Dissabte, 3.2.2018 03h00
Lo conselhièr executiu encargat de la lenga còrsa, Xavier Luciani, parla amb d'escolans insulars
©
Jean Guy Talamoni
Uèi mos compatriòtas còrses desfilan. Protèstan contra lo refús -qu’èra pasmens previsible- del govèrn francés d’escotar las revendicacions d’autonomia e de cooficialitat portadas per la majoritat sobeiranista de l’Assemblada de Corsega. Aquel mesprètz de la democracia locala, tipic d’una ideologia que los occitans coneissèm plan, nos poiriá desesperar. Cossí, d’efièch, esperar qué que siá s’una majoritat electorala neta e clara se pòt pas far entendre del poder central? D’unes serián temptats de tornar a la lucha armada, qu’es ça que la una atrapa, puèi que levariá sul pic tot crèdit al movement d’emancipacion insulara.
En aqueste temps malsegur s’es fach ausir en Corsega una votz coneguda, la del famós cantador Jean-François Bernardini, del nom mens celèbre grop còrs I Muvrini. Ne parlan la ràdio privada insulara Alta Frequenza e la revista en linha Corsica Oggi. Basta pas de rendre cooficiala la lenga còrsa per la salvar, çò diguèt Bernardini. E mai riscariá d’èsser inutila.
Aquelas declaracions an descadenat la polemica, que d’unes an interpretats los devises del cantador coma una distanciacion o nieus una dessolidarizacion envèrs la revendicacion sobeiranista.
Non pas. Jean-François Bernardini exprimís simplament una evidéncia. Una lenga se transmet pas de biais privilegiat dins l’encastre escolar mas familial. Denóncia tanben una crusèla realita: fòrça compatriòtas insulars mieus s’apièjan sus l’ensenhament -public, i a pas nat equivalent desvolopat de nòstras calandretas- per esperar de far subreviure la lenga, mas aquesta la fan pas gaire servir, e la transmission intergeneracionala familiala es catastrofica. Un 2%, segon Bernardini, çò qu’es de mal comprene, çò remarqui, mentre que i a encara fòrça gents de mai de seissanta ans amb plena competéncia lingüistica.
Non se tracta pas de renonciar a la cooficialitat, que descomplexariá los que senton de vergonha a emplegar la lenga en public, mas d’aver una vision realista d’una politica lingüistica vertadièra. L’escòla non o resòlv pas tot, e una lenga limitada als encastres escolar e mai institucional -pensem als discorses del president de l’Assemblada de Corsega- es pas una realitat viva als mainatges se non la pòdon parlar amb los de lor temps en defòra de la sala de la classa, o se los parents o grands contunhan de lor adreiçar la paraula en francés.
Per tant, Jean-François Bernardini prepausa non pas l’embarrament pauc productiu de la relacion ensenhaire-escolan, mas un partenariat triangular ensenhaire-escolan-familha, e una reflexion de tota la societat còrsa sus l’usatge de la lenga.
Una reflexion que poiriam far venir nòstra, non?
De l'usatge social de la lenga.
Torni de dimenjada d'esquí en Cerdanha, a l'estacion d'Alp 2500 (La Molina - La Masella).
I aviá una molonada d'enfants e de jovents, venguts en autobus de tot le nòrd de Catalonha, amb monitors e dorsards de cada vila o vilatge. Tot le monde parla catalan, les corses d'esquí se fan en catalan. Quand un enfant comprend pas ben le catalan, o tornan díser en espanhòl, puèi en catalan.
Aquò's una transmission, disèm un passa-lenga natural e recreatiu.
Apr... Legir la seguida
Article sens reaccion dels ensenhaires e dels escolans de l'occitan, lenga estrangièra 3; es una pena!
Una reflexion ben tardièra, se ven que se realizèssa.
#15 pensi qu'ai comprés:
I a la placa oficiala, en francés, e l'autra, la còrsa, qu'es a costat de la placa, l'oficiala.
Segond Macron, les Còrses an votat a costat de la placa.
La constitucion senhalerà que Còrsega es una isla, a costat del continent.
#10 Mercé, Mossur Lo Raiòu.
Per ieu, tota teorisacion fumosa val pas gaire, s'es pas noirida de la confrontacion amb la realitat sociala (sociolinguistica e mai, per çò que tòca l'occitanisme), de l'impregnacion dins la vida populara de cada jorns, d'un minimum de militantisme (al nivèl de las possibilitats de cadun, solide- mas i a totjorn un pichon quicòm a far!), d'una reflexion critica ( e autò-critica) eissida d'aquela confrontacion entre l'accion ( e son accion pròpia) dins lo c... Legir la seguida
Lo president de la republica francesa se pronóncia còntra la co-oficialitat de la lenga còrsa. Dins lo meme temps, inaugura una placa commemorativa escricha en francés e en còrse...
Comprèni pas ben sa logica... (se n'a una!)
#13 lo gascon estant de formacion mei anciana que l'occitan, pòt logicament pas èsser considerat coma d'occitan., ja que la lenga gascona existía ja al sègle 7 (al temps del primièr ducat de Gasconha dont èra la lenga romanica) quora l'occitan non-gascon èra pas encara format. Per contra, en seguissent la meteissa logica e en admetent l'unicitat de la lenga, , l'occitan pòt èsser considerat coma ua varietat de gascon. De gascon non-gascon o de transicion, se volètz. Me seguissètz? Es... Legir la seguida
#8 Ah ? Lo gascon es pas d'occitan ? Encara un qu'a abusat de la podampaïna ! Una pròva de mai que l'excès de podampaïna rend baug.
A l'escòla, lenga regionala = lenga (viventa?) estranhièra? 2 o 3...
"Per tant, Jean-François Bernardini prepausa non pas l’embarrament pauc productiu de la relacion ensenhaire-escolan, mas un partenariat triangular ensenhaire-escolan-familha, e una reflexion de tota la societat còrsa sus l’usatge de la lenga.
Una reflexion que poiriam far venir nòstra, non?"
Un còp mai, d'idèias, de dralhas, de prepausicions pertinentas que sota-enténdon l'emplicacion societala, familhala. Es un còrse qu'o ditz, clarvesent. Gramecí, Mossur Barceló.
Mès consentir... Legir la seguida
#3 Avètz bien parlat, Mossur Cairon. Mai d'una fes, avètz agut dich e prepausar de causas pertinentas que nos sòrton de las certitud occitanistas abenadas. O ai fach personalament," Mèfi" tanben. "Nom", "Lou Dàvi dau 307", "Lissandre Varenne" e d'autres comentaires que n'ai pas l'escais en tèsta.
Malerosament, quau l'i reagís a ce que desbanam ? Gaire de monde. E los presidents de tala o tala estitucion, los menaires e los teoricians, los especialistas de tota mena, los militants bien e... Legir la seguida