CAPCALERA: VILA DE TOLOSA
CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 20 de novembre

Gerard Joan Barceló

Dissabte, 10.2.2018 03h00

Una “Republica” que defend la discriminacion


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Dimècres passat, dins son discors de Bastia ont o faguèt tot per umiliar los sobeiranistas còrses, e demostrar qual èra lo mascle dominant, Emmanuel Macron, lo president del “país amic”, coma o aviá qualificat lo president Jean-Guy Talamoni, aparèt lo refús d’autrejar a la lenga còrsa la cooficialitat non solament, coma se o podiá preveire, en nom de l’idèa “republicana”, mas tanben perque, çò assolidèt, lo còrs es la lenga “regionala” mai ajudada per l’Estat.
 
A la fin de son discors, se recordarà que Sénher Macron afortiguèt son mesprètz per la lenga còrsa en pretendent al conselhièr executiu encargat del còrs, Xavier Luciani, que la dobertura que la portariá la lenga dicha regionala significariá de “s’embarrar dins los comuns”. Abans, lo tras que culte president francés nos aviá assabentat de l’existéncia d’una misteriosa lenga, “lo pirenenc”, que sonque parlavan sos rèiregrands bigordans, abans que los descendents passèsson a la civilizacion portada per la santa “lenga de la Republica”.
 
Cèrtas, totòm aurà reconegut los discorses costumièrs de l’imperialisme lingüistic e la figura de l’alienacion occitana que i participèt la familha mairala del president francés.
 
Mas degun aurà pas remarcat, çò’m par, l’escàndol: la Republica Francesa, que se pensa egalitària, organiza la discriminacion. Non solament perque, coma ben sabèm, impausa una ierarquia entre la lenga de l’etnia francesa e las autras. Mas tanben perque considèra qu’una lenga “regionala” auriá mai de dreches que las autras, que l’occitan, lo catalan, los creòls o lo breton.
 
Non aderissi pas, coma d’autres, a l’atrapa del bilingüisme, mas en nom de qué caldriá encoratjar lo bilingüisme en Corsega, e pas en Occitània, en Bretanha, en Alsàcia, etc.? De tot segur, se respondrà que los còrses mòstran mai de volontat que los occitans per aparar la lenga pròpria. De tot segur, se parlarà tanben d’una lucha politica mai dura en Corsega, amb de sacrificis personals que volèm pas per nosautres, qu’en Occitània. De tot segur, la lenga còrsa se fa mai sovent ausir e legir en Corsega que la lenga occitana aicí.
 
Mas seriá pas ora pereu de denonciar als pseudorepublicans franceses la contradiccion de lor ideologia? Presican l’egalitat, practican la discriminacion.
 
Fins a quora los daissarem far? 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

11 de febrièr 21.34h

Jòcs olimpics d'ivern: primièra medalha d'aur: Perrine Laffont
Una medalha per França per una occitana(?) de Lavelanet e de l'estacion d'esquí dels Monts d'Olmes.
La jovena esquiaira parla un bon francés estandard sens accent...
Les occitans son solubles dins l'espaci unenc francés de la capitada...


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de febrièr 11.44h

La reconeisséncia del bilingüisme es una estapa cap a la co-oficialitat.
La reconeisséncia d'un bilingüisme es una estapa abans l'obertura a las lengas de mai.
Cal s'enguilhar dins la breca...


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de febrièr 14.24h

Tè! Una ideia. Per que pas la manifestacion venenta " Per la Lenga" , a Tarba, en Bigòrra, per esclarcir la comprenèla de Macron sus la misteriosa lenga pirenenca de sos davancièrs .
E tanben benlèu , coma sembla que li agrada de se venir far véser del costat de Banhèras, de ne profitar pas quand ven, per li far un pichòt acuelh occitano- bigordan!


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de febrièr 08.44h

#1 Problèma estant : mas cossí los daissar pas far ? Emai amb un pòble majoritàriament d'acòrdi, los Franceses se'n chautan. Emai amb un pòble fòrça civic e fòrça independentista coma los Catalans, Franceses e Espanhòls se'n chautan. Dels pòbles, se'n chautan. Dels dreits, linguïstics, culturals, emai umans, los dos empèris se'n chautan. Respèctan son que la fòrça, la que los esclafa coma de mèrda e que los daissan coma d'estrassas, braces en cortz, a badar crums. Alavetz, cos... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de febrièr 08.40h

Fins a quora los daissarem far ? Fins que n'espèten, o fins que ne crebèm…


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions