CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 22 d'octòbre

Gerard Joan Barceló

Dijòus, 5.10.2017 03h00

Ges de nostalgia: avancem!


Comentaris 11 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


Au mai passa lo temps, au mens sio d’èime nostalgic.
 
Cèrtas, coma chascun, ploro los moments chaloroses viscuts amb de personas aimaas, coma ploro lo mond aimats quora lo temps o pièger la mòrt me n’an separat.
 
Totun, benlèu perque sio crestian e creo en l’accion de l’Esperit dins nòstras vitas, contemplo l’avenir amb serenetat e espèr.
 
Amb una ironia que per ieu es pas un azard, sio actiu dins una glèisa evangelica situaa... en Charriera Telhard de Chardin! Se sap qu’aquel filosòf e paleontològ auvernhat e jesuita volguèc conciliar sa fe crestiana amb la realitat scientifica de l’evolucion de las espècias vivas. Ansin s’èra persuadit que l’èsser uman non cessèra jamai de progressar devèrs un ponch omèga per mean d’un aument gradual dal nivèl de consciéncia global.
 
Se la gent mal assabentaa pòt pensar que los occitanistas siam de nostalgics, ieu non o sio ren. D’efiech, coma serio nostalgic dau passat? E de quin passat? Lo ont lo mond morissián joves? Lo de l’inseguretat sociala e medicala permanenta? Lo ont la frema se deviá taisar e l’omosexual escondre? Ont totjorn s’arriscava de crebar de fam? Ont semblava normal de téner d’esclaus? Ont degun se preocupava pas de la desparicion d’una lenga o d’un pòble? Ont valiá mai la violéncia que la desobeïssença civila per resistir?
 
Es segur que i a de perilhs militars, sanitaris o tecnologics, qu’encara existís l’opression, que l’urgéncia ecologica es un desfís per l’umanitat e la vita, mas creo en aquest mot: endavant!
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

10 d'octòbre 13.47h

Las religions son pas de veritats, sonque d'opinions.
Las glèisas son pas democraticas, per que los pastors son pas democraticament elegits, e las idéas pas democraticament debatudas.
Tota veritat revelada se combat de per la rason, e tota glèisa de per la democracia.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 d'octòbre 09.55h

#8 #9 Segur, i-a un desaise...


Valora aquest comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 d'octòbre 07.36h

Soi estonat de tombar sus de proselitism religiós dins Jornalet, e mai de protestantisme, çò qu'es lo pendent fondamentalista del crestianisme.
Lo protestantisme actual es clafit de sectas carismaticas animadas pel Esperit, que fa parlar en lengas, i-comprés l'occitan e sas variantas.
Lo movement es fòrt implantat als Estats Units e sosten Israèl e sa politica colonialista.
Lo sionisme es un ideologia que fasquèt d'una religion un pòble, que se creèt una lenga artificiala, l'ebrèu, e ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 19   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 14.58h

Glèisa evangelica, eh ? Dins La Santa Estela Del Centenari, Joan Bodon fai un parallèl biaissut entre l'accion dels Testimònis de Jeovà e aquela dels occitanistas/felibres. Metafora en forma de clinhada farcejaira mas que revelèt tota sa vertat a dich que l'occitanituda se tustava lo cap contra lo real francès. Pensavi fins ara qu'aquò èra sonque una metafora e m'èri pas trachat que las doas "cresènças" poguessem se trapar dins la mèsma persona. Sorprenent e fòrça ensenhadis de la... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 13.34h

L'atrape qualitós vòstre article, Mossur Barceló. En parlar daufinenc amai.
Vòle ajustar que chasca epòca ten una part d'aspèct positius, una part d'aspècts negatius. Me sembla que, se la nostalgia es permesa, vau mièlhs ne'n pas faire sos repais. Viure aicí e ara, es aquò que mai còmpta. Per bastir deman, o chau faire a partir dau present emb d'una guinchada vèrs lo passat. Las grandas linhas son bònas quand son un pauquenet soplas e las certituds son melhoras quand son movedissas... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 13.10h

#2 Tant de realitats parallèlas anecdotizadas o escobilhadas per laissar plaça e las creacions excessivas de l'ego... La vraia revolucion sariá esperituala (pas religiosa), despièi tant de temps que fasèm veire lo progrès tecnic e tecnologic coma l'unenca veritat, l'eissida vraia. Planhisse, "Lachaud", que tant de comentaires vos agon clicat negativament. Sarà lòng lo camin dau desrevelh...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 10.09h

Uèi lo jorn, la majoritat de las relacions umanas se fa per entrepresa interpausada, e lo monde se cliva entre ganhants e perdents. Çò de malaisit es de determinar l'inegalitat optimala acceptabla e la libertat minimala que i va a l'encòp.
Per quant al crestianisme, el promet una inegalitat reversada en l'autre monde, çò que facilita l'acceptacion d'aiceste monde. Aquò rai!


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'octòbre 16.21h

Joan d'ensajar de presigar la modernitat als occitanistas... Es una risca d'acabar encrotzat ^^ #1 e #2 son aici ta m'ajudar de lo demostrar #tradicion #occitanisme #tutanbenpantalhateunpassat


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'octòbre 16.15h

Òsca als comentaris, senats e tot: ponchgodwinat al segon gra per Mèfi (que vei de sionistas pertot) e anticlerical al primièr per Lachaud.
L'escrocariá mai granda de l' "esquèrra" francesa (republicana, jacobina e laïca) es de voler far créser que pòrta l'idèa de progrès.
Mas l'idèa de progrès, es portada dempuèi al mens lo s. XVI per l'umanisme, d'inspiracion crestiana (emai enebit pel cristianisme oficial). Las idèas de Telhard de Chardin, Sangnier e d'autres son estadas copi... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 d'octòbre 08.52h

Don Quichote que se bat contre daus molins a vent o a pregieras?

Barcelèo a trobat dos dius : la religion e la sciença. La sciença nos dich que l'òme es nascut de la matiera, qu'es l'abotissament d'una lonja evolucion e que s'en vai vers una evolucion enguera pus bela. Mas, las recentas recerchas arqueologicas disan qu' i aguet de las civilisacions pus grandas, pus evoluadas, qu'avian una tecnologia que nos depassa. Las religions disan qu'apres la mòrt i aura lo paradis. Las ideologia... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 11
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions