Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Domènech e Fachin, un conflicte politic, non pas etnic

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
Doas personalitats catalanas d’aperaquí lo meteis temps (mai de quaranta ans cadun) e la meteissa ideologia (esquèrra) illustran, a mon vejaire, la realitat del conflicte entre Catalonha e Espanha.
 
Lo primièr es Xavier Domènech Sampere, lo lidèr de la formacion Catalonha en Comun. Se presenta coma sobeiranista e catalanista, mas en realitat dona supòrt a l’unionisme espanhòl. En nom de l’eslogan "Ni DUI ni 155", daissa sens defensa Catalonha fàcia a la politica repressiva de l'estat neofranquista. Lo vegèrem a plorar pendent una manifestacion barcelonesa per la libertat dels presonièrs politics, mas Domènech considèra qu'es la colpa dels independentistas se son atacats o encarcerats. Mespresèt lo referendum d'independéncia en lo qualificant de "mobilizacion". Se vòl aliar amb lo pseudosocialista Miquel Iceta, que sosten la repression espanhòla contra Catalonha. Es sobeiranista sonque s'Espanha vòl. Sos noms d'ostal son clarament catalans.
 
Lo segond es Albano-Dante Fachin, que dirigiguèt la seccion catalana del partit d'esquèrra espanhòl Podemos ("Podèm") fins a sa rompedura amb Pablo Iglesias. S'es pas jamai declarat independentista mas ataca net e clar la politica repressiva del govèrn de Rajoy contra Catalonha. Admira lo referendum d'independéncia coma expression populara d'una insurreccion democratica contra un regim injust. Participa pas dirèctament a las eleccions catalanas del 21 de decembre, mas crida a votar en massa per las listas independentistas e condemna sevèrament l'ambigüitat de Catalonha en Comun. Es prigondament republican. Nasquèt en Argentina e, coma fòrça argentins, a de noms d'ostal que provenon de l'estat italian, e son prenom compausat es un omenatge evident al grand poèta toscan.
 
Qual dels dos es mai pròche de la Republica de Catalonha?
 
Lo lector atentiu aurà entendut a travèrs d'aqueles dos brèus retraches parallèls que lo conflicte entre Catalonha e Espanha non es pas un conflicte etnic. Es un conflicte politic. De tot segur, las fòrças d'ocupacion de la monarquia borbonosa, d'un caire, vòlon etnicizar lo conflicte en atacant l'escòla immersiva catalana e aranesa e los mèdias catalans en nom d'un pretendut endoctrinament, e la revendicacion politica, d'autre caire, la pòrta un pòble que lucha dempuèi de sègles per sa libertat; mas la realitat es que lo debat opausa un projècte de republica sociala e democratica a un regim corromput que s'es pas jamai purgat de son passat faissista e que manda de policièrs matracar de votaires pacifics, menaça e encarcèra sos opausants e cèrca d'ofegar la libertat en Catalonha e Aran.
 
Ieu causissi la Republica. E vosautres? 




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gaston Lagafèt
5.

#3 Monsur lo Schtroumpf Romegaire franquista sètz pregat d'anar cagar a la vinha e de nos tornar la clau !

  • 5
  • 0
Mèfi ! 31
4.

#3
S'es vrai, es interessant.

- Le fantasme del faissisme
Un fantasme es una vision imaginària, e le faissisme a ben existit en Espanha, e se manifèsta encara jotz d'unes aspèctes dins la constitucion (de transicion) e la dreita actuala.
Le faissisme es pas encara vengut (complètament) un fantasme.
- Pablo Iglesias e l'esquèrra espanhòla an una vision nacionala e sièguen l'opinion nacionala d'esquèrra, e non pas la de Catalonha, ont an de fèblas resultas.
Aquela posicion es pas objectiva, mès sonque tactica.

  • 4
  • 0
carles pais valencià
3.

Iglesias acusa el Govern cessat de "contribuir a despertar el fantasma del feixisme"

Amb veu pausada i a un pas del murmuri, amb la gesticulació i oratòria al servei del missatge, Pablo Iglesias ha acusat tant els independentistes com els constitucionalistes d'haver cridat massa. Sense tons eloqüents, per allunyar-se de les formes que ha recriminat a aquests blocs, ha llançat el primer dard al Govern de Mariano Rajoy: "El fracàs de la dreta espanyola és que ha sigut incapaç de construir una idea d'Espanya que sigui atractiva per a tothom". El segon, directe al Govern cessat: "Potser sense voler-ho, o potser sense buscar-ho, heu contribuït a despertar el fantasma del feixisme", ha carregat Iglesias, per assenyalar després que els membres de l'Executiu de Puigdemont "han mentit, sent conscients que ho feien, a milions de patriotes". "Dir la veritat és absolutament revolucionari", ha rematat en la

  • 1
  • 10
Mèfi! 31
2.

Bon esclairatge sus la specificat politica catalana per rapòrt a Espanha.
Es important de soslinhar la natura doble de la revendicacion, republicana e identitària (etnica sembla tròp fòrt).
D'alhurs es estonant qu'en Espanha, l'opinion siá pas en favor d'un passatge de la monarquia a la republica. Aquò s'apèla una revolucion.
Per quant a la question identitària, es fòrta e tanben tòca en mai la borgesia locala.
La revolucion e l'independéncia pacifics son un procès long...

  • 3
  • 0
Fabre Mureth
1.

Adieussiatz,
Nosautres causissèm la Republica de segur. Ieu compreni pas per de qué I a totjorn des Sampere, de tota mena, per s'opausar a son pòble, e a la volontat d'èsser independent. Mas o sabi que dins Occitània n'avèm un centenat pel prètz de mila...

  • 7
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article