembre 06.32h

Ièr a Tallin, ièu, manifestèi le sosten de França a l'accion del govèrn espanhòl.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de setembre 20.21h

Compreni totjorn pas la posicion que consista a èsser pro independentista al defòra mas pas al dedins. Lo Bèlga ambe mantuns mondes se trufa de l'independéncia d'una "vila", o de la creacion de frontièras e fan mina de se mostrar pacifista , la vila es ridicul (comunitarisme) e la frontièra sorga de guèrra. Lo Quebèc s'es manquat lo tren dos còps. Benlèu d'unes an pas compres que l'anglés (coma dins França) èra en passa de ganhar la partida... Se vei plan que Madrid a perdut to... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de setembre 18.07h

Dempuèi qualques temps, preni consciència del fait catalan, que França n'i a un tròç e que soi co-prince d'Andorra qu'es un estat catalan. Per quant a l'occitan, i a un tròç en Espanha en contacte amb Occitània, regionala o istorica.
Aran sembla fòrça a Andorra, e sufiriá que ne prenga exemple, servant lo cap d'estat espanhòl e un abesque del Comenge. Puèi aquö pòt far taca d'òli coma amb Catalonha.

Seguissi amb interès los articles de politica-ficcion del Barcelò, qu'es un s... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 9
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions