CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 21 de novembre

Gerard Joan Barceló

Dissabte, 20.1.2018 03h00

"Carpe diem": l’onzena Òda d’Oraci


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


D.N.R.




Après de fòrça longs meses de silenci, torni a la sèria "Traduccion de tèxtes classics". Uèi se tracta de l'onzena Òda d'Oraci, que sos mots conclusius, "carpe diem", son demorats universalament famoses per lor morala epicuriana. Protegit de Mecènas, Oraci, mòrt a 56 ans en 8 après Crist, es un dels mai grands poètas romans, coma son contemporanèu e amic Virgili.

 

 

 

Tu vòlgas pas saber (es pecat de o far) quina fin a ieu, quina a tu

los dieuses nos an donada, Leuconoè[1], cèrques pas l’avenir

dins los nombres babilonians. Fòrça melhor serà de patir qué que siá!

Tant se Jupitèr te manda mai d’ivèrns coma s’aqueste es lo darrièr,

el qu’ara afeblís la mar Tirrena contra las ròcas porosas:

siá senada, purifica los vins, e dins la corta vida,

talha la longa esperança. Mentre que parlam, lo temps gelós aurà fugit:

profiècha del jorn present, e non te fises ges del que vendrà.

 

Profiècha del jorn present, e parla occitan!

 

 

Aquí lo tèxt latin original:
 

Tu ne quaesieris (scire nefas) quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Ut melius quicquid erit pati!
Seu pluris hiemes seu tribuit Juppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum, sapias, vina liques et spatio brevi
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit invida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.

 
 

[1]    Leuconoè es una femna aimada del poèta. Es un nom grèc que significa "de la ment candida".






abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

27 de genièr 12.31h

Mèrci pera citacion d'Oraci, just eth dia on fasi eths ans : 86 aqueste còp, e plan uros de cuelher eths qu'arriban s'arriban ...Domatge de peleja's bestiòtament devant tant polida paraula ! Carpe diem!

Miquèu de Coserans e Bigèorra


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de genièr 11.32h

L'epicurianisme del carpe diem es una cròça, una empara fatalista al pessimisme.
Vivèm un monde de gaudeires indifferents a l'avenir de tota causa...
Sembla pas, paradòxalament, a la natura del opinant
Amb aquò, Parlem occitan ! ...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de genièr 21.11h

#6 "Jornalet es pas le jornal d'un partit e es pas sectari..."
Les opinants engatjan pas le jornal e s'expausan a la critica cortesa, fosquèssen de bèlla qualitat, se m'engani pas...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de genièr 22.27h

#2 adieu-siatz,
Soi un detector de cònò.
Veni de m'activar


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de genièr 14.07h

Horaci, èra d'abans JC...
Mès parla de Juppiter < Jovipater = Diu paire...qu'enviàra son filh sus tèrra per far cambiar le calendrièr.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de genièr 12.21h

Totun, car Gerard Joan, me demandi s'auriái ieu, causit lo mot "pecat" per traduïre de latin classic (vòli dire "pagan").

Me sembla qu'auriái prepausat quicòm coma : « Non vòlgas saber la fin, tieuna ni mieuna, que nos resèrvan los dieus (aquò val sacrilègi), Leuconoè, ni non temptes deschifrar los nombres babilonians. » Mas ieu non ai brica ton saber far "classic", son que la sentida a la pèl de çò poëtic, e res mai.

Cal dire que de saber l'avenir empacha pas ges ni mica l'av... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de genièr 12.07h

#2 A ieu, en occitan m'es plan natural de protestar ; dira "après Crist" fa protestant ? Aquò rai ! O dirai mai sovent. Un dieu inconeissible que non pòrte a protestacion es un dieu oblidat… Un pòble que non prostèsta, amb o sense dieu, es un pòble vençut, oblidat, esfaçat, esclau…


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de genièr 06.23h

* " en 8 après Crist"
Dins totas las lengas, la datacion fa servir JC, e non pas Crist.
Aquò 's un protestantisme (tostemps sens article en parlar protestant, evangelista o christianista...).

En occitan natural, general, se ditz " en l'an 8", sens "après JC".
Aiçò coma remarca lingüistica.

La rason non reconneis pas de vertat revelada o establida, e un marcatge religiós non qualifica o desqualifica un prepaus en se, e es inutil.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

20 de genièr 22.02h

Le latin es un puzzle per iniciats uèi le jorn, e se dobta uèi que reflectèsse alavetz la lenga populara, qu'a balhat las lengas romanicas, al tal punt que pòt pas servir de lenga-pont, que fa crudèlament manca.
Un monde trencat de sa font reala populara.
L'occitan, que òc, mès en delai, quin romanic vernacular? Un latin sin flexion ni conjugason coma Interlingua... O un occitan de pòcha, etimologizant simplificat e regularisat...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions